Fa pocs dies es va poder veure, a betevé, el documental 'El petit peó', que ja s'havia passat en un capítol de 'Imprescindibles'. No sé jugar a escacs, un joc de taula més valorat que practicat, malgrat que ningú no en negaria l'excel·lència i la capacitat intel·lectual que exigeix.
Amb això de Pomar, 'el Mozart dels escacs', sempre m'ha semblat que sovint, en parlar-ne, surava sobre la seva història una mena d'ironia, lligant la seva persona al franquisme folklòric. No es pot negar que el franquisme va aprofitar-se de la figura d'aquell infant extraordinari per presumir de modernitat.
Pomar, diuen al documental, va estar al lloc equivocat en el moment equivocat. No va poder dedicar-se professsionalment als escacs ni va comptar amb suports de cap mena. Els russos portaven fins i tot fisioterapeutes, amb els seus jugadors. La seva mort va generar poques i tímides reaccions. L'esforç excessiu el va perjudicar mentalment i per guanyar-se la vida va haver de treballar a Correus. Fisher es veu que va comentar la seva lamentable sutuació, i que aquell jovenet tan intel·ligent hagués de tornar a Espanya a enganxar segells.
Hi ha pel·lícules diverses sobre els escacs i els seus jugadors però sembla que Pomar no n'ha inspirat cap, de moment, quan tant ell com l'època son molt interessants. Un home singular, els escacs eren la seva gran afició i la resta, fins i tot els fills, quedava al marge de la seva vida quotidiana. Va tenir sort amb la seva dona però al capdavall la seva habilitat i la seva capacitat no li van representar un gran avantatge.
En el passat recordo que els escacs eren una activitat més a moltes escoles, avui té les seves devocions i els seus seguidors, però sense excessos. El fet d'haver-lo anomenat gairebé sempre amb el diminutiu 'Arturito' també em sembla una mena de greuge. Un documental molt interessant i recomanable, que reflecteix com s'ha tractat -i encara es tracta- a la gent molt valuosa del país, en qualsevol camp.
https://laperiferica.com/el-petit-peo
https://www.rtve.es/play/videos/imprescindibles/pequeno-peon-arturo-pomar/16958033/
1 comentari:
Salvant les distàncies, el diminutiu d'Adrturito m'ha recordar el "Joselito". És curiós com les dictadures se serveixen de nens prodigi per la seva propaganda. Com la Nadia Comanecci del Ceaucescu
Publica un comentari a l'entrada