DESERTS ESTIVALS I D'ALTRES FACÈCIES

En general, i des de fa anys, els estius son una mena de deserts informatius, fins i tot quan passen coses greus. Faré una excepció, lligada a la meva experiència personal, amb el primer canal, el qual encara ens ofereix una mica de debat interessant a l'hora d'esmorzar. El debat interessant ve quan cerquen gent que sap d'un tema i no 'que sap de tot' i quan es deixa de banda la picabaralla política recurrent i absurda però que omple espais amb poca feina.

Les persones, en general, som força incondicionals de les nostres emissores, dels nostres canals de televisió, dels nostres diaris... De vegades no pots dir res en contra, per exemple, de TV3, se suposa que és la nostra i és com criticar un parent proper. Això fa que hi hagi molt poca autocrítica, sumat al fet de què hi ha programes i personatges que trobo ximplets i amb els quals molta gent hi xala. Les gracietes diverses han fet forat, des de fa anys, i cada vegada amb menys gràcia, segons la meva opinió.

La tele nostrada, i també les altres, dediquen molta estona a cantar-se les excel·lències, si hi ha molta audiència se suposa que ho fan bé, tot va per números, vaja. Les minories, en això i en tantes coses, tenen molt poc pes. Si un llibre es ven o llegeix poc, no val res o poca cosa. Som en temps de xifres i audiencies i èxits. Tot plegat genera publicitat, calerons, i, al capdavall, tot funciona amb calerons.

Un altre tema és que molta gent poques vegades 'passa' del català al castellà i a l'inrevés. Les causes i motivacions son nombroses i complexes, el tema és espinós i potser val més no tocar-lo. La gent jove, un bon nombre, ja pot, fins i tot, anar directament a l'anglès. Malgrat això sembla que el doblatge, tan criticat fa anys, gaudeix de bona salut.

Avui la tele convencional té poc pes comparada amb les plataformes, hi ha un excés d'oferta i es fa difícil espigolar. A banda d'això es repeteixen un munt de series, algunes una vegada i una altra. Hi ha canals minoritaris, locals, que ho fan bé, amb pocs mitjans, però tampoc tenen gaire recursos i han de 'repetir'.

Avui, a més, tot ho pots veure i recuperar quan et sembla. Tanta facilitat está bé però tot perd màgia, o així m'ho sembla, és com abans et compraves una brusa amb tota la il·lusió i ara en tens trenta i te les poses una vegada o dues. De vegades hi ha gent més jove que veu fotografies antigues, de dies de festa, amb la gent ben vestida, i de vegades comenten que 'devien ser gent benestant', però moltes vegades no és així. La gent tenia un vestit, poca cosa, però en tenia cura, el planxava, el conservava i li treia un gran rendiment, als balls i festes s'anava 'mudat'. 

Si fins i tot es poden veure fotografies de comunions o casaments a barris humils, de barraques, a festes de poblets, amb la gent ben vestida, neta, ben pentinada i abillada. Un altre tema era la feina, a moltes feines es duien 'manguitos' i davantals per no embrutar-se. Jo vaig dur bata a l'escola fins que va semblar una cosa retrograda.

Segurament si fos jove ho veuria d'una altra manera, ep.