Sempre m'ha sorprès la tendència a la vanitat que tenim els humans i que ens aboca a la fatxenderia irresponsable. Per exemple, la dèria en ensenyar pisos macos o bons cotxes a gent coneguda que, en molts casos, no té les mateixes possibilitats per accedir a bens semblants. És habitual, així mateix, presumir dels èxits acadèmics i laborals dels parents, fills i filles sobretot, davant de gent que potser no ha tingut tanta sort o, encara més, ha patit problemes diversos amb la descendència.
Aquesta tendència es manifesta des de la infantesa. Quan jo era petita hi havia una nena a l'escola que devia tenir més possibles i a qui uns parents de França regalaven caixes de colors Caran d'Ache, que ens mostrava per fer-nos dentetes, com en dèiem aleshores, perquè amb aquells llapis de colors no ens deixava pintar ni una ratlleta. De vegades ni tan sols una possible il·legalitat poc recomanable atura els presumits, hi ha qui m'explica, per exemple, que gràcies a un conegut metge el van colar a les llistes del 'seguro' o que el fill té una bona feina gràcies a l'endoll d'un saludat.
No acabo d'entendre del tot això de les vacunes de la gent entre seixanta i seixanta-cinc anys, la majoria de la qual es va assabentar del tema pel boca-orella-watshap ja que la informació no va ser gaire transparent. El fet és que fins i tot d'aquesta franja hi ha qui no ho va saber i, de moment, s'ha quedat in albis. Una amiga de la meva edat, si fa no fa, estava segura de què els de setanta aniríem pel davant dels de seixanta però no ha estat aixi. Encara més, una aaltra amiga de cinquanta i pocs, professora de secundària, ha quedat en una mena de llimb, van vacunar el personal del centre fins arribar als de la seva edat i, paradoxalment, els de seixanta privilegiats que van tenir punxada gràcies a la famosa pàgina, li han passat al davant. Per no parlar dels de vuitanta o de noranta que no estan en residències, vaja.
El periodista Cuní, al seu programa matinal, va mirar de contactar amb algú de Salut, per tal que expliqués una mica el tema i el desori i no hi va haver manera. I, sisplau, no em sortiu ara amb allò de què li teniu mania al Cuní i em mateu el missatger. Com és natural, els feliços vacunats d'entre seixanta i seixanta-cinc estan molt contents, ens ho expliquen a les xarxes i fins i tot han penjat fotos de l'acte de penetració viccionària al facebook i d'altres indrets, exultants de felicitat i sense meditar sobre la insolidaritat que suposen la seva alegria o les seves lloances al sistema. Jo estic vacunada, doncs el sistema funciona, 'ande yo caliente...'
El tema, a mi, de moment no em treu la son, tot arribarà, i he de dir que els polítics, tan criticats, sovint amb raó, donades les circumstàncies, s'han trobat amb un bon problema afegit, amb això del virus, facin el que facin hi haurà sectors descontents, protestes i la resta. Aquí, a casa nostra, l'espectacle mediàtic dels polítics nostrats és lamentable, sobretot per la manca de visió de la realitat, semblen viure en un univers paral·lel, la veritat. De tota manera no m'agrada criticar una feina que jo mai no faria, i això ja em ve del temps en el qual criticàvem els directors o directores de les escoles sense tenir cap intenció d'implicar-nos en un càrrec semblant.
Sovint surt algun expert del camp de la sagrada ciència per dir-nos quatre obvietats que podria dir la veïna sense haver estudiat tant. Encara més, si després es contradiu resulta que la ciència ja ho té, això, assaig i error, és el mètode. De fet és, més o menys, com el que fan els polítics. O potser és que tot és política, com deien durant la meva joventut: ètica, estètica i política, tot relacionat. Les tres coses, avui, es troben en crisi i costa definir-les.
Mentrestant, al menys que no ens ofereixen bucles amb punxadetes agressives a cada moment, per la tele i enfocades en primer pla, l'agulla cada dia la veig més llarga. El sadisme i el morbo amb excuses mèdiques i informatives ja em preocupa una mica, la veritat. Com l'afició als crims i malvestats, reals o de ficció.
No em feu cas, escric des del ressentiment mesquí de la gent no-vacunada-encara.
