PLANY D'EN MANELIC, DE MONTJUÏC ESTANT

 

Avui anava a escriure sobre l'acte d'ahir davant de l'estàtua del Manelic, el tercer que se celebra en aquest indret, però m'ha vingut un doll d'inspiració i he escrit un poema sense pretensions, dedicat al personatge i fent-lo parlar en directe.

Monòleg d’En Manelic, des de la posteritat



Alguns guillats encara em reivindiquen,

alguns actors i actrius em fan reviure,

tot i que matar llops, avui, no toca,

i ja no saps ben bé com pots ser lliure.

Els Sebastians fan bitlles i fortuna,

les Martes explotades son legió,

i els Manelics, pobrets, encara gràcies

si tenen feina a algun escorxador.



Amb monument bonic i reeixit,

a Montjuic van fer-me un homenatge,

amb música i poemes, i vaig ser

català universal, gran personatge.

Fins i tot el pessebre casolà

posava un Manelic a la muntanya.

avui és més famós el caganer

que aquest humil pastor de mala ganya.



Entre flors, platabandes i arbres bells

vaig saber de tragèdies i de festa,

la Terra Baixa, ja us ho havia dit,

és un mal lloc per a la gent honesta.

I així vaig anar fent, fins que un bon dia

es pot ben dir que em varen expropiar,

entre disseny i entre fatxenderia

un raconet ben just em van deixar.



I de ben poc que no se m’estossina

i em transformen en ferros rovellats,

que aquest és el destí de tots els homes,

fins i tot dels herois imaginats.

Encara bo que no van gosar fer-ho,

em van deixar un espai molt reduït,

entre pedrots estranys i avantguardistes,

i em van tapar la vista a l’infinit.



Si vaig ser símbol de revolta i rauxa,

d’amor i llibertat i grans passions

avui m’he convertit en tot un clàssic

d’aquells que encaren suren pels racons.

I per aquests verals contemplo irònic

l’esperit vivent de l’Àngel Guimerà

que al de Joan Miró li fa brometa

i li reclama el lloc que va ocupar.



De tant en tant algú encara em visita,

recorden el meu triomf universal,

llegeixen les paraules inventades

i em fan feliç de forma temporal.

I, de moment, al menys, em deixen viure,

en aquest lloc petit de Montjuïc,

i escolto alguna iaia que a la neta

li recorda qui era en Manelic.

Fa anys vaig inventar un monòleg d'un altre personatge barceloní molt estimat per mi, La dama del Paraigua, el podeu llegir clicant aquí:

http://plaerescriure.blogspot.com/2012/08/monoleg-plany-de-la-dama-del-paraigua.html