Crec, i potser vaig errada, que sóc força tolerant pel que fa a temes lingüístics. Una professora que vaig tenir quan era jove, a la universitat, recordo que ens va explicar que en temes de llengua no hi ha bo ni dolent, correcte o incorrecte, sinó adaptat o no al context. Això del context, avui, però, ja no se sap ben bé en què consisteix. En un context que jo crec formal, com és el dels telediaris, he escoltat coses com ara que un polític 'va pixar fora de test'. El verb cagar també s'ha estès força en contextos formals, és habitual que algú 'la cagui'. Considerant l'èxit absurd dels caganers actuals ja no m'estranya res.
Una font de curiositats i troballes son les campanyes institucionals. Fa anys recordo un senyor al qual li començava a sotir fum del cap i la frase de l'anunci deia 'foc al bosc? treu-t'ho del cap' o una cosa així. En contra de les drogues van fer una cosa fastigosa amb un noi al qual li sortia un cuc del nas. La publicitat, en general, és un pou de surrealisme inspirador però les campanyes institucionals son el 'súmmum'.
Hi ha una tirada intermitent i inquietant a fer-nos por, els paquets de tabac porten fotografies horribles de, per exemple, pulmons malmesos. Pel que fa al tema dels accidents de tràfic, relacionats amb cotxes, això sí, la resta de vehicles no sembla que alarmin tant, ja ens han deprimit amb tota mena de narracions breus sobre desgràcies familiars. En tot plegat hi ha també un gruix de pes d'allò que en diuen 'paternalisme' però, vaja, suposo que ho fan amb bona intenció.
Les desgràcies a la carretera han donat pas darrerament a un eslògan força xulesc, suposo que els autors se n'han sentit molt satisfets, això de 'no te la fotis', una troballa. No te la fotis, ja et fotrem nosaltres d'una altra manera, vaja. M'agradaria saber si cobren i quant, els publicistes que endeguen aquestes inspirades campanyes... Si ja dic jo que, a banda dels seny i la rauxa, la nostra virtut més fefaent és el 'cofoïsme'.
4 comentaris:
No l'he vist. Per cert tornen a fer l'anunci d'envás on vas, deu anys després. Sense les Mamzelles, una de les components era Rigoberta Bandini.
Salut
A què et refereixes amb "ja et fotrem nosaltres d'una altra manera"?
que els politics sí que ens foten, de vegades, i son els que paguen les campanyes paternalistes, era una broma irònica.
La publicitat, en general, és horrible, un altre tema és que tingui qualitat o no, més enllà del missatge, però crec que la 'insitucional' es pitjor, pitjor pel que fa a les idees i pitjor perquè, a sobre, ens volen 'educar'
Publica un comentari a l'entrada