Tony Curtis (Nova York, 1925-Las Vegas, 2010) va ser un actor prou famós però crec que no compta amb la mitificació d'altres figures del seu temps. A Filmin es pot veure el reportatge: Tony Curtis, les contradiccions d'una estrella (2012), interessant per recuperar i valorar un actor que en ocasions sembla, malgrat les seves actuacions més rellevants, no ser tan reconegut com segurament mereix.
El seu nom veritable era Bernard Schwartz, els pares eren jueus hongaresos emigrats. Van viure en la misèria, agreujada per la figura de la mare, esquizofrènica, que li pegava sovint sense motiu. Va tenir dos germans, un d'ells, amb qui estava molt unit, va morir atropellat i l'altre va acabar ingressat en un psiquiàtric, segurament a causa del tracte a què el sotmetia la mare. El pare havia fet alguna cosa en el teatre.
Passava moltes hores al carrer i va tenir problemes diversos, ingressat en un centre de reeducació allà va començar a actuar en obretes de teatre. Durant la Segona Guerra Mundial va servir a la Marina, a bord d'un submarí. Ferit durant la guerra se li va atorgar una beca que li va permetre inscriure's en un curs d'art dramàtic. Va acabar per firmar un contracte amb la Universal.
Ja amb el nom de Tony Curtis va rodar unes quantes pel·lícules de serie B. L'any 1951 es va casar amb l'actriu Janeth Leigh amb qui va tenir dues fills, una de les quals Jamie Lee Curtis. La parella, de culte en el seu temps, va tenir una actitud oberta amb amics afroamericans, un dels quals va ser Harry Belafonte. L'any 1958, amb Sidney Poitier, va filmar Fugitius, la història de dos presoners que fugen emmanillats l'un amb l'altre. Una història basada en fets reals i molt interessant que tampoc, avui, no és tan coneguda com caldria.
L'any 1956 va intervenir a Trapeci, al costat de Burt Lancaster. Al costat de Janeth Leig va intervenir a Els Vikings, el productor i actor principal de la qual era Kirk Douglas. Un dels seus papers més conegut va ser a Ningú no és perfecte, al costat de Jack Lemon i Marilyn Monroe. Va intervenir a Espartac en el paper de l'esclau que té la famosa conversa sobre ostres i cargols ab Laurence Olivier.
Quan semblava anar de baixa va fer el paper principal a la famosa i inquietant pel·lícula sobre l'estrangulador de Boston. Durant un temps va consumir drogues i, malgrat que no li feia el pes, va treballar a la televisió en alça, el més rellevant va ser una sèrie amb Roger Moore. Després del divorci de Janet Leigh es va casar cinc vegades més, la primera amb una joveníssima Cristina Kaufman, amb qui va tenir dos fills.
A partir dels 80 va dedicar-se força a la pintura, camp en el qual ha arribat a tenir una important valoració. Malgrat la seva tasca actoral no va rebre cap Globus d'Or ni cap Óscar. Va tenir dos fills més amb Leslie Allen, que el va deixar a causa de les seves adiccions d'aleshores. Des de 1998 fins a la seva mort, el 2010, va estar casat amb Jill Vandenberg, molt més jove, amb qui va passar uns anys feliços i tranquils. Ho va deixar tot a aquesta darrera esposa, testament que els fills van voler rebatre, sense èxit. Amb la filla Jamie van investigar també el passat hongarés i jueu i va col·laborar en recaptar fons per a la reconstrucció d'una sinagoga.
A internet i en el documental que menciono hi ha moltes més dades interessants sobre un actor que, quan jo era joveneta, titllaven de 'massa guapo'. Al principi del documental s'ironitza en la icona en què s'hauria convertit de morir jove, com James Dean o Marilyn, ja que en els seus inicis s'imitava molt el seu estil i el seu pentinat.
També es pot trobar a molts llocs la seva extensa filmografia. Sobta comprovar com, malgrat una vida amb prou elements com per esdevenir 'mítica' sembla que no és de les figures més recordades avui. Infantesa difícil, amors diversos, obert de mires amb la gent afroamericana, cosa que en la seva època podia generar problemes diversos, adiccions superades, afició reeixida a la pintura... Al llarg del documental hi ha una entrevista amb l'actor on explica molts de tots aquests aspectes.
https://www.filmin.es/pelicula/tony-curtis-las-contradicciones-de-una-estrella
https://www.filmaffinity.com/es/film627697.html
5 comentaris:
Casualment, acabo de veure "Con faldas y a lo loco" per enèsima vegada (enguany també es celebra el centenari de Jack Lemmon). De Tony Curtis m'agrada molt l'escena d'"Espartaco" on recita un poema.
Una abraçada.
Una vida i sobretot una infantesa complicada, i aixó que semblaba un xixtarel·lo bon vivant. No en savia res de la seva acxtivitat pictórica, miraré a veure si trobo informació. Salut.
Gran pel·lícula, que millora amb el temps. Abraçada cinèfila.
Ja veus, Francesc, al menys després va viure bé.
Publica un comentari a l'entrada