Com que tinc una mena de paranoia amb el tema de TV3 i la critico sovint em sembla que també és just que admeti l'excel·lència de la versió que ens va oferir del ja clàssic Retaule del Flautista. Bons actors, bona posada en escena tenint en compte el mitjà al qual es dirigeix, la televisió, i que per tant no pot ser tan sols teatre musical filmat amb una sabata i una espardenya.
Aquesta obra és molt més que un text teatral o que un record. Malgrat que hagin passat tants anys des de la seva estrena, en ple tardo-franquisme, i que el missatge sigui en ocasions excessivament transparent, el final poc rodó i les rimes, de vegades, una mica faciletes, no ha perdut gens de gràcia. Més aviat hi ha aspectes que encara semblen avui més actuals que en el seu moment. Cal recordar que a Madrid, en una versió castellana de Tábano, en va ser prohibida la representació.
Tinc un molt bon record de quan la vaig veure per primera vegada, a l'enyorat CAPSA. Hi vam anar amb una amiga i amb la meva mare que crec que s'ho va passar molt bé. Era, a més, el Dia Mundial del Teatre, i en la mitja part ens van llegir el tradicional manifest, que em sembla que aquell any estava escrit per Neruda. Fa una mica de pena comprovar com un gran nombre d'aquells actors i actrius, l'autor, l'escenògraf i moltes persones relacionades amb el muntatge original ja no hi són, algunes de les quals perdudes de forma prematura, així és la vida. Molts grups han fet aquest muntatge en diferents ocasions però crec que va esdevenir el símbol d'una època i d'unes possibilitats, el mateix que va passar anys després amb el muntatge d'Antaviana. Moltes coses que s'han fet en teatre català són hereves, de prop o de lluny, d'aquell Retaule i d'aquell flautista.
Espero que TV3 no faci que aquest treball sigui una perla solitària i que, a més, aprofiti la feina passant la versió de l'obra més vegades. Tots estan genials però destacaria un burgmestre-Joan Pera molt personal, diferent de l'inoblidable Garsaball, més murri i irònic i que destaca en els primers plans, cosa que en el teatre convencional no es pot apreciar. Per passar una molt bona estona.
Post-post
Tot just ahir a la tarda penjava aquesta entrada teatral i m'assabento aquest mati amb tristor de la mort d'Anna Lizaran, també prematura encara, considerant les mitjanes actuals. Descansi en pau.
Post-post
Tot just ahir a la tarda penjava aquesta entrada teatral i m'assabento aquest mati amb tristor de la mort d'Anna Lizaran, també prematura encara, considerant les mitjanes actuals. Descansi en pau.
