Admeto que soc poc partidària dels dies de res, el mateix que de les manifestacions massives que no serveixin per demanar alguna cosa que es pot aconseguir o per protestar de fets molt greus en els quals calgui constatar una certa oposició. Oposició relativa perquè a les manifestacions hi va molta gent de tota mena, una gran part de la qual per quedar bé, tot s'ha de dir. Treure masses de gent al carrer ho han fet ideologies de tota mena, també les feixistes i dictatorials, i en molts casos les persones no sempre hi anaven per obligació.
Ha passat el Dia de la Dona i moltes dones exemplars que he vist entrevistades pertanyen a un perfil molt concret, mitjana edat tirant a jove, emprenedores i empresàries, professionals de categoria, esportistes d'elit... S'insisteix sovint en què moltes carreres, tècniques i científiques, encara tenen poques dones, o que en els consells d'administració son minoria.
S'oblida incidir en coses com ara que a l'ensenyament infantil i primari les dones son, encara, una gran majoria. No és aquesta una feina tan prestigiosa com les que es presenten com exemplars però els infants d'avui encara viuen en un context educatiu absolutament feminitzat i, en aquests casos, no es demana ni s'incrementa la paritat ni sembla que ningú s'hi posi pedres al fetge.
Les dones no son un col·lectiu homogeni, com tampoc no ho son els homes. Fa anys es deia, més aviat, 'dia de la dona treballadora' però avui això de treballadora ja fa nosa. La unitat de l'independentisme, com la unitat del que sigui, és molt difícil perquè hi ha un tema en el rerefons, la situació econòmica i laboral, tan diferent d'uns sectors als altres.
He trobat a faltar testimonis de dones realment explotades, totes aquestes que cuiden dels iaios i iaies nostrats i xarucs, tan sols cal observar la realitat d'un matí qualsevol pel volt del barri de Sant Antoni. De vegades son dones molt jovenetes. Totes de països llunyans, és clar, potser tenen avis al seu país que no compten amb tantes atencions. Cobren poc i en molts casos no estan ni assegurades. No s'exigeix cap preparació especial per a fer aquesta feina, excepte en casos en els quals estan gestionades per alguna empresa. Però tampoc és una preparació de gaire volada i aquestes feines no son gaire cobejades pel nostre jovent autòcton, que jo sàpiga.
Hi ha molts altres sectors professionals de poca volada sense paritats, cosidores del tercer mon, prostitutes que ningú no sap d'on han vingut, cambreres de pis, dels hotels, tot i que aquestes s'han anat organitzant una mica en els darrers anys, dones de la neteja que, avui, en molts casos, també s'han anat assegurant, tot i que fa quatre dies que quan es parlava de sous es deia 'això ja ho guanya una dona de fer feines'. En aquests sectors les paritats son inexistents.
Vaig sentir dones, de classe mitjana, que exigien bons sous per poder 'delegar' la feina de la llar, la cura dels fills... El que caldria analitzar és a qui deleguen aquestes feines, a d'altres dones menys afavorides pel destí, en general. Perquè, és clar, no els pagaran pas el sou que cobren elles -o ells-, suposo.
A moltes escoles de barri no és que no hi hagi paritat, és que, sense arribar a ser ghetos compten amb una majoria immensa de 'gent de fora', conec persones d'ideologia esquerrana que porten els fills a escoles elitistes, fora del barri. Per sort ja no sento tant allò de què si entren infants estrangers a l'escola 'baixa el nivell'. Els sindicats, en molts casos, se centren en la gent que treballa de forma convencional i molts subcontractes i feines no controlades queden fora del context. I, on queda la gent despenjada del sistema, pidolaires, persones sense llar, un sector on hi ha una gran majoria d'homes però també algunes dones? Les guerres afecten molt les dones però hi moren més homes, tot s'ha de dir.
La situació afecta també molts homes, és clar. Hi ha molts paletes estrangers, en aquestes feines les dones tampoc no demanen massa la paritat. Tot és molt contradictori i una cosa que fa empipar molt la gent és que els enfrontis amb les seves pròpies contradiccions i incoherències. Moltes reivindicacions actuals son per allò de 'quedar bé amb poc gasto', que deien abans.
I un altre sector que he trobat a faltar és el de les dones velles i soles, amb una gran manca de residències que estiguin bé. A les residències i centres semblants sovint hi treballen moltes dones d'origen estranger, mal pagades. De les morts de la pandèmia, amb majoria de dones, se n'ha parlat poc i s'ha fugit d'estudi. Protestar està bé però no serveix per a res, per a esbravar-nos, en tot cas. I, en tot cas, que em regalin les compreses i copes menstruals, hores d'ara, ja no em fa ni fu ni fa. No sé si això de les compreses per a escapaments de pipí també entren en el paquet. L'edatisme, una d'aquestes paraules noves de moda, és una plaga. I això que cada dia som més vells i velles, encara que no volguem que ens diguin així.
2 comentaris:
El tractament donat a les dones per part de les noves femininistes de Podemos, és molt tangencial, dirigit només als seus, obviant dones grans, vídues, nomès cal veure el vídeo en qüestió. Mal servei han fet a les dones per més bona intenció que hi hagin posat.
Salut.
De fet sí que crec en la seva bona intenció i fins i tot em cauen bé, les idees de bombero i les campanyes institucionals ximpletes son una constant al llarg del temps. Amb tots els seus invents amb els quals no estic d'acord també penso que es fiquen molt és amb elles que no pas amb altres coses més escandaloses. Fins i tot haig d'admetre que es fiquen més amb les dones, en general, i si son joves, encara més, que no pas amb els homes, en aquests temes, també. Per cert, no sé si son 'noves feministes', n'he tractat de més esventades que no pas elles, tot i que ara es parla més de tot. També passa amb la Colau, la visceralitat que provoquen també s'hauria d'analitzar en profunditat.
Publica un comentari a l'entrada