SOTA LA NIT DE GENER...

 

Sota la nit de gener


Sota la nit de gener

entre boires i muntanyes,

han viatjat els tres reis ,

resplendents de pols daurada,

pel desert de l’infinit,

en camells de xocolata.

Porten les carrosses plenes

de joguines ben triades.

Pilotes, nines i trens,

i ordinadors amb pantalles,

on pots veure tot el món

des de les cambres de casa.

Porten mitjons i jerseis,

abrics, barrets i flassades,

disfresses, fireta, jocs

d’aquests per jugar a la taula,

llaminadures, titelles,

i un munt de coses estranyes.

-Com està canviant el món!

-Melcior, enfadat, s’exclama-

No m’agraden els joguets

electrònics, que fan ara-.

És un rei tradicional,

de costums encarcarades.

-Melcior, estàs envellint!

-en Gaspar respon amb calma-.

És jove i és coratjós

I la novetat l’exalta.

Amb els estris tecnològics,

ell hi té la mà trencada.

Baltasar, el morenet,

cavalca en silenci, calla.

Porta a les mans un antic

llibre de tapes daurades,

on hi ha la història del món

i cinquanta mil rondalles.

El sol comença a sortir

rere muntanyes de nata.

Els reis estan molt cansats,

la seva gent, esgotada,

de tant pujar pels balcons,

amb la bossa carregada.

Tornaran cap a l’orient,

ho faran ben a trenc d’alba,

doncs tenen un hotelet

a un oasi amb llacs de plata

on reposen durant l’any

de tota aquesta feinada.

Costa, Júlia, 'Les Fràgils Paraules', Ushuaia, 2015