FIRES, LLIBRES, FESTES I EVOCACIONS

 

Ahir vaig fer un volt per la Fira del Llibre d'ocasió, gairebé tan vella com jo. La Fira va començar de forma modesta i durant uns anys va assolir un èxit notable, ocupava les dues voreres del Passeig de Gràcia. Ara tot just ocupa mitja vorera en un dels costats, cosa lògica, considerant com ha canviat el tema, molts llibres antics es venen per internet i, en general, el panorama ha evolucionat amb els canvis en les tendències culturals i la transformació de la societat. 

Avui hi ha molta oferta de llibre de segona mà però han desaparegut moltes de les antigues llibreries tradicionals d'aquest tipus, dirigides sobretot, en els seus inicis, als estudiants. Trobem llibres d'ocasió a algunes cadenes especialitzades o a les botigues i parades del Llibre Solidari, això sí. Espero que, encara que sota mínims, aquesta fira, la meva preferida, es mantingui durant molts anys més, malgrat que poques coses duren per sempre. I això de sempre és subjectiu i té a veure amb les nostres pròpies vides, més aviat. 

Aquests dies han començat les escoles, el tema del llibre escolar també ha canviat molt. Quan jo era petita es comptava amb una enciclopèdia, que sovint durava més d'un any. Els llibres nous, pocs, es folraven amb paper blau, el meu avi era l'expert en el tema, i s'hi afegien unes etiquetes blanques molt evocadores. Tot era en castellà, aleshores, ho va ser fins fa, com qui diu, quatre dies. 

Em sorprèn recordar els molts petits comerços que hi havia al barri, em pregunto com podien sobreviure. Hi havia aleshores moltes papereries-llibreries, botiguetes on es venia una mica de tot, a principi de curs calia assortir-se de llapis, goma, maquineta, en ocasions extraordinàries alguna caixa de llapis de colors, tinta, plomilla i mànec, tot plegat fins a l'aterratge luxós de les plomes estilogràfiques i els bolígrafs.

A banda del material escolar, aquelles petites i encisadores botigues tenien alguns llibres de contes, cromos de picar i de col·leccions, estampes, postals especialitzades en temes diversos, petites joguines, purpurina, blocs de rebuts i factures, paper de barba, llapis Goya per pintar els mapes... Per Nadal hi trobaves postals de Nadal i figuretes de pessebre, per les revetlles, piules i material pirotècnic divers, un perill evident que va fer que amb el temps, després d'alguns accidents lamentables, no es deixessin vendre en aquells establiments. 

El cartell de la Mercè d'aquest any mostra tres dones d'edats diferents, per motius obvis m'identifico amb el tema, sembla que els cartells actuals han tornat a un cert figurativisme més convencional, sense perdre modernitat. Tot son modes i tendències. Molts dels cartells mercedaris contemporanis compten amb una majoria aclaparadora de figures femenines, per cert. És clar que la homenatjada és una dama mítica. Abans es deia que per la Mercè sovint plovia perquè Santa Eulàlia, patrona una mica bandejada, plorava. Avui Santa Eulàlia se celebra força i ja no té motius tan fefaents per disgustar-se. 

Per més que es dissimuli el rerefons religiós la religió està i al davant al darrere de les nostres celebracions i no cal queixar-se, tot és cultural i es pot celebrar sense complexos, no cal tornar als temps dels solsticis i coses així, que ens queden molt lluny. La cultura és un totum revolutum que serveix per a tot, com tants mots que fem servir, encara no en tenim una definició que convenci tothom ni podrà existir mai, diuen que hi ha centenars d'explicacions sobre què és o no és la cultura. En nom de la cultura es poden dir i fer molts disbarats i justificar el que sigui. I demanar subvencions per al que sigui.