6.1.23

NIT DE REIS

 

 



Sota la nit de gener

entre boires i muntanyes,

han viatjat els tres reis ,

resplendents de pols daurada,

pel desert de l’infinit,

en camells de xocolata.



Porten les carrosses plenes

de joguines ben triades.

Pilotes, nines i trens,

i ordinadors amb pantalles,

on pots veure tot el món

des de les cambres de casa.



Porten mitjons i jerseis,

abrics, barrets i flassades,

disfresses, fireta, jocs

d’aquests per jugar a la taula,

llaminadures, titelles,

i un munt de coses estranyes.



-Com està canviant el món!

-Melcior, enfadat, s’exclama-

No m’agraden els joguets

electrònics, que fan ara-.

És un rei tradicional,

de costums encarcarades.



-Melcior, estàs envellint!

-en Gaspar respon amb calma-.

És jove i és coratjós

I la novetat l’exalta.

Amb els estris tecnològics,

ell hi té la mà trencada.



Baltasar, el morenet,

cavalca en silenci, calla.

Porta a les mans un antic

llibre de tapes daurades,

on hi ha la història del món

i cinquanta mil rondalles.


El sol comença a sortir

rere muntanyes de nata.

Els reis estan molt cansats,

la seva gent, esgotada,

de tant pujar pels balcons,

amb la bossa carregada.


Tornaran cap a l’orient,

ho faran ben a trenc d’alba,

doncs tenen un hotelet

a un oasi amb llacs de plata

on reposen durant l’any

de tota aquesta feinada.



Júlia Costa, poemes nadalencs, Les Fràgils Paraules (Ushuaia, 2015).

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Baltasar, el morenet, ui el que has escrit!: morenet, negret, torradet, no es pot dir, que és racista i supremacista segons els ofendiditos nye nye. Abans Baltasar era pintadet, però ara és negre, i el d'ahir a la cavalcada de SBD era negre com el carbó.

Salut.

Júlia ha dit...

i tant que es pot dir, per cert, Baltasar devia ser pintat a Sabadell perquè a Barcelona sempre, des de la meva tendra infantesa, va ser un negre autèntic, que quan no era rei era metge o comptable guineà, després també ho va fer el seu fill, categoria capitalina.

https://elpais.com/diario/1984/01/04/ultima/442018803_850215.html

Francesc Puigcarbó ha dit...

Quan jo era petit a Sabadell no teniem negres, i si n'hi havia algun, el consistori devia de considerar que no li pertocava fer de rei.

Salut.