27.3.21

SANTA VACUNA DESITJADA I ELS EXHIBICIONISMES IRRESPONSABLES

 



Sempre m'ha sorprès la tendència a la vanitat que tenim els humans i que ens aboca a la fatxenderia irresponsable. Per exemple, la dèria en ensenyar pisos macos o bons cotxes a gent coneguda que, en molts casos, no té les mateixes possibilitats per accedir a bens semblants. És habitual, així mateix, presumir dels èxits acadèmics i laborals dels parents, fills i filles sobretot, davant de gent que potser no ha tingut tanta sort o, encara més, ha patit problemes diversos amb la descendència.

Aquesta tendència es manifesta des de la infantesa. Quan jo era petita hi havia una nena a l'escola que devia tenir més possibles i a qui uns parents de França regalaven caixes de colors Caran d'Ache, que ens mostrava per fer-nos dentetes, com en dèiem aleshores, perquè amb aquells llapis de colors no ens deixava pintar ni una ratlleta. De vegades ni tan sols una possible il·legalitat poc recomanable atura els presumits, hi ha qui m'explica, per exemple, que gràcies a un conegut metge el van colar a les llistes del 'seguro' o que el fill té una bona feina gràcies a l'endoll d'un saludat. 

No acabo d'entendre del tot això de les vacunes de la gent entre seixanta i seixanta-cinc anys, la majoria de la qual es va assabentar del tema pel boca-orella-watshap ja que la informació no va ser gaire transparent. El fet és que fins i tot d'aquesta franja hi ha qui no ho va saber i, de moment, s'ha quedat in albis. Una amiga de la meva edat, si fa no fa, estava segura de què els de setanta aniríem pel davant dels de seixanta però no ha estat aixi. Encara més, una aaltra amiga de cinquanta i pocs, professora de secundària, ha quedat en una mena de llimb, van vacunar el personal del centre fins arribar als de la seva edat i, paradoxalment, els de seixanta privilegiats que van tenir punxada gràcies a la famosa pàgina, li han passat al davant. Per no parlar dels de vuitanta o de noranta que no estan en residències, vaja. 

El periodista Cuní, al seu programa matinal, va mirar de contactar amb algú de Salut, per tal que expliqués una mica el tema i el desori i no hi va haver manera. I, sisplau, no em sortiu ara amb allò de què li teniu mania al Cuní i em mateu el missatger. Com és natural, els feliços vacunats d'entre seixanta i seixanta-cinc estan molt contents, ens ho expliquen a les xarxes i fins i tot han penjat fotos de l'acte de penetració viccionària al facebook i d'altres indrets, exultants de felicitat i sense meditar sobre la insolidaritat que suposen la seva alegria o les seves lloances al sistema. Jo estic vacunada, doncs el sistema funciona, 'ande yo caliente...'

El tema, a mi, de moment no em treu la son, tot arribarà, i he de dir que els polítics, tan criticats, sovint amb raó, donades les circumstàncies, s'han trobat amb un bon problema afegit, amb això del virus, facin el que facin hi haurà sectors descontents, protestes i la resta. Aquí, a casa nostra, l'espectacle mediàtic dels polítics nostrats és lamentable, sobretot per la manca de visió de la realitat, semblen viure en un univers paral·lel, la veritat. De tota manera no m'agrada criticar una feina que jo mai no faria, i això ja em ve del temps en el qual criticàvem els directors o directores de les escoles sense tenir cap intenció d'implicar-nos en un càrrec semblant.

Sovint surt algun expert del camp de la sagrada ciència per dir-nos quatre obvietats que podria dir la veïna sense haver estudiat tant. Encara més, si després es contradiu resulta que la ciència ja ho té, això, assaig i error, és el mètode. De fet és, més o menys, com el que fan els polítics. O potser és que tot és política, com deien durant la meva joventut: ètica, estètica i política, tot relacionat. Les tres coses, avui, es troben en crisi i costa definir-les.

Mentrestant, al menys que no ens ofereixen bucles amb punxadetes agressives a cada moment, per la tele i enfocades en primer pla, l'agulla cada dia la veig més llarga. El sadisme i el morbo amb excuses mèdiques i informatives ja em preocupa una mica, la veritat. Com l'afició als crims i malvestats, reals o de ficció. 

No em feu cas, escric des del ressentiment mesquí de la gent no-vacunada-encara.

13 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Et comprenc. Fins la setmana que ve estaré al teu bàndol.
Dilluns tinc cita amb la santa Vacuna. Vaccí que en diuen ara...
(Jo era dels que tenia colors "Alpino" i un dels meus germans grans tenia els Faber.
Els Caran D'Ache van entrar a casa a la generació dels germans petits.)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Com expert epidemioleg, vull afirmar i afirmo que als de la meva quinta que més o menys es la teva, ens vacunaran a finals d'abril principis de Maig. El que no se sap, es aixó quin any succeirà.


Salut

Allau ha dit...

Entenc que és injust que tothom entre els 66 i els 80 estigui encara per vacunar (i de més grans encara); però no em faràs sentir culpable, si m'han enviat un sms per administrar-me una vacuna que no es dona als majors de 65 i l'he acceptada.

Tot Barcelona ha dit...

Tengo 68. Soy de alto riesgo. Problemas de cardio que no vienen al caso pero que por razones imperiosas han de volver a abrir este año.
Ni señales de la vacuna. No me inmuto. No me apuntaré para que me toque a Tremp. Ya lo harán en Calabria 66, el Cap de Manso, la Farmacia o el Clinic.

Lo que deseo es que vacunen a todos los de primera linea, que por lo que se casi ya están, pero sólo llevamos el 28% (Catalunya).

Nos interesa que cuanta más personas estén vacunadas, aunque no sea uno el protagonista, mejor, más inmunidad social.

En conjunto creo que nos hemos cansado, y que se hace pesado lo del confinamiento. En parte entiendo a la juventud.
salut

Júlia ha dit...

Xavier, estic resignada i conformada però que no em facin dentetes.

Júlia ha dit...

Francesc, diuen els conspiranoics que miren si mentrestant palmem uns quants, ja que som els que cobrem més pensions, he, he.

Júlia ha dit...

Allau, jo faria el mateix i em sembla molt bé, soc anti-culpes, ara bé, al menys no em presumiu, he, he.

Júlia ha dit...

Miquel, yo ya no estoy para juergas pero si fuese joven creo que 'pecaría clandestinamente', jeje

Àngels ha dit...

Segur que la nena dels crayons de colors ja està vacunada

Júlia ha dit...

Ves a saber, potser no, era de la meva quinta...

Helena Bonals ha dit...

Jo vull que em vacunin ja, i "només" en tinc quaranta nou!
De totes maneres, prefereixo que em tinguin enveja pel meu talent que no pas per la meva riquesa material! Van Gogh se'n fotia dels que necessiten llapis Faber Castell per dibuixar bé.

Júlia ha dit...

Helena, jo no vull que m'envegin res, l'enveja és un pecat capital molt perillós, per aixo no vull que me la provoquin presumint de vacunats avant la lettre.

Pel que fa als llapis, totalment d'acord, pero he de dir que quan jo anava a escola la diferència entre uns llapis i uns altres era immensa, avui hi ha molt bon material de dibuix a preus molt assequibles. Ara bé, els millors materials no fan l'artista, evidentment.

Anònim ha dit...

Dir que sóc en Salvans Arola. Al meu pare, la Núria Feliu li deia "el noi de l'armònica" (l'havia après a tocar sol i al lavabo) i n'stava orgullós.

Dir que considero molt valuosa la seva aportació senyora Júlia
Una perspectiva ni envajable ni... Sí, encomiable -és deu dir... Perquè desconec el significat del Manlleu.
Valoro moltíssim la seva perspectiva d'avantposar la Consciència Social per davant de la de classe.
Avui he après un mot alemany Untermensch... Vostè que se'n faria creus de La:ESPERIT d l poble alemany.
Eren els infra-hombres, terme acunyat al cap de 50 anys del SUPER-JO... Per un americá esclar.
Eren els pobles jueu, gitano i eslaus, principalment polonesos i serbis.
Tant estudiat? Com una pocasoltada?
Estudiar em permet decorar una pàgina anterior a la d'avui i em permet de moment un bri com un blè de graciosa honestedat