Fotografies: Maria Carme Roca, facebook
La trobada de Palafrugell va ser intensa i interessant però amb poca assistència de blogaires, la veritat. Uns quants que havien confirmat la seva presència no van poder venir, però potser el que es va perdre en quantitat es va guanyar en qualitat, sobretot en l'evident qualitat que proporciona un debat en el qual es pot participar de forma oberta i activa. Em va saber greu per l'organitzador, Jordi Policarp, del blog Els llibres del Celler, que va fer un esforç molt important per tal d'endegar l'acte i les activitats.
Els escriptors sí que vam complir i van venir per amor a l'art i a la literatura, cosa remarcable considerant que estan molt enfeinats, sobretot la Maria Carme Roca, en plena promoció encara del seu darrer llibre i amb qui sempre és un plaer xerrar una estona. També hi havia la llibretera de Torroella, bibliotecaris, editors, mestres i afeccionats i afeccionades a això d'escriure i llegir com sigui i on sigui. Sento no recordar els noms de les diferents persones que van participar, ep.
Em va agradar molt la intervenció de Txell Costa, una jove emprenedora que ens va explicar estratègies per promocionar blogs i llibres i secrets ocults de la guguelogia, tot i que a mi el tema ja m'agafa una mica abaltida pel que fa a les aspiracions de passar a la posteritat o de treure algun rendiment crematístic a la tasca virtual i creativa. La intervenció de la Txell em va recordar algunes xerrades catosfèriques d'altres temps. Sembla que el blogger té els dies comptats i hem d'anar mirant de fer mudança vers cases més actualitzades, com ara la del Word Press, cosa que em fa una mandra immensa, la veritat.
.jpg)
Vaig conèixer en viu la Cantireta, Montserrat Aloy, i vaig poder comprar-li el llibre de poemes i també vaig descobrir la tasca del jove bibliotecari Cesc Llaverias, que té una novel·la amb un títol tan excitant com Dies de Porno i Kleenex i un parell de blogs actius i actuals que no coneixia. Un matí diferent i interessantíssim i un dinar excel·lent i a preu de menú casolà al centre de Palafrugell.
Em van tornar a dir allò tan antic de què les entrades al blog no poden tenir més de tres paràgrafs però es veu que no tinc remei i menys ara, que ja sóc grandeta. Que el senyor Gúguel no m'ho tingui en compte. Una llàstima que tanta gent que conec no s'animés a venir a Palafrugell. Després de dinar, visita a la Fundació Josep Pla, el personatge més emblemàtic de la ciutat, molt ben aprofitat pel que fa a itineraris i promocions i encara un escriptor misteriós en molts aspectes, potser incòmodes per a les lectures una mica maniquees del present.
Estic llegint ensems la biografia del Joan Perucho, del Julià Guillamon, i el llibre La primavera de Munich, del Jordi Amat, per això l'època planiana del setmanari Destino i aquella gent que s'hi relacionava em desvetllen una gran curiositat, no exempta de sal i pebre, com el que acompanyava les postres del dinar, aquestes pomes empordaneses que porten carn de botifarra de perol, a més a més d'altres components diversos i gairebé exòtics per al nostre paladar del present, ranci i poc dolç, en general, i que són tota una metàfora de la diversitat humana i de com fins i tot els elements més aparentment impossibles d'aplegar poden generar quelcom interessant i saborós quan treballen en equip.
(...) Hom hi sent una estranya sensació de perill: tot sembla col·laborar-hi activament en la producció d'una gran desgràcia: veure com un camió aparatós aixafa sobre el mur del carrer un home o una dona o potser una nena d'ulls negres o de cabells rossos. Llavors les coses s'arreglaran ràpidament i de seguida començarà a créixer l'herba entre les pedres del carrer.
[ El carrer Estret –dins Els pagesos ]
