PRESENT
Temps de tribulacions, de canvis i mudances.
S’apleguen els captaires a la porta de mar.
Portafarcells excèntrics escampen noves brames
i el penell de la torre assenyala el ponent.
S’emporten els rials desolacions i angoixes
però també els instants, tan breus, de calma tendra.
La pluja imaginada repica a les teulades.
A un ritme suportable el silenci germina.
Soc jo i soc tanta gent esperant primaveres!
S’arrecera un ocell sota el ràfec de casa.
L’avorriment amara els carrers solitaris
on gent que no té rostre somnia llibertats.
Júlia Costa, poemes inèdits
5 comentaris:
M'agrada molt aquest poema. El volies escriure així?, o es culpa de blogger que separa línies.
https://anoarra.blogspot.com/2024/03/present.html
Salut.
El vaig escriure així. Ja té uns anyets
Però per menys embolic després el devia escriure de forma regular. Òndia, no recordava que l'haguessis penjat.
De vegades en tinc versions diferents, per exemple, la referència a la pluja l'he canviat, considerant les circumstàncies, he, he
Ahir era el dia mundial de la poesia. Aquest poema és diferent dels que sols publicar.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada