11.4.25

JEANETTE I LA TRANSICIÓ, MOLT MÉS ENLLÀ DELS TÒPICS

 



En més d’una ocasió he lloat els programes de la sèrie ‘Imprescindibles’. El darrer, dedicat a la cantant Jeanette, m’ha semblat genial per diferents motius. I això que poca cosa sabia, fins ara, d’aquesta cantant, més enllà de conèixer algunes de les seves cançons més emblemàtiques. El programa va molt més enllà de la trajectòria de la cantant i explica, de forma acurada i prou completa, el camí cap a la Transició, a través de les seves cançons. Pel documental desfilen un gran nombre de personalitats del mon de la música, però també del periodisme, la cultura, de l’esport. Dirigit per Paloma Concejero, compta amb unes magnífiques il·lustracions, a més a més.

Abasta el tardo franquisme i ens porta fins a l’arribada al poder dels socialistes, el 1982. Retrobem l’arribada del feminisme, el pes del jovent de l’època, les protestes diverses, els moviments socials i els canvis en els costums. La història de la segona meitat del segle XX, una època en la qual la cançó ‘Soy rebelde’, amb una rellevància que no es pretenia, com en el cas d’altres cançons de cantautors compromesos, va esdevenir una mena d’himne generacional.

Jeanette, amb la seva veu melangiosa i ‘fineta’, va tenir dos grans èxits, aquesta cançó i ‘Porque te vas’, que va incloure Carlos Saura a la pel·lícula ‘Cría cuervos’. La cantant es mostra com una persona de caràcter, amb una vida privada discreta i una carrera d’èxit i itinerant, amb alts i baixos, segurament per decisió pròpia. De mare canària i pare belga, va viure als Estats Units fins que aquests es van separar i la mare va decidir tornar a Espanya. Una infantesa cosmopolita i una visió del mon molt particular.

Els anys seixanta van ser molt especials, plens de canvis i esdeveniments, i, a Espanya, situats entre aquests canvis, malgrat tot, i aquell mon ranci i reprimit, on la religió tenia un pes immens. Va voler ser cantant, va aprendre a tocar la guitarra de forma autodidacta i va formar part del grup Pic-Nic amb el qual va tenir un primer èxit, ‘Cállate niñá’. Casada amb un futbolista hongarès amb el temps arribaria l’èxit de ‘Soy rebelde’ i ella, a ser una artista internacional, no sempre prou valorada i, en ocasions, origen de brometes a causa de la seva veu i en una època en la qual es valoraven protestes musicals aparentment més contundents. La cançó es va gravar en molts idiomes i va tenir èxit a molts indrets, la lletra no era sempre la mateixa.

Segurament la visió d’aquest documental, per als que sabíem poca cosa de Jeanette, ens la facin veure d’una altra manera, de fet molts músics actuals l’han reivindicat. Però el documental va molt més enllà, aplega un munt de declaracions de personatges diversos, molt interessants, músics com Perales, Manuel Alejandro o Albert Pla, dones de pes com Manuela Carmena o Lídia Falcón, i un munt d’imatges d’un temps que en ocasions costa recordar, molt ben triades i que ens porten més enllà del record, a una Espanya oberta i lluitadora, en transformació, a la veritable Transició que, com diu Carmena, no va fracassar, ans el contrari. Va fracassar o, en tot cas, no va ser el que se n’esperava, la democràcia, en adaptar-se a una mena d’europeisme de poca volada. Tan sols cal veure, el documental ho recorda, la transformació dels discursos de Felipe González, per exemple.

Fan falta aquest tipus de documentals per tal que la gent més jove vegi com va ser una transició que sovint es critica de forma global i absurda. També sobta l’entusiasme que surava a l’ambient jove, fins i tot entre gent que podem pensar que no estava ‘mentalitzada’ i que als puristes els podia semblar fívola. Recordo que en una ocasió Àngel Casas va dir que el va afectar més el pes de la religió i la ‘moralitat’ obligatòria que no pas el polític. No cal dir que a les dones tot plegat els afectava molt més. Un gran documental, centrat en la cantant com a fil conductor però que ens porta molt més enllà, amb grapa i intel·ligència, que ens serveix per recordar i constatar com hem acabat, amb millores evidents pel que fa a la vida quotidiana, però amb una manca d’aquell entusiasme embolcallat amb tragèdies diverses, Vietnam, dictadures... Imprescindible!

 

https://www.rtve.es/play/videos/imprescindibles/imprescindibles-jeanette-soy-rebelde/16520868/


3 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

He venido de hacer unos kms y he entrado en el bloc, he visto tu entrada y el enlace. Me he metido en él. Y ya no he parado de visionarlo.
Muy logrado y bastante equilibrado.
Me ha gustado
Gracias
salut

Francesc Puigcarbó ha dit...

El documental és molt bo, de fet poc en sabiem de Jeanette, i el que fa el documental es posar com diria aquell noi de crims, llum a la foscor. Vaig llegir fa uns dies que Jeanette col·laboraba en una cançó amb un artista actual, Lucas Bun, que confesso no sabia qui era.
https://eurovision-spain.com/lucas-bun-se-junta-con-jeanette-en-una-sorprendente-colaboracion-como-un-cristal/#google_vignette

Júlia ha dit...

M'alegro de que us hagi agradat