PREMIS D'HONOR I HONORS SENSE PREMIS

 

Els premis, en general, tenen molts condicionants i servituds. En el passat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser polèmic. Enguany crec que poca gent hi té massa interès, se'n parla poc però es va atorgant, de forma tradicional. Aquest any ha estat per a Pere Lluís Font (1934), filòsof i professor universitari. Gosaria dir que, més enllà dels àmbits acadèmics i dels amants de la filosofia, la gran majoria poca cosa sap d'aquest professor. Llegeixo que és la primera vegada, i això també em sembla greu, que s'atorga el premi a un filòsof. Un filòsof d'edat avançada, tot pesa. 

No entro en el tema biogràfic, a internet es poden trobar tota mena de referències sobre la seva vida i obra, segurament moltes menys de les que podríem trobar sobre un futbolista del Barça o un actor d'una certa categoria. El Premi d'Honor encara no se ben bé què premia, una certa actitud ètica, deien abans. I hi havia qui feia broma, fa dècades, sobre que s'havia inventat per 'no donar-lo' a Josep Pla.

En general s'han premiat més aviat literats, gent del gremi 'de la ploma'. Molts més homes que dones. Una cosa que en els darrers anys sembla haver-se volgut revertir, tot i que encara falta molt per a una certa 'paritat'.

Durant un temps vaig endegar, des del bloc i des de facebook, una campanya a favor d'una de les meves escriptores emblemàtiques, Olga Xirinachs, amb més mèrits literaris, pel meu gust, que d'altres guardonades. Però tot és relatiu i subjectiu. Xirinachs es ja molt gran, segueix en actiu, ha rebut guardons diversos, sobretot, des de fa algun temps, a la circumscripcio tarragonina. No entenc gens que 'encara' no li hagin donat el premi ja que, tant pel que fa al tema literari com a l'actitud cívica, té tots els mèrits que calen per entrar 'a les llistes'.

Fa temps que ja no crec en premis, en general. En tots s'hi barreja política, servituds diverses, adscripcions a 'capelletes', simpaties personals... Durant uns anys Xirinachs va rebre pràcticament tots els premis que existien en el camp de la literatura catalana. Això sempre genera enveges, inquietud, dèries diverses. És un espai relativament petit, el de la literatura catalana, i al llarg de les dècades s'hi va incorporant molta més gent. No cal ser gaire espavilada per adonar-se de com es promocionen més uns que no pas uns altres, hi ha autors considerats 'genials' que a mi no em fan ni fu ni fa. Però no entraré en noms ni títols ja que hi ha gent que es molesta. Jo tinc molts llibres publicats, crec que prou bons, mai he merescut gaires ressenyes ni crítiques. Com jo, molta gent. És publiquen llibres a carretades. Ara, amb el tema de Sant Jordi, ja han començat les 'campanyes'. Moltes obres bones passaran desapercebudes i amb d'altres ens faran passar bou per bèstia grossa.

M'alegro, malgrat que no fos el meu candidat, que un filòsof amb moltes anys de feina al darrere hagi estat el guanyador. Suposo que promocionaran els seus llibres i que per Sant Jordi els trobarem a tot arreu i que en parlaran per la tele. Potser. Però tinc els meus dubtes, la filosofia no ha estat sempre ben tractada ni ben promocionada, amb poques excepcions. 

Mentrestant i mentre pugui, ara no tinc tanta empenta com abans per motius de salut, continuaré demanant el premi per Olga Xirinachs. Allò de 'no donar-li a Pla' ja pertany a la història anècdotica d'aquests guardons nostrats. Passa a tot arreu, molts grans actors i actrius no van rebre mai cap óscar i molts premiats han estat oblidats del tot o gairebé.