¡Era una època exaltant aquella primavera de 1931! ¿N’hi haurà mai més cap de tan primavera com aquella? En Lluís i jo i tu i tots nosaltres, els estudiants revolucionaris, ens havíem trobat al palau de la Generalitat el 14 d’abril aquella tarda inoblidable, quan el coronel Macià proclamà la República Catalana; ¡quins cabells més blancs i quins ulls de poeta els del vell coronel conspirador, com se li humitejaven cada vegada que sortia a la balconada per saludar la multitud que s’atapeïa a la plaça de Sant Jaume! Tots érem germans aquells dies, no hi havia més que catalans; els cabells blancs d’un vell coronel i els alegres colors d’una bandera que era des de segles la de tots i a tots ens unia havien fet aquell miracle; ¡com espetegava al vent de primavera, quina alegria a tots els ulls, com podia aquella bandera lluminosa fer-nos sentir tots fills de la mateixa gran família! ¡Quina glòria la d’aquell 14 d’abril! Tot el país feia olor de farigola florida, de terra que surt d’una llarga hivernada; i nosaltres, tan joves i tan lliures, ¡amb la sensació que no ens havia calgut sinó venir al món per fer-lo canviar! ¿Qui ens hauria pogut posar la brida? ¡Tota la terra feia olor de farigola, de Pasqua de Resurrecció! Era la glòria d’un dia d’abril i aleshores no sospitàvem que fos tan incerta; qui podia pensar-se que aquella alegria excitant acabaria cinc anys després en la més absurda de les carnisseries...
Incerta glòria (Joan Sales)
Que en el mundo entero la atención merece:
Hoy la vieja España es republicana
Y ya no es monarca don Alfonso XIII.
Después del gran triunfo de las elecciones
Y por el camino de la acción civil,
Los republicanos, que ya eran legiones,
Tumbaron el trono el 14 de abril.
España, España, tu valentía
La monarquía ya destruyó;
España, España, tu vieja historia
Tiene otra gloria por tu valor.
Sin haber desorden, sin algarabía,
Cuando en el destino se llegó la hora,
En la paz completa a la Monarquía
Derrotó con votos Alcalá Zamora.
Cuando la derrota era irremediable
Dicen que el Monarca dijo a Romanones
La paz de la Patria es lo indispensable,
Me voy al destierro con mis tradiciones.
España, España tu valentía
La monarquía ya destruyo
España, España tu vieja historia
Tiene otra gloria por tu valor...
La República en España, fragment, corrido mexicano (Guty Cárdenas, 1905-1932)
5 comentaris:
Incerta glòria d'un dia d'abril, tinc l'edició íntegra publicada a l'Argentina.
No em sabiab res de Guty Cárdenas, curiosa història la seva, amb final tràgic i molt jove, que sempre ajuda a la llegenda.
Salut.
https://www.youtube.com/watch?v=pVbvjJrftwU
La meva mare recordava que de petita sentia un cec que tocava aquest 'corrido' amb l'organet, abans de la guerra.
Aquello no se trataba de un mero cambio de forma de gobierno del Estado que, ya de por sí, hubiera sido mucho, y durante cinco años lo fue. Era un proceso de cambios y modernización del Estado y de correspondencia con la sociedad española para adecuarse a las exigencias de su tiempo y procurar el desarrollo de los sectores más desfavorecidos. Incluso en ese proceso republicano hubo quienes vieron las posibilidades de cambios revolucionarios. Naturalmente cualquier avance en una sociedad atrasada en parte y muy controlada por las tradicionales castas -militares, eclesiásticos, latifundistas, etc--iba a ser obstaculizada por el conservadurismo más tradicional e incluso cainita, como se demostró, y a la vez interferido por la historia de las naciones europeas quer en aquel momento pasaban por la gran perturbación del nazismo y del fascismo. Complicado.
Tampoc tenia idea de com va morir el cantant. Crec que se la vaig escoltar tararejar alguna vegada la Pepita, però no estic segur. Fa molt anys.
Salut
Una època complexa, un país asimètric i pobre, grans diferències socials i de mentalitat, moltes lluites internes, també de les esquerres, comunistes i anarquistes van provocar els tristos Fets de Maig, una Europa en ebullició i moments difícils i també cal pensar que les potències europees no volien al costat una Espanya desenvolupada i moderna. El pacte de no intervenció n'és una bona mostra. Crec que el text del llibre de Joan Sales mostra la gran il·lusió desvetllada. I, a més a és, països europeus que havien estat feixistes o festejat amb els nazis van veure restablerta la democràcia -més o menys- en acabar la guerra mundial i aquí, per interessos estratègics i polítics, ens van deixar amb la llarga dictadura, aïllats i empobrits, per a mi això encara va ser molt pitjor. De vegades tenim una mena de complex d'inferioritat injust, per disbarats que es fessin a Espanya, per Europa i Àsia se'n van fer molts més, en quantitat i en 'qualitat'.
Publica un comentari a l'entrada