11.7.24

NAVEGANT PEL MUSEU MARÍTIM, UNA TARDA D'ESTIU

 


Ahir per la tarda vaig visitar, al Museu Marítim, l'exposició 'Retrats de vaixells' comentada de forma planera i excel·lent per la seva comissària M.Teresa Sala Pietx. Una hora i escaig molt ben aprofitada i una exposició que té la mida justa que li cal per desvetllar a fons l'interès pel tema. A més a més, i per a mi no és aquest un tema banal, el museu disposa, com algun altre, de cadires plegables per al públic assistent.


El Museu Marítim és un lloc poètic, evocador, bellíssim. A banda del seu fons l'edifici és una meravella, el jardí, un lloc molt agradable per a aquests dies d'estiu, amb el seu estany i l'estàtua del pescador de pops, del napolità Edoardo Rossi, el restaurant, de categoria i qualitat, sense pretensions absurdes, molt bon servei i a un preu molt assequible. El Norai, nom del restaurant, és, de fet, molt més que un restaurant, forma part d'un projecte social i formatiu que cada any permet l'accés al mercat laboral de persones del barri del Raval en situació de vulnerabilitat. La botiga, també de mida humana, ofereix llibres temàtics sobre temes marítims, contes relacionats amb el mar i moltes coses més. 


Sobre l'exposició, ens introdueix en un tema poc conegut per a la gran majoria dels qui no tenim coneixements mariners ni d'història marítima. Des de l'antiguitat s'han fet representacions gràfiques de vaixells però poques vegades es pot identificar el vaixell, saber-ne el nom i la història. L'exposició mostra com han evolucionat els retrats de vaixells, amb els avenços tecnològics i els canvis socials, adaptant-se a les eines de representació del moment. Els motius per fer el retrat també han anat canviant, així com els perfils dels autors o la difusió de les imatges. 

L'exposició s'inicia amb una introducció breu, mostra alguns antecedents del segle XVIII i fa un recorregut cronològic que mostra com ha canviat la manera de fer els retrats i les tècniques utilitzades. Durant el segle XIX, amb el creixement de les grans empreses navilieres, va créixer la demanda i la producció dels retrats pintats. Actualment son importants els shipspotters, present als ports de tot el mon, i que comparteixen la informació tècnica de les embarcacions.

Hi ha intenció d'endegar més endavant una web que ens parli més a fons dels pintors de vaixells, molts dels quals eren també naviliers, gent culta, polifacètica i entusiasta del tema dels quals sabem, en general, més enllà de les persones especialitzades, poca cosa. 



Ja podeu percebre que soc fan del museu i de l'indret, per sort el tinc relativament a prop de casa. Un lloc per anar-hi i tornar-hi, sense pressa i, fins i tot, sense cap intenció prèvia. 


3 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Los planos del Ictíneo son una pasada.
Un lugar para perderse.
Salut

Júlia ha dit...

Me encanta el museo, por suerte lo tengo cerca

Tot Barcelona ha dit...

Además hay exposiciones puntuales, hace un par de meses había la de los navíos chinos...Hay relojes de Sol, hay astrolabios, miniaturas, faros, funcionamientos de máquinas, y el bar restaurante que no he estado nunca, pero que por lo que dices funciona bien.
Lo tengo en cuenta porque a veces vamos al Salamanca (Barceloneta) y al restaurante del museo Miró, pero este no lo sabía que funcionaba bien.
Gracias