22.11.22

EL PASSAT IRRECUPERABLE I LES GUERRES ABSURDES

 



Fa alguns anys vaig descobrir la gran escriptora Rebecca West, amb La família Aubrey, primer llibre d’una trilogia sobre la seva família. Avui podem trobar iuna part important de la seva producció literària, en català i castellà. West va néixer el 1892, a Londres, i va morir a la mateixa ciutat el 1983. El seu nom autèntic era Cecily Isabel Fairfield i va manllevar el seu pseudònim d’un personatge d’Ibsen, una dona rebel que trobem a l’obra de teatre La casa de Rosmer. No va tenir una joventut fàcil i una gran part de la seva formació va ser autodidacta.

El retorn del soldat es considera seva primera novel·la, una narració relativament breu, amb un argument aparentment senzill però d’aquells textos que guanya pes amb el pas del temps. Un home benestant, atractiu, després d’un any al front, durant la gran guerra, torna traumatitzat i amb una amnèsia estranya, que l’ha fet recordar la seva joventut i el seu primer amor i oblidar la seva dona Al volt d’aquest personatge es mouen tres dones molt diferents: la seva esposa, Kitty, bonica, elegant, educada i convencional, que tan sols vol mantenir les formes, sense estridències; la seva cosina, Jenny, una d’aquelles noies de casa bona però sense diners propis que, pràcticament, està acollida a la mansió familiar que Kitty ha reformat a la seva manera i, finalment, Margaret, una noia d'origen modest, l'apassionat i romàntic amor juvenil, al qual retorna el protagonista a causa del trauma bèl·lic.

Les dones estan, en aquesta novel·la, molt més ben explicades i analitzades que els homes, inclòs el protagonista, aquest home insatisfet, ben plantat, al qual cadascuna estima a la seva manera. El retorn a la realitat pot ser pitjor que no pas l’amnèsia però, al capdavall, la vida no és gens senzilla. Hi ha molts temes que convergeixen en el llibre, l’amor juvenil, l’enyorament del passat, els desastres motivats per una guerra absurda, el paper de les dones enmig d’un mon que s’esberla, la psiquiatria, una ciència incipient i amb un prestigi en augment en aquell moment, el classisme, la bondat, l'enyorament o la hipocresia.

Jenny és qui explica la història en la qual passa d’un cert menyspreu vers Margaret i la seva aparença, malmesa pels anys, la pobresa, i un matrimoni de conveniència, a admirar les virtuts d’una dona de la qual, mirada aquesta evolució des del present, sembla, fins i tot, enamorar-se, de la mateixa manera que està, des de sempre, enamorada del seu cosí. En el rerefons, la foscor motivada per la mort de dos infants petits, en el passat. El llibre està amarat de poesia i d'una mena de tristor relacionada amb els somnis irrecuperables. 

Rebecca West és ja, en aquesta primera novel·la, una gran observadora de l’entorn, dels paisatges, dels interiors, dels carrers i els jardins, dels objectes i els vestits, tot té el seu sentit i ens defineix a fons els personatges els quals, el mateix que aquest soldat que potser acabarà per haver de tornar a l’odiat front, resten immergits en una conformitat assumida i acceptada. Les descripcions son evocadores, poètiques, i tenen la seva part de crítica social, de reflex de les persones que hi viuen o en posseeixen la propietat.

El retorn del soldat ha conegut versions en teatre, fins i tot musicals, i, se’n va fer una pel·lícula excel·lent, dirigida per Alan Bridges, amb un repartiment de categoria: Julie Christie, Glenda Jackson, Ann-Margret, Ian Holm, i Alan Bates en el paper d’aquest soldat insatisfet amb la vida que té, malmeses les seves il·lusions juvenils a causa d’una baralla absurda, d’unes cartes que no van arribar i, també, a causa del pas del temps que sovint és una mena de corruptor implacable, encara més quan la guerra absurda i inexplicable trasbalsa la convivència i ens encara amb l’horror, vist en directe o pressentit en la distància. El canal Verdi va pasar fa poc aquesta excel·lent pel·lícula, de l'any 1982.

Rebecca West, un esperit lliure, va tenir una relació, de jove, amb l'escriptor H.G.Wells, pare del seu únic fill. Malgrat el trencament, després d'uns deu anys, van continuar sent amics fins a la mort de Wells. L'any 1930 es va casar amb el banquer Henry Maxwell Andrews, amb qui va romandre casada fins la mort d'ell, tot i que va ser una relació complexa. Va viatjar molt, va tenir relació amb un munt d'intel·lectuals de categoria i va conrear el periodisme d'opinió. Va retornar a Gran Bretanya, l'any 1970, on va morir, després d'una llarga malaltia, el 1983. Va rebre reconeixements importants, tant al seu país com als Estats Units.

Va ser partidària del Front Popular durant la guerra civil espanyola, participant en iniciatives diverses per a l'ajuda a dones i nens. Després de la segona guerra mundial va ser crítica amb el comunisme, cosa que va fer que rebés crítiques injustes i que en determinats àmbits intel·lectuals progres no se li reconeguessin els mèrits literaris. 

2 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Una altra gran desconeguda, diria que no només per a mi.

Salut

Júlia ha dit...

Els homes llegiu menys, en general.