COLOMS, COLOMETS, COLUMNETES

De tant en tant ressorgeix la polèmica, atiada pels iconoclastes de torn, sobre la possible supressió del monument a Colom. De fet,  els dogmàtics perillosos, del signe que sigui acostumen a ser iconoclastes. Eliminant símbols i monuments es vol fer veure que la història va ser d'una altra manera, si és que la història va ser d'alguna manera, que no ho podem saber ben bé del cert.

Els monuments es fan i es desfan, com tot en aquest mon, el que passa és que allò que hem vist sempre, en la nostra curta vida, ens sembla que és intemporal i, sobretot quan et fas gran, et fot que et treguin els referents. Ja he manifestat en més d'una ocasió que jo no faria cap monument enlloc, costen diners i totes les persones i fets històrics tenen les seves ombres, els seus partidaris i els seus detractors. Tampoc no posaria a cap carrer un nom de persona.

Van treure el senyor López de l'escambell i allà ha quedat l'escambell, amb els versos que va dedicar al desaparegut, en els bons temps, el poeta Verdaguer, tan remitificat avui i reconvertit en rebel agosarat, gairebé d'esquerra, malgrat els exorcismes. Els mites i els personalismes ens abelleixen, què hi farem. L'han agafat des de sempre amb el Comillas però sembla que es respecten els Güell, que en van heretar la fortuna i que van ensinistrar el López en molts dels seus negocis. El patriarca té una estàtua tan lletja com totes a Barcelona i, que jo sàpiga, de moment gaudeix d'un saludable oblit polític. Per no parlar de les devocions, a Barcelona i comarques, amb estàtues eqüestres incloses, pel general Prim, que també va bombardejar Barcelona i en va fer de tots colors per Haití i d'altres verals. És clar que ens el van matar a Madrid i això ja compta per al perdó retrospectiu, suposo.

Quan es fa referència als negocis esclavistes de la gent d'abans sempre es parla, per exemple, del iaio del Mas i d'altres catalans, sobretot de l'antiga convergència, quan podríem trobar iaios esclavistes a molts indrets de l'espectre polític i social. La gran majoria de persones que van fer virolles, poques o moltes, en el passat no tan llunyà, doncs van sucar en el tema, i cantem ben a gust allò de què el meu avi va anar a Cuba i visca Catalunya. Per altra banda, fins i tot algunes tribus africanes facilitaven matèria prima, d'altres tribus, als negociants internacionals. 

La història és tràgica, injusta, masclista i horrible, ben mirat, i ho és perquè respon a les característiques de l'espècie humana. I avui ho veiem d'una altra manera perquè, amb moltes ensopegades, hem anat millorant de mentalitat, cosa que no vol dir que els fets, en tots els casos, responguin a les bones idees. Els negreros del passat son mal mirats però les obres artístiques pagades amb els seus calerons, ai, que no ens les toquin, que fomenten el turisme. I es fan moltes festes i festetes dedicades als indians, així, en general, i son molt lluïdes.

El nostre Jaume I, com tants altres del seu temps, evidentment, va estossinar molts moros per Mallorca i els romans, dels quals admirem runes vigents i en celebrem el llegat lingüístic, eren esclavistes, masclistes, supremacistes i cruels, en molts casos, i la cultura anterior a ells va quedar  en res, amb poques excepcions. Tan aviat hi ha qui et descobreix la sopa d'all explicant-te, a la seva manera, les facècies dels dolents del passat, com hi ha qui se sorprèn quan s'assabenta de disbarats que van fer els reis nostrats o, per exemple, els almogàvers, tot i que segons em va dir algú una vegada, aquells mercenaris més aviat eren aragonesos. Encara bo, doncs.

Celebrem sants dubtosos, ambigus o que no van existir i fets reinventats que contribueixen a conformar i inventar identitats. Tothom ho fa, però hi ha qui rebla el clau en un sector, com ara el catalanista de forma força visceral. O a l'inrevés. Cap geperut es veu el gep i, com diu l'evangeli, qui sigui lliure de pecat... Els canvis en la manera de pensar de la gent son sorprenents, vegis com es criticava durant la meva joventut la continuació de la Sagrada Família. Molta gent, avui, em mira malament quan manifesto que no em fa el pes i que fins i tot suscric allò de la mona de pasqua.  Al capdavall, potser sigui que tinc una mentalitat més aviat 'noucentista', qui sap. 

No sabem que van fer els nostres avantpassats i potser val més no saber-ho, qui sap si no van fer virolles perquè no en van saber prou i si en les nostres modestes sagues vitals també s'hi apleguen molts esquelets rebutjables. Per tot plegat cal mirar cap al futur i deixar-nos d'història i d'històries. Si no li haguessin fet al senyor ex-president aquell horrible monument al seu poble no haurien hagut d'enderrocar-lo després a corre-cuita, va ser una cosa molt lletja, la veritat. I, al capdavall, a Eivissa tenen un monument als pirates i tot. 

L'altre dia, Harari, que van dur al programa del Basté, va comentar que no s'havia de fer cas de polítiques que no prioritzessin, per damunt de tot, el futur i els seus objectius, creibles i realitzables. Al capdavall, treure en Colom per posar-hi qui sap què és quedar bé amb poc gasto, encara que costi dinerons. Harari sap el que diu, ha escrit un llibre molt interessant sobre això que en diem, no sé si de forma massa optimista, l'homo sapiens, i algunes seqüel·les, ha fet calaix i coneix a fons el pa que s'hi dona, en això del pes de la història. Per cert, suposo que devia cobrar, per anar al programa, m'agradaria saber quant.

Durant la guerra, com és sabut, hi va haver una iconoclàstia revolucionària que va malmetre moltes esglésies, imatges i d'altres elemements de l'antigor. Si tan sols haguessin estat pèrdues materials, encara. El fet és que la gent devota es va apressar a eliminar imatges religioses o a amagar-les amb cura. Una senyora del barri em va explicar que, com que eren gent d'anar a missa, tenien por de registres i coses pitjors, i que a una marededéu que tenia li va fer un vestit de pageseta catalana i així la tenia a casa, disfressada. Es podria fer una cosa semblant amb Colom, de fet fa un temps ja li van posar una samarreta del Barça, doncs el podien haver deixat així, com a símbol futbolístic. És clar que la samarreta hauria de ser neutra car els de l'Espanyol, amb raó, es podrien queixar a causa de la discriminacio supremacista d'aquells que son més que un club. O això diuen.

Els dogmàtics son iconoclastes amb unes coses però no amb unes altres. Recuperar monuments perduts pot ser una distracció electoralista, com ara allò de les quatre columnes de Montjuïc, que s'ha explicat com ha convingut i, a més a més, s'han posat més petites i on no eren. També hi ha monuments i elements urbans que desapareixen sense cap motiu polític, o que es van canviant de lloc, segons convé a l'urbanisme megalòman de les ciutats 'intel·ligents'. Les ciutats tontes ho tenen pelut.

A la novel·la El Marge, la qual, per a mi, té avui un gran valor documental ja que ens mostra una Barcelona galdosa que no voldríem recordar, el protagonista compara tot sovint el monument a Colom amb un fal·lus, de fet, la comparació és ben trobada i no cal insistir en el tema. O sigui, a sobre, un símbol masclista, vaja. Quin mon, aquest.