Avui fa anys de la mort de Montserrat Roig. No fa gaire que també va ser l'aniversari de la mort de Maria Aurèlia Capmany. Dels anys daurats de la tele del passat hi ha dos programes d'entrevistes que em semblen emblemàtics, 'A fondo', amb Soler Serrano i 'Personatges', amb la Montserrat Roig. El programa que Roig va dedicar a Capmany és un dels millors, pel meu gust.
Jo tenia aleshores, en aquells anys, la il·lusió de què els meus llibres tinguessin més ressò i Roig em fes una entrevista. No va ser així ni ho podrà ser mai, és clar. Roig era jove, atractiva i mediàtica. Com diu un poema de Margarit: cal entendre la vida, no la mort/ en la mort no s'amaga cap enigma. L'univers de gent important, famosa, popular, indispensable, s'ha anat esvaint aquests darrers anys, i s'ha emportat una bona part de mi mateixa. Fa un parell d'anys que em va encalçar la mala sort tot i que, per pura xamba, estic prou bé i fins i tot he tornat a escriure.
Roig i Capmany eren dues dones de pes, molt diferents. De la Capmany en recordo fins i tot la veu, sabia moltes coses i crec que no se l'ha valorat com calia. Agustí Pons va escriure una excel·lent biografia seva, valenta i força sincera i objectiva. De totes dues ho he llegit gairebé tot, sobretot la narrativa. Roig m'agradava més com a periodista que com a narradora però em caldria rellegir-les, jo també he canviat molt i el record és enganyós.
Capmany era la baula entre el passat i el present dels setanta i vuitanta. Roig era una dona del seu present. Totes dues tenien moltes llums i algunes ombres. En algunes biografies de gent famosa s'evita fer referència als aspectes negatius, un error car les ombres ens fan més humans i comprensibles.
No crec que avui hi hagi escriptores comparables a aquelles. Es promociona molta palla i, sobretot, les del present no connecten com elles amb el públic d'avui. Descansin en pau, al cel de les escriptores destacades i espiritualment immortals. Som un poble força amnèsic, em sembla. Avui, per exemple, calia un programa especial, ni que fos curtet, com el que ahir van dedicar a Cecília, la cantant de mort prematura i tràgica. Ens queden els records, les cançons, els llibres... Caldria fer pel·lícules o sèries sobre gent nostre, sense complexos ni bonisme.
- «Tot és ficció. El punt de partida de qualsevol escriptor és l'experiència. Tot allò que imagina, ho imagina a través de les seves vivències i els seus records. Ara, a partir d'aquí, inventa. Doncs bé, tot és inventat.»[5]
«Maria Aurèlia Capmany parla amb Xavier Caraltó». Avui, 17 de març de 1990
“Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria.”
―
https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Roig_i_Fransitorra
https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany_i_Farn%C3%A9s
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada