FANTASMAGORIES CINÈFILES: 'SUNSET BOULEVARD'

 

A la sessió d'ahir del Cinefòrum de Tot Història es va comentar un títol mític, 'El crepuscle dels déus'. El títol original és 'Sunset Boulevard', el nom del carrer on ens ensopeguem amb la fantasmagòrica casa de la protagonista, la famosa avinguda que travessa Los Angeles i Beverly Hills. És una pel·lícula antiga, de l'any 1950, que va dirigir el gran Billy Wilder, qui també va col·laborar en el guió, amb Charles Bracket. Compta amb una banda sonora obra de Franz Waxman.

És una història de cinema a dins del cinema, la millor segons alguns crítics, i l'argument és prou conegut. Una antiga estrella del cinema mut, Norma Desmond, no és capaç d'acceptar que la seva època ha passat i viu en una casa estranya i plena de records, en companyia d'un criat estrany i devot. Per casualitat arriba a la casa un guionista fracassat, jove i ben plantat, que es converteix en el seu amant. L'actriu protagonista és Gloria Swnason, el guionista, Willliam Holden, i el criat, Erich von Stronheim. Compta amb secundaris de luxe, com Nancy Olson, possiblement la única supervivent avui del repartiment, i hi trobem col·laboracions puntuals, 'cameos', de gent con Cecil B. de Mille, Hedda Hoper o Buster Keaton. 

Va rebre lloances diverses, en el seu moment, i va ser nominada a onze Premis Óscar, tot i que tan sols en va guanyar tres. S'ha convertit en un clàssic imprescindible, ha estat inclosa en diferents llistes d'aquests en les quals s'inclouen els millors títols del cinema americà.

La pel·lícula és plena de detalls. Per més vegades que la vegis sempre hi trobes coses que t'havien passat desapercebudes i és inevitable fer-ne noves lectures. Comença explicant el final, la troballa, a la piscina del casalot, del cadàver d'un home jove i ambiciós, el guionista, i ja aleshores escoltem una de les moltes i genials pinzellades d'humor negre que esquitxen la història, una veu en off explica que sempre va voler una piscina però que la va aconseguir a un preu molt alt. 

Serà la víctima qui ens explicarà com ha anat tot, com va arribar a la casa per casualitat, ja que uns homes a qui devia diners volien quedar-se amb el seu cotxe i disposaven de l'ordre judicial corresponent. Ha amagat el cotxe i intentarà manllevar diners a coneguts i vendre un guió. L'encarregada de revisar els guions, una noia jove, interpretada per Nancy Olson, admet que el guio és dolent però se sent atreta pel guionista.

Els cobradors el  descobreixen i l'encalcen, aleshores arribarà a la fantasmagòrica casa, amb un gran garatge, on aparca el vehicle. Allà coneixerà l'actriu i el criat el confon amb l'home que ha de portar un taut de mida infantil, per a un mico difunt. El guionista reconeix l'actriu i ella li mostrarà un guió que esta escrivint per el seu suposat retorn al cinema, sobre la historia de Salomé. L'actriu el contractarà per a adaptar el  guió. L'home s'instal·larà a la casa i s'aprofitarà dels diners de l'actriu, atrapat per les manipulacions d'aquesta. La relació es complicarà i al llarg de la narració sabrem que el criat va ser el primer marit de l'actriu, que intenta que aquesta sigui més o menys feliç en la seva fantasia. 

La pel·lícula s'ha etiquetat en ocasions com a thriller, però és molt més complicat fixar-la a dins de cap gènere. L'únic intent seriós de fugida per part del guionista, enamorat de la secretària dels estudis, acabarà amb la seva mort. L'actriu, alienada de forma definitiva, baixarà per l'escala de la mansió creient que està filmant la pel·lícula desitjada, mentre a baix espera la polícia i el fidel criat plora d'impotència davant de la situació. 

Malgrat que la història acaba amb un assassinat, és també un drama psicologic, un melodrama, te elements d'humor negre, recorre a fragments de cinema i personatges reals. Reflexiona sobre el cinema mut i els canvis que es van produir amb l'arribada del cine sonor, té elements romàntics en el cas de la relació frustrada entre el guionista i la noia jove, o de gàngsters, en alguns moments. El mateix director defugia l'adscripció a qualsevol gènere concret. Hi ha aspectes originals, com ara que la narració la faci un mort, tot i que cap al final evoluciona vers un narrador omniscient.

​

Gloria Swanson era una bona representant dels esplendors del cinema mut i, en aquell moment, era poc coneguda ja per la gent jove. La pel·lícula li va representar una bona represa de la seva carrera tot i que va dur una vida molt més interessant i activa que no pas la de la protagonista, i sembla que no tenia interès excessiu en tornar al cinema tot i que la qualitat de la història la va convèncer. En el fons tot és ficció i en el mon del cinema pot ser que hagin existit casos propers al de la la protagonista, però també hi ha hagut gent important de la professió que ha fet una vida absolutament convencional. Hi ha molts referents a pel·lícules reals, a actors, actrius i directors del mon del cinema i a fets de la crònica negra de l'època. 

A internet, a la mateixa wikipèdia, es poden trobar un munt de referents i anècdotes sobre la pel·lícula, els diàlegs estan plens de detalls que també és recullen en les moltes crítiques i referències que s'han escrit. Un tema recurrent és el dels possibles actors i actrius que podien haver-la protagonitzat, tot i que avui costa imaginar-ne uns altres. També s'ha escrit molt sobre d'on va sortir la idea original i sobre els canvis que es van anar produint al llarg del rodatge. 

Avui el mon del cinema ha canviat força tot i que alguns aspectes puguin trobar algun paral·lelisme inevitable amb el present. Hi ha aspectes crítics amb el sistema dels estudis, amb el culte, que encara funciona prou, a la bellesa i a la joventut i a la seva conservació al preu que sigui, com hem pogut copsar en títols actuals com ara 'La sustancia'. Un títol imprescindible, doncs, que cal revisitar de tant en tant, un clàssic incombustible.