DEMÀ, SANT JAUME

 

Demà és el dia de Sant Jaume. Sant Jaume és un sant lligat a tradicions diverses, fins i tot a prejudicis que tendeixen a fer-ne, per raons diverses, una mena de 'sant hispànic'. Avui sabem que moltes narracions sobre el sant pertanyen a l'imaginari ancestral, en algun moment es deia allò de 'Santiago Matamoros', cosa, avui, molt lletja i incorrecta. 

Fa algun temps vaig escoltar fins i tot un clergue significat de Santiago de Compostela que manifestava la seva incomoditat quan hi havia visites de turistes musulmans, fins i tot es veu que algunes imatges massa significatives, d'aquestes en les quals el sant estossinava moros medievals, les havien 'enretirat'. Avui, afortunadament, la nostra visió del mon i de la gent, en general, ha canviat força, al menys en teoria, però hi ha prejudicis que sempre suren, què hi farem. 

La Plaça de Sant Jaume és un dels llocs més emblemàtics de Barcelona. Es troba més o menys a la cruïlla que formava la interseccion del 'cardo' i el 'decumanus', vies principals de la colònia de Barcino. Allà hi hagué el fòrum i el temple d'August del qual, per sort, es conserven quatre columnes, situades a dalt del mont Tàber, al carrer del Paradís, encara que enguany sembli estrany això del 'mont' en aquell indret.

Hi va haver allà l'església de Sant Jaume, que havia tingut un porxo on s'ajuntaven els consellers de la ciutat per diferents motius. El Palau de la Generalitat es va engrandir l'any 1598. El 1823 es va enderrocar l'església i d'altres edificis, jo vaig creure durant molt de temps que aquesta es corresponia amb l'actual parròquia de Sant Jaume del carrer Ferran, però no és així, tot i que  crec que alguna relació han tingut.

La plaça va esdevenir encara més gran i es va dir durant molt de temps 'Plaça de la Constitució', nom que figurava en una placa de la façana de la Casa de la Ciutat, retirada de forma absurda i inexplicable l'any 2013, gràcies als de la memòria historica al gust del que mana. Durant el segle XIX hi havia uns encants, tres dies per setmana.

https://oldbcn.com/es/turismo/arte-publico/plaza-de-la-constitucion

L'antiga església de Sant Jaume era gotica, d'una nau, renovada el 1388. Hi havia pintures de Francesc Tramulles, amb una representació d'una batalla mítica de la també 'mítica' reconquesta, la de Clavijo, en la qual va intervenir el mateix apòstol, segons explicaven. Un retaule important de l'església va anar a parar a Cardedeu on el van cremar, suposats 'incontrolats', durant la guerra civil.

Jaume ha estat un nom molt popular i estimat, hem tingut Jaumets a dojo. En castellà allò del 'Jaimito' va fer història. La suposada troballa de les restes de l'apòstol han generat amb els segles tot aixo del 'Camí de Sant Jaume', amb moltes variants, objecte de devocions i peregrinacions des de la nit dels temps. 

Un dels primers promotors, amb visió comercial, va ser el bisbe Gelmírez, de qui es va dir que anava a robar relíquies a diferents indrets per donar més valor a la ciutat de l'apòstol. Sant Jaume és el patró estimat de Galícia. Un personatge més llegendari que històric, en molts aspectes, embolcallat per tradicions i rondalles, com tants sants i santes, ep. Havia estat festa de precepte quan existien les festes de precepte. Vol dir que calia anar a missa, altrament, pecat mortal.

Galícia és una meravella, Santiago és una ciutat emblemàtica, preciosa, malgrat els excessos turístics del nostre temps, tot i que en els del bisbe Gelmírez es veu que ja hi havia massificació i venda de merxandísing de l'època, com ara petxines de pelegrí. Ara fa poc es veu que la família Franco ha hagut de tornar unes imatges antigues que tenia a casa seva,  des de ves a saber quan, procedents de l'església. 

He intentat fer un resum a la meva manera del tema, m'he deixat moltes coses al tinter i potser he fet alguna errada i tot. Demà, a casa nostra, Sant Jaume serà un dia 'de cada dia' i el nom de 'Jaume' malgrat ser tan bonic i contundent, com tants altres, es troba en recessió a causa de la badoqueria moderna. Els Jaumes també son els 'Santiagos' i 'Iagos'. Per sort el sant vestit de pelegrí ha superat el sant a cavall matant multiculturals, com ha de ser, vaja. Tenim molts Jaumes rellevants, un d'ells el Rei Jaume I, mitificat així mateix a dojo, malgrat que en va fer de tots colors, com tants altres, ep. 

Referències