23.5.22

MISTERIS SOTA LA BOIRA GALLEGA

 

Aquests dies m'he anat empassant els sis capítols d'aquesta sèrie, obra dels creadors de Hierro. A les històries amb crims pel mig ja no els demano massa coherència, tant a la literatura com al cinema, en general, sempre queden serrells per aclarir. Com que les comparacions son, efectivament, odioses, tampoc entraré en valorar si la d'ambient canari era millor. En general m'agrada veure coses que passen en escenaris de l'estat espanyol, tan variat i tan cinematogràfic, tant a nivell urbà com provincià o rural.

Els francesos han endegat una llarguíssima sèrie d'historietes policials situades a tots els racons del seu hexàgon. Jo en dic crims-turístics i els arguments, en general, son fluixets, però es veu que té molt d'èxit i que, amb aquesta excusa, es fa país, s'aprèn geografia i les regions i ciutats hi posen calerons. Cal dir que, pel que fa a aprendre història seriosa, res de res, es perden en llegendes locals i relats sense cap ni peus que, de tota manera, forneixen imaginació a la pràctica criminal.

Aquí, com a Hierro, es  defuig el turisme televisiu pintoresc. Rapa no ha aconseguit les mateixes lloances que Hierro, sobretot que la primera temporada de la sèrie. Compta amb sis capítols, el límit que jo soc capaç d'entomar, actualment, pel que fa a les sèries. Té alguna cosa relativament innovadora, com ara que, d'entrada, ja saps qui ha mort la víctima, una alcaldessa, professió de risc, en els temps que corren. També s'escapa del tòpic polític i la corrupció, al menys, en part. Compta amb dos protagonistes de pes, Mónica López i Cámara, i amb un planter d'excel·lents actors i actrius gallecs, poc coneguts, de moment, entre nosaltres, com ara Lucia Veiga, excel·lent. 

S`ha criticat la poca profunditat d'alguns personatges, que no 'soni' més el gallec... això de les llengües diverses i les variants dialectals és difícil d'entomar de forma realista, sempre s'han de fer concessions ja que el panorama és tan divers i variat que tot es complica, encara més en un temps en el qual la diversitat és un valor en alça. 

Més enllà de tot plegat jo he passat una bona estona amb la sèrie, amb les boires gallegues i aquests misteris del passat que sempre suren i provoquen efectes letals. Alguna cosa està posada amb calçador però això passa a les millors produccions del gènere. Juga amb el tòpic de la parella asimètrica, un professor d'institut amb un greu problema de salut i ganes de ficar el nas on no el demanen, i la guàrdia civil espavilada i treballadora. A Hierro Mònica López també era guàrdia civil i me la mataven molt aviat, cosa que em va fer empipar.

I és que soc admiradora incondicional d'aquesta actriu. L'he vista en moltes ocasions, des d'aquella Línia 5, un musical fluixet i ben intencionat que van fer al Condal fa anys i panys, on compartia escenari amb un Marc Martínez també molt jovenet. L'he vista treballar a teatres grans i sales petites, en català i castellà, a la televisió, no tant al cinema, en papers de gruix i luxe i en d'altres menys favorables al lluïment. Per a mi és una de les grans, i, a sobre, sempre m'ha semblat que no tenia cap mena de pretensions, avui això no és freqüent, de vegades sents gent de la professió parlant dels seus papers com si llegissin una tesi. 

Rapa juga molt amb els primers plans dels actors i les actrius, no amaga arrugues ni ganyotes i, per això, malgrat alguna inversemblança tot sembla absolutament natural i creïble. Al menys, a mi. Potser si no demanem massa a aquestes produccions hi trobarem moltes més virtuts que defectes o limitacions. Per sort queden molts paisatges hispànics on imaginar històries d'aquest tipus. Personalment m'estimo més les històries d'enjòlit inventades que no pas explotar massa el morbo dels crims reals revisitats i que ja hem conegut abans pels diaris i les revistes. 

2 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

No he vist HIERRO, la tinc pendent, com aquesta RAPA, de moment pendent també. HIERRO va tenir molt bones crítiques, mentre que RAPA sembla que no tant. De les series - almenys a Netflix - em molesta que emeten una temporada que s'acaba d'aquella manera, i si no té prou exit, no emeten la segona i et quedes interruptus.

Júlia ha dit...

Hierro estava molt bé, la primera part millor, pel meu gust, i les pots veure independents.

Rapa també, no li cal continuació. No és perfecta però es pot veure molt a gust.