Avui el google recorda la figura, poc coneguda, em sembla, fins ara, d'Ignaz Semmelweis (1818-1865). No sabia res d'aquest metge hongarès fins fa, com qui diu, quatre dies, gràcies a la lectura del llibre del doctor Sitges-Serra que comentava fa poc. La vida i la trajectòria professional d'aquest metge resulta inquietant, mostra la vanitat de l'oficialitat mèdica i científica, va patir tota mena de menyspreus i va acabar perdent la salut, física i mental, per morir abans dels cinquanta anys. Aconsello fer un volt per les referències habituals que es poden trobar a internet.
El més curiós és que no parlem de l'Edat Mitjana, sinó del segle XIX, i els seus detractors no van ser la Inquisició sinó l'estament mèdic amb poder i prestigi. Coses que avui ens semblen evidents no ho eren gens, en aquella època, malgrat els avenços científics en progressió. Però costa d'entendre el tancament mental de gent suposadament entesa en el tema. Avui hi ha una devoció una mica cega per la medicina moderna o la ciència, els dogmes del nostre temps van en aquest sentit i, admetent que a totes les professions es troba gent de tota mena, la vanitat i fatxenderia científica i mèdica -i no voldria barrejar les dues coses, que poden anar juntes o separades- resulta, sovint, inquietant, per la manca d'humilitat davant la història i la incertesa del coneixement.
Quan més saps més saps que no saps i, de vegades, les intuïcions de gent normaleta tenen més sentit que determinades evidències, manipulades per estadístiques que no podrem comprovar, llistes de números i la resta. La veritat absoluta no existeix, en cap camp, i podríem fer una llarga llista de certeses que s'han mostrat poc certes, amb el pas del temps. Un exemple, entre tants: de vegades la gent fa broma amb això de què es deia que la masturbació produïa ceguesa i coses semblants, però això no s'ho va inventar el poble, es pot trobar a manuals seriosos i fonamentats escrits per gent molt respectada en el seu moment.
Avui podem recordar Semmelweis i reconèixer les seves aportacions però el pobre home va passar un veritable calvari i ho va perdre tot, en l'intent inútil de fer evident l'evidència.
8 comentaris:
No me extraña nada.
Cuenta que los poderes fácticos, la iglesia en concreto, iba contra cualquier adelanto científico.
he visto en la biblio de la facultad de Teología (una biblioteca inmensa y muy bien dotada, con libros que no hay en la Municipal) libros censurados por la Inquisición, si la Inquisición, anotados en el 1823, con lo que quiere decir (Mosen Calçada me lo corroboró), que el estamento funcionó hasta ese año.
Increible.
Un abrazo
salut més que mai.
No em sorpren gens, fixa't com estan linxant Oriol Mitjà a dia d'avui, no al segle XIX
De la misma manera que están linchando a Salvador Illa cuando no baila la cuerda que se desea, F Puigcarbó, de la misma.
Miquel, en aquest cas l'església hi té molt poc a veure, precisament.
Miquel i Francesc, no son casos comparables, ni el Mitjà ni l'Illa, amb el cas que comento.
Fins i tot a l'Inquisició hi havia gent raonable, encara que sembli mentida, aquests dies em ve al cap allò d'un d'ells respecte al tema de les bruixes basques, en el qual els principals acusadors eren els veïns dels pobles: 'no hubo brujos ni brujería hasta que no se empezó a hablar de ellos'. Un altre tema eren les heretgies.
Si teniu temps llegiu la història del personatge que menciono i ho veureu.
Ok
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada