PATRIMONI PERDUT

 

Hi havia un gran cinema a l’antiga avinguda

on els somnis filaven un futur més amable

i on a la mitja part, en un bar sense portes

hi venien galetes, caramels i gasosa.

 

L’enforcall de carrers dibuixava una plaça,

vaques sense pastures somniaven muntanyes.

A l’església malmesa per revoltes antigues

hi cremaven molts ciris sota sants sense pàtria.

 

Al convent de les monges hi havia un hort magnífic,

amb un pou, un safareig i una marededéu,

i una enorme figuera que s’abocava alegre

per damunt de la tanca, vers un carrer menut.

 

Barri amunt s’iniciava un poble de barraques

on la gent més alegre cantava fent bugada

i per on la mainada s’encalçava al capvespre

o jugava amb fireta i bressolava nines.

 

Hi havia moltes coses, avui n’hi ha moltes altres,

que ja no puc percebre amb ulls enlluernats,

però que seran postals als records del futur

d’aquells que em sobrevisquin quan jo ja sigui res.

Júlia Costa, poemes inèdits