23.8.23

BIBLIOTEQUES PIRAMIDALS I ESPAIS SUPOSADAMENT EMBLEMÀTICS

 


Ahir una de les notícies estrella de la televisió nostrada, enmig d'aquesta calor estival que ens amara, a més del petó intrusiu, l'èxit futbolístic femení i la calor persistent, va ser això de què a Barcelona tenim la millor biblioteca del mon. Totes les valoracions que consideren el que sigui 'el millor' em produeixen una mena de refús, potser soc excessivament crítica i rondinaire, coses de l'edat. Se suposa que aquestes coses les valoren els experts però això dels experts és tan polisèmic que m'inquieta. La biblioteca ja fa algun temps que funciona però la propaganda televisiva a l'entorn del nomenament va provocar ahir que gent coneguda m'enviés missatges dient 'que l'havíem d'anar a veure així que poguéssim'. Mai no podré haver vist totes les biblioteques del mon i, per tant, la comparació i la nominació escapen a les meves possibilitats de mida humana. Per això, ser el millor del mon en el que sigui és una bola com una catedral, una definició hiperbòlica destinada a la promoció dels productes o de les persones.

Les biblioteques públiques han estat, en les darreres dècades, un èxit. No sé si la gent llegeix més o menys que en el passat però a la biblioteca pots trobar tot el que vols i, si no ho trobes, t'ho demanen. Han proliferat els clubs de lectura, amb un públic majoritàriament femení i que t'estalvien les tries i fomenten la socialització. Son un servei gratuït, fa anys encara et feien pagar quatre cèntims si et duien un llibre d'alguna biblioteca d'un altre municipi, ara, ni això. Si en alguna conversa informal he opinat que caldria pagar alguna cosa per ser-ne soci o llogar llibres m'han mirat molt malament. Durant la meva infantesa les distraccions eren poques i la gent modesta llegia molt, novel·letes barates, que es podien canviar per pocs diners fins que queien a trossos, novel·les de gènere, menystingudes per la gent seriosa i amb estudis que, aleshores, era  minoria selecta.

Al meu barri hi ha una excel·lent i petita biblioteca. En faria falta una de més gran però això està molt verd, tot i que es parla de l'arranjament futur d'un espai emblemàtic, sense que quedi clar, de moment, si la possible biblioteca futura eliminarà l'actual, cosa que seria una llàstima. Soc més partidària de molts espais petits i mitjans que no pas de grans piràmides dedicades al que sigui. Això val per a biblioteques, hospitals, teatres... El tema no ha estat sempre tan positiu com sembla, en algun moment he vist com es reduïa el nombre de personal, els horaris podrien ser millors amb més gent i m'empipa això de què t'hagis de fer càrrec informàtic del lloguer i retorn dels llibres a gairebé totes les biblioteques, amb poques excepcions. La tendència a què tot ho hagis de fer tu no és privativa de les entitats de crèdit, és una tendència general. 

La gran biblioteca que s'havia de fer al Born, per motius arqueològics, va quedar en suspens. Aquesta que és 'la millor del mon', de moment, porta el nom d'un Nobel hispanoamericà que va viure un temps a Barcelona, tot i que no en el barri on li han dedicat l'espai, sinó en un de més 'elegant i fi'. El projecte és obra d'un equip madrileny. No em posaré en pla catalanista ranci però ahir algú, amb ironia, a tuiter, preguntava si per les amèriques hispanes hi ha alguna gran biblioteca que porti el nom d'Espriu, de Calders... La ciutat és plena de gent dormint al carrer i no crec que hi hagi, de moment, cap projecte per substituir la literatura per la vida i arranjar, amb espais dignes i acurats, aquest problema espinós amb la construcció d'un espai de prestigi arquitectònic.

Els premis de gruix, fins i tot els de menys volada, agraden, som humans i tots tenim les nostres vanitats. El millor escriptor del mon, o escriptora, se suposa que hauria de ser el guanyardor del Nobel. La millor actriu, la de l'Óscar. De millors restaurants i cuiners del mon, amb estrelletes, en tenim uns quants. Sabem que tot plegat no és cert, al capdavall la propaganda fa molta feina a l'hora de promocionar el que sigui, quan cal i toca. La millor perruquera del mon pot ser la de la cantonada de casa però ningú no ho sap. La millor mestra del mon pot ser la de l'escola pública d'un poblet però tampoc ningú no ho sap ni se n'adona. El millor menú a preu econòmic i ben cuinat pot ser el del xinès del barri però tampoc no ho sap ningú, tot i que una vegada hi vaig veure dinar, fins i tot, al Mago Pop. 

Moltes repeticions, com deia aquell senyor tan poc recomanable, fan una veritat. La publicitat actual, inclosa la institucional, és molt eficaç a l'hora de potenciar meravelles. Quan anava a escola recordo que, amb la innocència infantil, ens preguntàvem si la Miss Univers de torn era 'la més guapa del mon'. Aviat vam veure que no era així, és clar. Una frase dels meus avis, molt habitual, era aquella de 'agafa fama i fote't a jeure'. En el cas del mon de l'art, un altre misteri per a mi, això funciona d'allò més bé.

A Barcelona, a Catalunya, a Espanya, hi ha avui molt bones biblioteques, grans, espaioses, agradables, més o menys ben assortides. La gent hi va, no tan sols a llegir ni a agafar llibres, avui son des de fa temps centres multiculturals on s'hi poden fer moltes coses. La informàtica, internet, han fet canviar els usos de les biblioteques, avui multiteques, de fet. Hi ha serveis d'audiollibres, de llibres en format online, música, ordinadors. Tot plegat i molts més factors han contribuït a la desacralització del llibre de paper, tan absurdament mitificat, i també ha  fet que molta gent et digui que no compra llibres perquè no te espai a casa i que a les biblioteques hi son tots. El tema té molts aspectes, positius, negatius i que no fan ni fred ni calor. Resulta que, pels estudis fets, als quals també dono un valor molt relatiu, la comprensió lectora ha anat de baixa. Tampoc no ho trobo greu, la meva comprensió iconogràfica és avui molt modesta, la veritat. En el passat remot hi havia qui opinava que saber llegir i escriure faria minvar la memòria i, de fet, va ser així, però la memòria es pot exercitar si fa falta. Crec que sovint la comprensió auditiva és pitjor que la lectora, si em poso estupenda a l'hora de valorar els debats i les tertúlies que ens amollen sovint.

Les tendències apocalíptiques tenen tirada a veure-ho tot negre. Llegir no és un valor absolut, pots llegir moltes ximpleries i et poden adoctrinar de forma lletrada, de fet s'anava 'a costura, a aprendre de lletra', ja hi anava la Mare de Déu, segons explica la cançó. Llegim molt, en general, diria jo, potser no llibres convencionals però sí coses que ens arriben online, per les xarxes, gràcies a les quals, en molts casos, he arribat a llibres en paper o en pdf, que no hauria conegut sense internet. 

Tenir a la ciutat la millor biblioteca del mon no em fa ni fred ni calor, com no me'n fa la Sagrada Família. A nivell d'usuària continuaré amb la petita i bonica biblioteca del meu barri i que Déu me la conservi i no cal que me l'augmenti. No dic que, de forma tafanera, un dia no m'arribi a aquesta nova piràmide de la bibliofília, que crec que també ha nascut amb vocació d'atreure turisme, una manera no sé si efectiva de descongestionar els punts calents de massificació guiri. Millor una ermita que una catedral, com dic en un poema que vaig escriure fa anys. Ahir, en algun lloc, no sé si amb ironia, deien que 'hi havia molts llibres', per cert. Un altre tema és poder saber quan valen les coses, d'on surten les virolles i quines altres coses es podien haver endegat, més enllà d'aquestes piràmides 'culturals'. Al capdavall això de la cultura ningú no sap explicar ben bé què és, tot i que n'existeixen milers de definicions.

El llibre i tot allò que s'hi relaciona ha perdut valor econòmic, com tantes altres coses. Han prolifetat les llibreries de segona mà, amb volums pràcticament nous, a preu de saldo. Hi veig i trobo  llibres que fa alguns anys van ser èxits indiscutibles, d'autors avui poc recordats. Molts llibres editats fa pocs anys els has d'anar a buscar a les llibreries online, tot dura poc. Nosaltres, de fet, tampoc no durem massa, ben mirat. Amb la roba i amb moltes objectes de consum passa si fa no fa. La gent et diu, perquè té mala consciència, que no llença llibres, ni roba, ni menjar i que llegeix força. Tot és relatiu i tots volem quedar bé, la mentida sense importància ni verí ens ajuda a sobreviure, vaja. 

La biblioteca millor del mon potser contribuirà a refer una mica l'autoestima barcelonina, avui en hores baixes criticada sovint de forma atzarosa i subjectiva. 

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

L'Espinàs, una de les últimes vegades que va venir a Sabadell, quan encara estava en actiu, es va sorprendre de la quantitat de gent, sobretot de jovent que hi havia a la biblioteca Central de la Caixa. A mi també em grinyola aixó de la millor o el millor, del que sigui.

Salut.

Tot Barcelona ha dit...

La de tu barrio es fenomenal y tienen libros muy específicos, como por ejemplo los destinados a los campos de concentración alemanes.
Me conozco casi todas las de Barcelona. Destaco El Carmel y la de Les Glories, pero no dejo detrás ninguna, ninguna. El trato, además, es exquisito. Ahora soy cliente preferencial de esta de El Prat, que es otra pasada. Y la de Castelldefels es otra maravilla.
Un diez sin ninguna duda a todas

Júlia ha dit...

Hi va molta gent, ara bé, a llegir i a moltes altres coses.

Júlia ha dit...

Miguel, han sido un éxito, una de las muchas cosas positivas que hay que reconocer, tenemos mucha tendencia a la queja constante.

Tot Barcelona ha dit...

Sin duda, sin duda...
Mira, necesitaba un libro de Montcada, allí lo tenía la biblio, porque son especialistas en la guerra civil(buscaba alguna referencia de mi madre en unas bibliografías que sé, existen), el cementerio y la CNT de la Asland; ningún problema, y eso lleva un costo, y en menos de tres días.
De verdad que se tiene que poner alto y claro que los impuestos en las biblos funcionan de 10, con número.
Igual que el Pujol de los primeros ocho años, hizo virguerías (Banco de Alimentos de la Zona Franca).
Pero ya te digo, un trato exquisito y unas referencias excelentes.
¡Viscan les bibliotecas¡