BALTASAR PORCEL I LA SEVA ÈPOCA

Baltasar Porcel ha estat un gran escriptor però també molt més que això. Va esdevenir  durant uns anys la figura emblemàtica de la cultura catalana i de la seva projecció a l’estat espanyol i Europa. No provenia, com altres, del restringit món universitari i acadèmic, va arribar a Barcelona des de Mallorca, comptaria des de ben jovenet amb mentors de categoria com ara Villalonga, Cela o Pla. Va ser molt llegit a la premsa majoritària i culta del moment, com Destino o Serra d’Or. També serien molt llegides i comentades les seves col·laboracions a La Vanguardia o ABC.

La seva brillant personalitat i la seva immensa cultura, oberta a les novetats però sense defugir la tradició, no deixava indiferent ningú. Queia bé, en general, i molta gent el festejava, com José Manuel Lara, en l’editorial del qual -Planeta- va publicar i ocupar llocs rellevants. Va desvetllar devocions però també enveges i algunes bones amistats van acabar per refredar-se ja que l’escriptor tenia un punt d’enfant terrible i en molts casos la seva ironia, sovint amarada de sinceritat inconvenient, no agradava a la gent que entrevistava. En la majoria de casos, però, les amistats, ni que fossin abaltides, es refeien.

És cert que cercava, sobretot al principi, amistats convenients a les seves ambicions, tot i que més endavant va ser ell el festejat. Sobre Porcel s’han fet molts comentaris, no sempre objectius ni ben intencionats. Quan mors, relativament jove per a aquesta època, encara en actiu, com va ser el seu cas, els relats es matisen però també es fan córrer brames injustes. Sergio Vila-Sanjuán ha escrit un llibre apassionant, El jove Porcel (Ediciones 62/Destino), que sobrepassa la biografia canònica i fins i tot la figura del seu protagonista de qui ens n’ofereix un retrat lluminós, sense amagar els aspectes negatius i les contradiccions. Unes contradiccions, però, que rauen en un tarannà ben poc habitual, el que fa que la gent intel·ligent i oberta sigui capaç de caviar d’idea i admetre que ha canviat. A través de Porcel coneixem les misèries, limitacions, projectes i assoliments de la cultura catalana de l’època que, agradi o no als dogmàtics, també s’ha fet en castellà.

Sorprèn el nivell d’activitat de Porcel que -és la meva opinió personal- va perjudicar una mica la creació literària dels seus darrers anys de vida, tot i que va elaborar un estil molt personal que fa que qualsevol llibre seu tingui interès i fragments extraordinaris. Porcel és molt més que un escriptor, esdevindrà un activista cultural, un gran viatger, un assagista d’alta volada, fàcil fins i tot d’enlluernar-se amb la Xina de Mao, amb una actitud davant del món que respon a la seva curiositat i el seu interès per la vida. 

De la seva privacitat en sabem algunes coses, com ara la relació amb Conxa Alós o l’enamorament sobtat que el va empènyer a construir una sòlida família convencional, tot i que l’escriptor era molt discret amb aquests temes. Però no tant com d’altres personatges del món de la cultureta que ens arriben a semblar gairebé asexuats. Porcel és humà, proper, malgrat la seva innegable grandesa vital. Per això es veurà empès a criticar les postures catalanistes conservadores, per molt avançades que puguin semblar, i no connectarà mai del tot amb la gent de la colleta del Bocaccio.

Recordo quan els seus «Encuentros» del Destino eren comentats a tot arreu i com -el mateix que les entrevistes de Roig o Soler Serrano- ens van donar a conèixer un munt de personatges interessants. Donava gust escoltar-lo parlar, en les poques ocasions en què, en els darrers anys, la televisió li va donar audiència. La relació amb Pujol, l’afer del final de la revista Destino i d’altres esdeveniments en els quals es va trobar implicat, no sent-ne sempre el responsable directe, en van bastir una imatge de persona oportunista i aprofitada que aquest llibre desmenteix i matisa. Hauria estat, de viure més anys, un bon candidat al Nobel, tot i que potser hauria topat amb els puristes reticents. Malgrat tot, li van donar el controvertit Premi d’Honor que no van voler donar a Pla.

Moltes opinions seves que van resultar incomodes als al·ludits o als qui s’hi relacionaven avui se’ns mostren absolutament lúcides i modernes, i aspectes del país, com ara la relació entre les suposades elits i la gent humil dels barris, avui més complexa, fins i tots, que fa algunes dècades, són absolutament vigents.

Els qui no formàvem part del context intel·lectual, relativament minoritari i elitista, d’aquells anys, ens el miràvem, de joves, amb un estrany respecte. Unes quantes publicacions actuals ens han mostrat les ombres i les inevitables capelletes d’aquell món mitificat, cosa que, paradoxalment, me’l fa més humà i apreciat. Els autors mallorquins, a més, tenien una mena d’exòtic valor afegit. Tot era més llunyà i inaccessible, aleshores. Rellegir Porcel, avui, tant la seva narrativa en català com la producció periodística o assaigs històrics imprescindibles, com ara el llibre dedicat als Xuetes, hauria de ser obligatori per a les noves generacions amb aspiracions literàries.

Vaig veure per darrera vegada Porcel al Clínic, el 2006, malalt, jo hi tenia ingressada la mare, aquells dies. Em va impressionar i emocionar veure’l en un d’aquells passadissos, entre la resta de convalescents i malalts, desconegut i anònim per a molta gent del present. Va fer una revifalla breu i el vaig tornar a escoltar i veure per televisió, amb un munt de projectes i fent impagables reflexions sobre la vida i la mort, encara atractiu malgrat la malaltia perquè Porcel era, a més, un home molt interessant, des de jove. I això també compta, a la vida, fins i tot Riba envejava l’atractiu que li suposava a Sagarra. 

Malauradament va morir el 2009. Aquest és un llibre que va molt més enllà de la personalitat de l’escriptor, ens immergeix en una època apassionant que encara pot generar molta més literatura. Per sort l’autor ha dit que potser recollirà i ampliarà alguns dels molts temes que hi convergeixen. El llibre inclou fotografies, un índex documental molt acurat, sobre la procedència de les fonts, i un índex onomàstic.

Publicat a Llegir.cat.