RECOMANACIONS INÚTILS

 

RECOMANACIONS INÚTILS

Cal controlar el consum de tant xarel·lo.

Cal endegar programes de civisme.

Cal millorar l’escola amb moderns mètodes.

Cal controlar les corrupcions ocultes.

Cal fer neteja al món de la política.

Cal vigilar molt bé l’explotació

de tantes prostitutes de remença

que fan fira als carrers engalanats.

Cal ordenar el turisme d’espardenya.

Cal fer minvar el soroll impenitent.

Cal evitar violències amb les dones,

amb els infants, potser també amb els vells.

Cal evitar el captaire oportunista.

Cal treure dels carrers els rodamons,

els sense llar, que beuen i empastifen

els barris pobres, i a voltes també els altres.

Cal evitar l’assetjament a escola

I a la feina i on pugui rebrotar.

Cal reduir despeses ben inútils,

I fer minvar les ires futbolístiques.

Cal controlar l’art vell del carterista,

i de l’estafador convencional.

Cal emetre poemes per la ràdio,

i a la televisió, teatre i música

de la bona. Donar oportunitats

a músics i escriptors sense padrins,

i als actors sense feina, i a qui sigui

que no pugui guanyar-se les garrofes.

Cal aconseguir avui la pau mundial,

aturar guerres i atemptats sagnants.

Cal protegir tants febles indefensos

i engarjolar els malvats reincidents.

Cal admetre que tots som ben iguals

al menys en el precís instant de néixer

i que després no sempre ens acomboia

una vida prou digna i assenyada.

Cal netejar els forats de la misèria,

triar polítics ben intencionats

però que no visquin en un cel eteri

ni facin tan sovint volar coloms.

Cal admetre que els nostres també fallen,

cal fer autocrítica sense amargar la vida

a la gent que ens envolta sense opcions,

no podrem fugir sempre nord enllà.

Cal admetre que blancs, negres i grocs

si fa no fa, son ben semblants entre ells

i que hi ha a tot arreu gent generosa

però també perversa i destralera.

Cal viure amb l’ambició ben controlada.

Cal no seguir consignes afuades

per vents de grop i per cabdills guillats

que juguen amb el do de la paraula,

i que són els primers en tocar el dos

quan arriba el genet del cavall roig

i el temps de la tragèdia col·lectiva

i s’esmicolen pàtries i conquestes.

De bones intencions l’infern n’és ple

deien sovint els meus avantpassats

que sabien que no hi ha res més pràctic

per viure sense ensurts exagerats

que aquella regla d’or que Sant Ferriol

va fer seva, després de penedir-se:

El que no vols per tu no has de voler

per ningú més. I sembla tan senzilla!!!

Costa, Júlia    poemes inèdits