10.5.21

SOMERSET MAUGHAM, NOVEL·LES DE PES I ADAPTACIONS BEN INTENCIONADES

 


De tant en tant escolto els podcasts d'un programa que es diu Un libro, una hora, de la cadena SER. En aquesta horeta del títol t'expliquen un llibre, generalment un clàssic antic o modern, te'n llegeixen fragments i crítiques literàries. El darrer programa que vaig escoltar va ser sobre El velo pintado, una de les novel·les més conegudes de Somerset Maugham, tot i que crec que encara son més populars les versions en cinema.

Tant en l'una com a l'altra, de les dues pelis que conec, l'argument original es reconverteix al gust dels guionistes i directors i tot acaba esdevenint una història d'amor amb elements exòtics. Malgrat això totes dues pel·lícules es veuen a gust si fas abstraccio del seu origen literari. L'argument del llibre, més enllà del marit sorrut, l'amant aprofitat i la noia frívola i convencional, tracta del creixement moral de la protagonista. Té elements molt del seu temps, evidentment, tot s'ha de situar en el seu context.

L'autor va ser un home complex, difícil, que va perdre els pares de petit i va anar a raure amb un oncle impresentable que el va obligar a amagar els seus sentiments, a més de passar per aquelles escoles angleses de l'època que feien molt poca gràcia. Somerset Maugham era homosexual o bisexual i això també li va complicar la vida. De vegades no acabem de valorar el que representa, avui, comptar amb una certa llibertat de pensament, malgrat totes les limitacions que encara suren al nostre entorn. 

L'escriptor va triomfar del tot, era un dels grans autors de l'època dels meus pares, va viure molts anys i va fer un munt de calerons. En aquella època la gent no es podia comprar molts llibres i era habitual que algun veí privilegiat en deixés algun a la meva mare, d'aquest tipus d'autors que agradaven a la gent una mica llegidora. Malgrat l'interès de l'obra de l'autor, d'ell se'n van dir molts penjaments literaris, jo crec que l'enveja tenia un pes, i potser també el caràcter difícil de l'escriptor, en la seva valoració per part dels 'experts de sempre', que son una plaga bíblica.

Tant és així que, per exemple, a les primeres edicions de l'Enciclopèdia Catalana, aquella que ens vam comprar a terminis i que es va anar a fent una mica a tongades i amb errors diversos, que he anat trobant al llarg del temps, Somerset Maugham ni hi és ni se l'espera. No sé si en edicions posteriors el van afegir. Suposo que la progressia lletraferida de l'època, molta de la qual s'aplegava a l'Enciclopèdia, un projecte nostrat d'aquells excessius d'aleshores, que no va acabar de forma gaire reeixida malgrat l'entusiasme que va desvetllar en el seu inici, devia trobar Somerset de poca categoria i poc esquerranós. En aquells anys estar subscrita a l'Enciclopèdia i comprar l'Avui i discos d'Edigsa semblava ben bé una obligació patriòtica, i amb això jugava una bona part de la cultureta, amb bones intencions, m'imagino.

Una adaptacio d'un dels seus llibres que està prou bé, tot i que també hi hagi canvis amb l'original, és la de El Filo de la Navaja, amb Tyrone Power i Anne Baxter. Ja fa temps que em miro pelis que provenen de llibres coneguts amb una certa distància, intentant no fer odioses comparacions. Una autora que també es va llegir molt en aquells temps, pel meu gust de menys categoria que Somerset Maugham però amb una gran grapa narrativa que la feia assolible per un públic majoritari, era Vicky Baum. L'altre dia, per l'ordinador, em vaig mirar una versió de Gran Hotel, força comprimida respecte al llibre, però, això sí, amb el regust de l'època i una desfilada d'actors i actrius d'upa, que feien el que podien per donar versemblança al conjunt, entre els quals Greta Garbo, qui també va ser la noia frívola que evoluciona al primer Vel Pintat en cinema. 

Amb el temps vam poder accedir a llibres nostres de propietat, amb aquell invent del Círculo de Lectores, que tenia el seu què. Un dels llibres de Baum que vaig llegir gràcies a aquell invent i que és el que he trobat més reeixit ha estat El ángel sin cabeza. Aquells llibres eren allò que en diem novel·lons i no ho dic pas en sentit pejoratiu, ans al contrari. Per sort ara, per la xarxa, pots trobar tot el que vulguis i més de Somerset Maugham i de molts més i no t'has de refiar de les capelletes progressistes que redacten enciclopèdies canòniques a terminis.

2 comentaris:

Cinefilia ha dit...

De Somerset Maugham només he llegit "Servidumbre humana", novel·la que vaig trobar excessivament llarga (com si li sobressin pàgines pel que realment vol explicar). Hi ha una versió cinematogràfica dels anys trenta amb Bette Davis, actriu que també protagonitzà "La carta", una altra pel·lícula basada en una obra del mateix autor.

Júlia ha dit...

Es van fer moltes versions en cinema, cosa que també li va procurar beneficis econòmics, diria que aquesta de la Bette Davis l'he vista, diuen que al llibre hi ha elements biogràfics, encara no entenc perquè el mon literaria, al menys una part, també aquí, li tenia tanta mania i el menystenia tant.