Les circumstàncies ben conegudes han fet que durant dos anys no haguéssim pogut tornar a Batea, un poble amb el qual no teníem vincles familiars i on, per casualitat i a causa del destí, tan imprevisible i atzarós, fa vint anys ens hi vam comprar una minúscula i agradable caseta. La casa està situada a la part alta i antiga del poble, un indret que es diu El Picatxo i que avui té poca població. La gent de Batea s'ha anat fent cases més grans i còmodes a zones que han esdevingut més cèntriques i molts dels forasters que, com nosaltres, tenien alguna caseta al barri i hi venien de tant en tant, sobretot als estius, en gran part han desaparegut o s'han fet grans, el temps no perdona, i ja no poden venir.
La nostra casa es estreta, amb escales, i amb la particularitat de què no tenim teulada ja que a damunt nostre hi ha una cambra que pertany al veí del costat. Aquestes estranyes particions, fruit de bescanvis i circumstàncies diverses, eren freqüents a molts llocs, fins i tot a llocs com el Raval de Barcelona havia vist alguna cosa semblant. Per aquests estranys atzars la casa del costat se la comprar fa pocs anys una família de la Bretanya francesa.
Ahir, diumenge, pel matí vam fer, guiats per Pere Rams, pagès i historiador, un recorregut pel poble seguint la petja d'un personatge singular, Felip Bes, 'Cassola', molt present en la memòria popular, afusellat al poble fa cent seixanta anys, quan tot just en tenia vint-i-vuit, després d'una vida complexa i en el marc dels enfrontaments entre carlins i liberals que, en molts casos, també, com en el cas de la Guerra Civil, tenien al darrera enfrontaments ancestrals entre famílies o respostes a abusos de poder. El Patronat Pro-Batea, que fa una tasca immensa i admirable, ha editat un llibre sobre l'època i el personatge que ha tingut un gran èxit, considerant que es tractat d'història i d'història local malgrat que Cassola va ser conegut a tota la península.
Per la tarda van presentar el llibre, davant de l'Ajuntament, els seus autors i l'alcalde i després hi va haver un excel·lent concert de música tradicional d'avui, a càrrec del grup SOLK, que jo no coneixia i que em va encantar. Va fer un dia amb vent, variable, i la calor va minvar força. Fa dos anys, el darrer estiu en què vam ser aquí, als vespres sortíem a xerrar amb una bona colla de gent, ara som quatre gats, de moment. I això de gats és retòrica car de gats reals sí que n'hi ha uns quants, per aquí, elegants i misteriosos. La COVID ha estès per tot arreu una pàtina de silencis i prevencions, s'ha anul·lat la Festa Major, de moment. En tot cas, val més no queixar-nos, els temps d'en Cassola eren molt més durs i perillosos.
Aquí podeu llegir la ressenya del llibre que vaig escriure per al blog llegir.cat:
https://www.llegir.cat/2021/05/critica-la-historia-de-cassola-i-altres-fets-violents-a-la-terra-alta-al-segle-xix-josep-sanchez-cervello-i-pere-rams-folch/
6 comentaris:
Una casa sense teulada, podria ser el títol d'una novel·la.
Salut.
Deu ser un lloc molt maco, Batea.
Francesc, no tenim teulada però no estem al descobert, he, he, tens raó, bon títol, hi pensaré
Un lloc molt maco, efectivament, com tota la comarca amb pobles molt diferents tots ells. I poc coneguda i que seria molt 'cinematogràfica', de fet hi ha una peli ja una mica antiga, i una mica pesadeta, filmada en part a Corbera d'Ebre, fa anys, de finals dels seixanta, ara tot està molt diferent, España otra vez, del Camino, darrerament tambe se n'han filmat d'altres i documentals.
Los forasters del picatxo, los blocs, lo bo del Patronat pro-Batea, ... quines coses més grans i més petites, més locals i més universals.
També ara de films i de la toscana catalana heu de visitar el festival de curts de BOT (in.FCTA) del gestor i actor Ivan Massagué i Edu Soto ...
Bé, bon bloc Júlia i lo blog lo foraster del Picatxo.
Moltes gràcies, Josep Ramon, malauradament ara no podem anar per allà tant com ens agradaria.
Publica un comentari a l'entrada