20.6.21

PLANY D'EN MANELIC, DE MONTJUÏC ESTANT

 

Avui anava a escriure sobre l'acte d'ahir davant de l'estàtua del Manelic, el tercer que se celebra en aquest indret, però m'ha vingut un doll d'inspiració i he escrit un poema sense pretensions, dedicat al personatge i fent-lo parlar en directe.


Monòleg d’En Manelic, des de la posteritat



Alguns guillats encara em reivindiquen,

alguns actors i actrius em fan reviure,

tot i que matar llops, avui, no toca,

i ja no saps ben bé com pots ser lliure.

Els Sebastians fan bitlles i fortuna,

les Martes explotades son legió,

i els Manelics, pobrets, encara gràcies

si tenen feina a algun escorxador.



Amb monument bonic i reeixit,

a Montjuic van fer-me un homenatge,

amb música i poemes, i vaig ser

català universal, gran personatge.

Fins i tot el pessebre casolà

posava un Manelic a la muntanya.

avui és més famós el caganer

que aquest humil pastor de mala ganya.



Entre flors, platabandes i arbres bells

vaig saber de tragèdies i de festa,

la Terra Baixa, ja us ho havia dit,

és un mal lloc per a la gent honesta.

I així vaig anar fent, fins que un bon dia

es pot ben dir que em varen expropiar,

entre disseny i entre fatxenderia

un raconet ben just em van deixar.



I de ben poc que no se m’estossina

i em transformen en ferros rovellats,

que aquest és el destí de tots els homes,

fins i tot dels herois imaginats.

Encara bo que no van gosar fer-ho,

em van deixar un espai molt reduït,

entre pedrots estranys i avantguardistes,

i em van tapar la vista a l’infinit.



Si vaig ser símbol de revolta i rauxa,

d’amor i llibertat i grans passions

avui m’he convertit en tot un clàssic

d’aquells que encaren suren pels racons.

I per aquests verals contemplo irònic

l’esperit vivent de l’Àngel Guimerà

que al de Joan Miró li fa brometa

i li reclama el lloc que va ocupar.



De tant en tant algú encara em visita,

recorden el meu triomf universal,

llegeixen les paraules inventades

i em fan feliç de forma temporal.

I, de moment, al menys, em deixen viure,

en aquest lloc petit de Montjuïc,

i escolto alguna iaia que a la neta

li recorda qui era en Manelic.



Fa anys vaig inventar un monòleg d'un altre personatge barceloní molt estimat per mi, La dama del Paraigua, el podeu llegir clicant aquí:

http://plaerescriure.blogspot.com/2012/08/monoleg-plany-de-la-dama-del-paraigua.html

4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

"...Fins i tot el pessebre casolà

posava un Manelic a la muntanya.

avui és més famós el caganer

que aquest humil pastor de mala ganya..."


Quina raó ¡

Salut

Angels Guil ha dit...

Tant de bo més gent mantingués el record d'aquesta figura com fas tu

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

al Manelic li hauria agradat el poema.

Salut.

Júlia ha dit...

Miquel, Àngels, Francesc, gràcies pels comentaris!!!