Avui anava a escriure sobre l'acte d'ahir davant de l'estàtua del Manelic, el tercer que se celebra en aquest indret, però m'ha vingut un doll d'inspiració i he escrit un poema sense pretensions, dedicat al personatge i fent-lo parlar en directe.
Monòleg d’En Manelic, des de la posteritat
Alguns guillats encara em reivindiquen,
alguns actors i actrius em fan reviure,
tot i que matar llops, avui, no toca,
i ja no saps ben bé com pots ser lliure.
Els Sebastians fan bitlles i fortuna,
les Martes explotades son legió,
i els Manelics, pobrets, encara gràcies
si tenen feina a algun escorxador.
Amb monument bonic i reeixit,
a Montjuic van fer-me un homenatge,
amb música i poemes, i vaig ser
català universal, gran personatge.
Fins i tot el pessebre casolà
posava un Manelic a la muntanya.
avui és més famós el caganer
que aquest humil pastor de mala ganya.
Entre flors, platabandes i arbres bells
vaig saber de tragèdies i de festa,
la Terra Baixa, ja us ho havia dit,
és un mal lloc per a la gent honesta.
I així vaig anar fent, fins que un bon dia
es pot ben dir que em varen expropiar,
entre disseny i entre fatxenderia
un raconet ben just em van deixar.
I de ben poc que no se m’estossina
i em transformen en ferros rovellats,
que aquest és el destí de tots els homes,
fins i tot dels herois imaginats.
Encara bo que no van gosar fer-ho,
em van deixar un espai molt reduït,
entre pedrots estranys i avantguardistes,
i em van tapar la vista a l’infinit.
Si vaig ser símbol de revolta i rauxa,
d’amor i llibertat i grans passions
avui m’he convertit en tot un clàssic
d’aquells que encaren suren pels racons.
I per aquests verals contemplo irònic
l’esperit vivent de l’Àngel Guimerà
que al de Joan Miró li fa brometa
i li reclama el lloc que va ocupar.
De tant en tant algú encara em visita,
recorden el meu triomf universal,
llegeixen les paraules inventades
i em fan feliç de forma temporal.
I, de moment, al menys, em deixen viure,
en aquest lloc petit de Montjuïc,
i escolto alguna iaia que a la neta
li recorda qui era en Manelic.
Fa anys vaig inventar un monòleg d'un altre personatge barceloní molt estimat per mi, La dama del Paraigua, el podeu llegir clicant aquí:
http://plaerescriure.blogspot.com/2012/08/monoleg-plany-de-la-dama-del-paraigua.html
4 comentaris:
"...Fins i tot el pessebre casolà
posava un Manelic a la muntanya.
avui és més famós el caganer
que aquest humil pastor de mala ganya..."
Quina raó ¡
Salut
Tant de bo més gent mantingués el record d'aquesta figura com fas tu
al Manelic li hauria agradat el poema.
Salut.
Miquel, Àngels, Francesc, gràcies pels comentaris!!!
Publica un comentari a l'entrada