Avui, divendres, 9 de maig, m'assabento de la mort de Joan de Sagarra, precisament poc temps després d'haver-lo mencionat en aquesta entrada. Descansi en pau, tota una època que se'n va.
Joan de Sagarra reprén les seves col·laboracions al suplement cultural de 'La Vanguàdia', amb una periodicitat més espaiada, un cop al mes. Durant molts anys he anat llegint els seus articles, sempre interessants. Com tanta gent gran troba a faltar una Barcelona que, de forma inevitable, s'ha perdut, com passa amb tantes coses.
En aquest retorn Joan de Sagarra dedica l'article al llibre 'Tanguy' i a l'escriptor Michel del Castillo pel motiu que ell mateix comenta al final de l'escrit:
Por qué he sacado hoy el tema de Tanguy se preguntará el lector. Muy sencillo: porque Michel del Castillo se nos murió el pasado 17 de diciembre, a los 91 años, y ningún medio de comunicación, es un decir, literario de este país nos dio la noticia de ello. Descanse en paz.
Certament, pels nostres verals no he llegit res sobre la mort d'aquest autor, tot i que no ho llegeixo tot i em pot haver passat per alt. En canvi he trobat articles de la resta de l'estat, amb motiu de la seva mort, en suplements culturals diversos. En linco un d'Osca i un altre de Cantàbria.
El llibre 'Tanguy', autobiogràfic, tot i ser de 1957, no es va publicar a casa nostra fins a principis dels noranta, hi ha una versió en català, andorrana, de 1994.Molts altres llibres de l'autor ni tan sols s'han traduït al castellà ni al català, però aquest va tenir, en aquell moment, força ressò.
El llibre em va impressionar molt, ara no se si el llegiria, aquestes històries m'afecten molt més que en el passat. L'escriptor va patir l'abandonament dels pares i va anar a parar, per diferents i terribles circumstàncies, a l'horrible 'Asilo Durán', on va romandre quatre anys i va patir abusos, maltractament i de tot, tant per part dels `padres' responsables com dels alumnes 'destacats'.
Després va tenir més sort però de tot plegat en va conservar una mena d'odi cap Espanya, en general, i els moments menys dramàtics i més positius tenen poc espai al llibre. Al cap d'alguns anys va poder anar a França, a casa d'uns parents, va estudiar i va fer una carrera literària interessant. Ha mort gran, als noranta-un anys.
Avui poca gent el recorda, per aquí, tot i que sempre hi ha excepcions. Si en voleu saber més podeu accedir als articles que menciono i, en francès, trobareu molta més informació. Del Castillo va ser un cas d'aquests de mala sort en tot, sobretot en aquells anys de la seva vida. Els primers culpables, evidentment, van ser el seu pare i la seva mare, ell francès i ella espanyola, gent benestant i preparada però, pel que sembla, moralment molt deficients malgrat els seus compromisos polítics.
Malauradament a França hi ha una pel·lícula ximpleta amb el mateix títol, coses que passen. A l'article de Joan de Sagarra també s'evoca la Barcelona mítica de Marsé, Vázquez Montalban, Casa Leopoldo. I es recorda un altre llibre imprescindible per conèixer la sordidesa de la nostra ciutat en una època fosca 'El marge', de Pierre Henri de Mandiargues, amb una traducció, per cert, molt interessant, crec que de Joan Oliver.
Espero que Joan de Sagarra pugui continuar col·laborant en articles culturals durant molt de temps.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Michel_del_Castillo
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20250424/10616016/tanguy.html
https://www.eldiariodehuesca.com/cultura/en-recuerdo-michel-castillo_27848_102.html
https://elcuadernodigital.com/2024/12/30/michel-del-castillo-un-ejercicio-de-memoria/
6 comentaris:
Un il·lustre desconegut, a google hi ha prou informació d'ell i la seva obra, la majoria en francés pel que he vist.
I tant, allà era conegut, aquí ho va ser de forma efímera, com sol passar en molts casos
Acabem de dir a Rac1 que ha mort Joan de Sagarra.
Òndia, sí, aquest serà el seu darrer article, era gran però sap greu
Fa dos mesos el vaig veure a cal Leopoldo molt espatlladet. Quan vaig veure que n'escrivies, vaig pensar que s'havia mort. Potser ho vas intuir!
Doncs no, en veure que escrivia de nou, després de molt de temps sense fer-ho, vaig pensar que havia fet una 'revifalla', que potser sí, tot i que efímera.
Publica un comentari a l'entrada