GENT MÉS O MENYS NORMAL, O POTSER NO TANT?

 

Aquests dies he llegit alguns llibres que son primeres o segones novel·les, escrites per gent relativament jove. Un dels que sembla que ha connectat més amb persones de determinades generacions ha estat aquest de Sally Rooney, una escriptora de poc menys de trenta anys que ja havia tingut un gran èxit amb la seva primera publicació. 

Les lloances a l'autora, en algunes publicacions, han estat moltes, hiperbòliques i força incondicionals. També he llegit comentaris més ponderats i crítics, és clar. No es pot negar al libre una certa grapa evident, un estil àgil, se suposa que innovador, tot i que qui llegeixi força ja s'haurà ensopegat amb aquest tipus d'estil fa uns quants anys. I és que la innovació és complicada i tot depèn del que saps i has llegit.

Em diu alguna persona jove, a qui tampoc ha acabat de fer el pes el llibre, com a mi, que si saps anglès, que no és el meu cas, és llegeix molt bé i de forma entenedora. Un risc en accedir a un llibre es fer cas de la portada o de la ressenya de la contraportada o dels comentaris llegits a determinades publicacions, més o menys de culte. 

Pot ser que aquesta parella que evidencien allò tan vell de 'ni contigo ni sin ti tienen mis penas remedio' sigui normal, en els nostres temps. De fet, moltes sèries de televisió sembla que vulguin normalitzar un determinat comportament juvenil que no crec que sigui general però, és clar, s'ha de de vendre. Potser m'he tornat moralista i carca, no diré que no, però els excessos acohòlics i relacionals d'aquests protagonistes queda molt lluny de la meva experiència vital, em sembla. 

Vivim en un temps en el qual la joventut i la novetat son valors importants, descobrir autors i autores sembla un mèrit, veurem -al llarg de la vida n'he vist molts casos- si aquests genis juvenils maduren i evolucionen i es mantenen. Diuen que del llibre n'han fet una sèrie i tot, això sí que és èxit i la resta son trons.