Ahir em vaig mirar el documental sobre Natalie Wood, dirigit per Laurent Bouzereau. El títol original és What Remains Behind però l'han traduït com 'entre bambalinas', coses habituals a l'hora de rebatejar el que sigui. El documental té uns tres anys i la narradora principal és la filla que l'actriu va tenir amb Gregson però que va viure gairebé sempre amb Robert Wagner, les seves dues germanastres i la tercera dona de l'actor, Jill St John.
El documental ha aplegat opinions i crítiques per a tots els gustos però jo vaig passar una estona distreta i nostàlgica mirant-lo, la veritat. L'actriu està molt lligada a la meva joventut, sobretot gràcies als seus dos títols emblemàtics, Esplendor en la hierba i West Side Story. Avui la de l'esplendor ha perdut pistonada i es veu una mica rància, la segona versió de l'altra va ser remarcable i de qualitat però la màgia generacional és tota una altra cosa. Pel meu gust a la primera versió excel·leixen les dues dames, la Wood i Rita Moreno, i els xicots queden tots ells una mica esvaïts i sonsos. Un altre tema és la música. A la Wood, com li va passar a Audrey Hepburn amb My Fair Lady, tot i cantar bé, la van doblar. Una llàstima.
Natalie Wood va ser, durant la meva adolescència, la preferida de molts noiets de la meva edat i el nom de Maria, que estava en decadència, va revifar. Va posar de moda les morenetes menudes, en una època de rosses jovenetes invasives, tipus Sandra Dee, o sexis exuberants. Tant amb l'Esplendor que no torna com amb West Side Story vaig plorar a dojo. La meva neta, amb deu anys, també va plorar força un dia que ens la vam mirar a la tele, fa poc temps. Quan la van estrenar no era apta per a menors de setze anys però em van deixat passar d'estranquis, cosa que em va fer moltíssima il·lusió.
La filla de Wood, al documental, reivindica la seva mare, el seu padrastre i la seva família en general. Fa ben fet. La mort de l'actriu va ser controvertida, en tot cas la meva subjectiva opinió, fos com fos que anés el tema i considerant que tots tres passatgers anaven passats de rosca amb l'alcohol i ves a saber si amb més coses, es que va ser accidental. I, en tot cas, els voltors del periodisme ja hi han sucat pa en moltes ocasions. Robert Wagner deien que era bisexual, al documental no surt el tema ni d'altres suposades ombres de la parella, ells ho sabran.
En tot cas, amb més de noranta anys el senyor està prou bé i no ha fet mai gaire soroll més enllà de defensar-se, com tampoc la seva dona, la St John, amb qui porten un munt d'anys plegats. Ella, de joveneta, es va casar amb el fill únic de Bàrbara Hutton però van durar poc, els recordo jovenets, a les revistes de la meva infantesa, que no compràvem sinó que llogàvem i canviàvem en aquells establiments entranyables. Chistopher Walken, amb el seu aspecte inquietant i que era el tercer al vaixell, també ha fet una vida normaleta, més o menys. És clar que no el conec en persona. Robert Wagner està molt bé per l'edat que té però pel documental desfilen unes quantes mòmies com la Farrow o el Redford, arrugats i recauxutats fins extrems inexplicables.
Natalia Wood tenia una mare que devia ser un pes pesat i va començar de petita a treballar, per fer bullir l'olla. Va intentar ser una mare convencional però això no és gens fàcil per a cap dona, encara menys ho deu ser per a una actriu de tan bon veure i amb tant d'èxit. Va morir més jove que no son els meus fills ara. Tenia deu anys més que jo i els continuaria tenint de no haver mort d'una forma tan bèstia i fosca. Les filles semblaven tenir bon record de la mare, del pare o padrastre i de la vida familiar. És clar que es pot fer comèdia però crec que aquestes coses es noten, molts fills i fillastres de famosos poc recomanables han acabat malament o escriuen llibres condemnatòries sobre els seus progenitors. A la professió de la faràndula, fins i tot a la faràndula d'èxit, hi ha de tot, com a tot arreu.
Durant la meva adolescència pensava que t'enamoraves com a West Side Story, tot s'esvaïa sota una música romàntica i tan sols veies el noi de la teva vida. I ell a tu, és clar, altrament era un rotllo. No sabem si la Maria, amb el pas del temps, no es va acabar casant amb algú xicot de la seva terra, treballador i amb ganes de prosperar, podria ser. La vida continua, sempre, sigui com sigui.
https://www.filmaffinity.com/es/film669577.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada