UNA VALL FELIÇ PLENA DE GENT PROBLEMÀTICA

 

No segueixo sèries, en general, i estic saturada de temes policials i misteris per resoldre i de posar llum a la foscor ja que, de tot el gènere, els programes basats en 'fets reals' em fan molta més angúnia, la veritat. Però com que, al capdavall, també caic en contradiccions, he acabat per seguir la tercera temporada de Happy Valley. Fa anys havia vist la primera, vaig deixar de banda la segona i ara m'he mirat la sèrie pendent i he començat a veure la tercera. De fet no tinc plataformes, més enllà de MOVISTAR malgrat que darrerament la meva filla m'ha apuntat de forma temporal a FILMIN.

Recordo com em van impressionar els primers capítols de la primera temporada. Després, com sol passar, malgrat les moltes qualitats de la sèrie, em va semblar que hi convergien un excés de casualitats i que les desgràcies que s'acumulaven damunt de l'admirable policia castigada per la vida ja passaven de voltes. Ara, quan m'he tornat a mirar la segona tanda, m'ha agradat més. El perill d'aquest tipus d'històries és que costa deixar-les.

La creadora i guionista de la sèrie és una senyora que es diu Sally Wainwright i, com en moltes narracions mítiques, compta amb una protagonista excepcional, l'actriu Sarah Lancashire, en un paper que potser serà el de la seva vida. L'envolten un munt d'actors i actrius d'aquests en els quals Gran Bretanya excel·leix. El més conegut, al menys per a mi, és James Norton, l'antagonista, un home complex, imprevisible, que s'escapa de totes i en fa de tots colors i que, això sí, compta amb un atractiu innegable. Tan sol l'havia vist en alguna ocasió, fent de l'amable mossèn protestant de Grantchester, una sèrie agradable però una mica fluixeta, també policíaca, però més convencional, tot i que amb algunes virtuts remarcables.

La sèrie ha obtingut molts premis, no és estrany. La protagonista no té la intenció d'allargar el tema més enllà d'aquesta tercera temporada, santa decisió. Quan les coses s'allarguen massa, i ja va passar una mica amb Borgen, van de baixa de forma inevitable. De tota manera també semblava que s'hagués deixat de banda endegar aquesta tercera temporada i aquí la tenim, amb estrena setmanal. Així que mai no pots dir d'aquesta aigua no en beuré ni aquesta sèrie no la tornaré a fer. L'altre dia llegia una entrevista amb una de les meves actrius de culte, Mònica López, que va voler deixar un culebrot d'aquests catalans de sobretaula i no l'han tornat a cridar més, de TV3, malgrat que sempre ha anat treballant i fent coses diverses i de categoria, que agafen més volada quan ella hi surt, com passa amb la gent brillant  i seriosa.

Els personatges de Happy Valley son humans, contradictoris, incoherents, tot i que, amb totes les seves geniades i errades, la polícia protagonista és sempre una persona bona i honesta. El dolent de la sèrie tampoc no és un dolent absolut, té els seus moments humans i és evident que va tenir una infantesa horrible i que alguna cosa no li rutlla com caldria. De fet, el capteniment dels vulgarment anomenats 'dolents' aquí no se'ns explica mai de forma simplista ni maiquea.

Han tingut la grapa de recuperar el protagonista infantil de les dues primeres temporades, ara ja un adolescent. Més d'una vegada, en aquesta sèrie, et ve al cap allò de 'odia el delicte i compadeix el delinqüent', és clar que les víctimes dels delinqüents potser, de forma molt humana, veuen les coses d'una altra manera.

Pels que pensen, que n'hi ha molts, que Barcelona és un desastre, contemplar aquesta bonica ciutat anglesa i comprovar com per allà hi campen màfies, droga, maltractadors i de tot una mica, en certa manera, ens conforma. Possiblement, i, de fet, espero que sigui així, amb aquesta tercera temporada abandonarem la sèrie i la polícia, ja jubilada, se'n podrà anar de viatge, l'actriu ja treballa en una altra producció. Però, ai, com quan acabes un llibre que t'agrada, em temo que quan s'acabi el sisè capítol de la tercera temporada em quedarè una mica enyorada, no hi puc fer més.