Una de les poques novetats que ens ha ofert la tele aquest estiu ha estat la sèrie Vera, doblada al català. Fa temps van començar a passar-la en castellà pel segon canal però va fer moixoni de cop i volta. Al menys, de moment, ens van emetent els capítols en ordre i de forma seriosa. En això del misteri i els crims per resoldre hi ha poca cosa per inventar i, tot i que m'agrada tornar a veure el Colombo o la Fletcher cada cinc o deu anys, de vegades les repeticions son recurrents, pesadetes i insistents, sobretot a l'estiu.
Vera és una inspectora força alternativa, rondinaire, malgirbada, de vegades irritant, tot i que jo crec que va millorant de caràcter amb el pas del temps. Té el seu origen en els llibres de l'escriptora Ann Cleeves, autora de diferents sèries d'enjòlit. Per cert, això de l'enjòlit gairebé no es fa servir quan a mi, quan era jove, em va sembla una bona troballa per etiquetar el gènere i no dir allò del suspense.
La sèrie la protagonitza Brenda Blethyn, una d'aquestes grans actrius angleses, la qual hem vist en diferents pel·lícules, moltes vegades en papers secundaris de gruix. Tan sols cal fer un repàs als currículums dels actors i actrius que surten en aquesta sèrie, de forma puntual o continuada, els noms dels quals és possible que no ens sonin gaire, per entendre perquè son tan bons, en general.
Les sèries angleses, més enllà de la temàtica i l'argument, excel·leixen per l'ambientació, els paisatges, les caracteritzacions dels personatges i moltes coses més. Comparar la Vera amb la Lescaut, de la qual, per cert, ens n'han passat en diferents ocasions capítols saltejats i desorganitzats, mostra l'evidència de la qualitat televisiva anglesa, molt per damunt de la resta.
Espero que els de la TV3 vagin seguint amb aquesta singular inspectora durant una bona temporada i no ens deixin a mitges, com ha passat d'altres vegades, massa sovint, diria jo. Tot i que estic una mica saturada d'inspectors, inspectores, crims per resoldre i la resta, admeto que em miro aquesta sèrie sempre que puc, en directe o en diferit. Si encara estigués en actiu aquest any, per Carnestoltes, em disfressaria de la inspectora Vera, no seria gaire difícil.
Per cert, ahir també em vaig mirar, per això del Movistar, un molt bon documental alemany sobre Agatha Christie, bescantada autora quan jo era joveneta i que no ha fet res més que guanyar audiència i volada amb el pas del temps. Més enllà dels seus llibres, dels quals en continuarem veient versions un any sí i un altre també, en cinema, a la tele o al teatre, amb el Poirot i la Marple, va fer una vida envejable i aventurera, llarga i plàcida, amb excepció d'allò del seu primer marit, és clar.
Em va encantar escoltar el seu nét i el seu besnét, parlant de la iaia i criticant, amb raó, això de la resurrecció de Poirot a mans d'una escriptora del present. Penso el mateix sobre tot tipus d'apropiacions de personatges de ficció per part d'escriptors oportunistes i d'editors espavilats, la veritat. Per què no ressusciten el Changuete i continuen Verano azul?
