Un tema recurrent, aquests dies, és la protesta casolana i veïnal sobre la irresponsabilitat 'de la gent', així, en general. Els qui més protesten suposo que son absolutament responsables, es clar, o que creuen que ho son.
'La gent' és un conjunt heterogeni en el qual hi ha gent responsable sempre, gent responsable de tant en tant, gent hipocondríaca, gent amb esperit policial i gent arrauxada i tantmenfotista, entre d'altres variables.
La responsabilitat de la no responsabilitat de la gent és dels poders públics, que han de vigilar el compliment d'allò que han manat. El que passa és que, en moltes ocasions, no saps ben bé si el que s'ha manat és coherent o no, ni tan sols els experts no es posen d'acord i molts metges admeten que un gran nombre de decisions, com ara l'obligatorietat de les mascaretes, tenen un objectiu més aviat polític. Ço és, demostrar que es fa 'alguna cosa'.
És com si, a escola, jo deixo una classe de criatures petites abandonada durant una estona i me'n vaig, per exemple, a telefonar el nòvio o a fer fotocòpies. Abans de sortir, això sí, etzibo una filípica als meus alumnes sobre això de què s'han de comportar i fer bondat, altrament prendre mides serioses.
Al cap d'una estona torno a l'aula, hi ha un grup absolutament disbauxat que es llança arròs amb una canyeta i salta per les taules, un altre grupet que xerra i fa barrila, sense passar-se tant i la colla dels responsables que continua fent els problemes d'aritmètica enmig de la disbauxa, que ja té mèrit.
M'enfado, els renyo, els titllo d'irresponsables, així, en general, i a sobre els deixo tots i totes sense pati, de forma indiscriminada, ep. Doncs em sento tot sovint com aquests beneitons que fan els problemes de forma responsable, mentre la gresca es va animant de forma progressiva i, al capdavall, veuen els seus drets humans passats pel folre de l'autoritat pedagògica. Si un dia es reboten i en fan alguna de grossa ens quedarem de pasta de moniato.
3 comentaris:
La majoria de la gent compleix, sobretot la gent gran, gairebé tothom va amb tapaboques pel carrer, i si ens tornen a confinar la gent es pot rebotar.
No sé si transites gaire però jo veig de tot, en els meus passeigs, i és el que dius, sobretot, la gent 'gran', per no dir 'vella' que es una paraula bandejada.
Doncs jo em pensava que parlaves, quan deies que els que continuaven fent problemes d'aritmètica es podrien rebotar: "Que votarien tots Comunista!".
No és que sigui el cas (meu d'ara)... però no és per fer-hi broma. A classe i a casa, de petits... em sembla que va ésser la meva germana (i doncs a casa, -havíem anant als mateixos Parvulitos, però el seu col·legi era exclusiu per a noies (el Pare Coll de Vic) i el meu de després ho va ésser, exclusiu de nois, fins al cap de poc (4rt EGB)-)... La meva germana va dir: "PAGUEN JUSTOS PER PECADORS"... té una variant: "Paguen els justos pels pecadors" però em sembla que no li sé intuir jo ara cap reminiscència que no sigui que haguem de fer il·legals les drogues perquè uns es passin de voltes o no les tinguin mesurades amb una dosi txeringal.
Avui, parlant de comunistes, he escoltat el Podcast del programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio amb en Quim Monzó; i ha parlat precisament de comunistes Estalinistes i Comunistes Trotskistes (i algun nazi que ja treia el cap al Berlín dels anys 20 (la Sin City deien els AC/DC d'aquella Berlín dels anys 20)
Deia en Monzó que, més o menys, ens en podem enfotre dels anys vuitanta i el consum de drogues generalitzat segons allò que es pot copsar, els que teniu Movistar a "Babylon Berliner" Una sèrie que s'hi ambienta. Jo com sempre i tot i que estreno "notebook" a dos veles!
Publica un comentari a l'entrada