Gràcies a alguns resistents blogs amics m'assabento avui de la mort, als cent anys, de Matilde Vilariño, inoblidable locutora, actriu de doblatge, que va ser molt activa a l'hora de reclamar els drets de la professió. Tenia cent anys. Pertany a una època en la qual la ràdio ens agermanava hispànicament parlant a l'hora de comentar coses de la vida quotidiana. Malauradament els canvis diversos a la ràdio van fer desaparèixer els espais dramàtics de tot tipus, cosa que en d'altres països civilitzats no ha estat així. Gràcies a la seva veu Vilariño va doblar sovint personatges infantils. En la memòria de la meva generació, entre d'altres, sempre quedarà el record d'aquell entremaliat Periquín de la meva infantesa.
Vilariño era avui encara molt apreciada per la professió i per la gent que la coneixia. Aquí se l'ha recordat molt menys del que mereixia. Havia fet una mica de teatre, de cinema però, sobretot, va ser la veu de molts personatges infantils, des de Marcelino Pan y vino a l'Abeja Maya i avui he sabut que de criatura va sortir fins i tot en una obra de teatre amb la Xirgu, cosa que ella sempre havia recordat. Les fotografies de jove ens la mostren molt bonica, de vegades la ràdio produïa alguna decepció quan coneixies les seves estrelles en persona però no va ser el cas. En algunes fotografies retira una mica a un dels meus mites personals, la Maria Matilde Almendros. Tenien, si fa no fa, la mateixa edat però, per desgràcia, el destí es va endur Almendros amb poc més de setanta anys. El nom de Matilde era molt popular fa anys, una altra gran dama de les ones radiofòniques va ser Matilde Conesa, que va morir l'any 2015.
Precisament ahir al vespre vaig poder escoltar Almendros en un dramàtic recuperat, Ràdio 4 recupera de tant en tant obres dramàtiques emeses fa anys, en aquest cas era una versió de Solitud i ella era la Mila, l'acompanyaven molts bons actors i locutors de l'època. Fa alguns dies vaig poder escoltar, a la mateixa emissora i amb ella com a protagonista, una versió una mica comprimida, això sí, com en el cas de Solitud, de L'Hostal de la Glòria. Gràcies a la ràdio i a la primera televisió vam poder educar-nos teatralment i literària, en català i castellà, sobta comprovar les coses que es feien, també en el camp de l'entreteniment, com en el cas del Periquín aquell, potser avui políticament tan incorrecte o gairebé com Zipi i Zape.
Almendros era molt bonica de jove i de gran, li havien dit la Grace Kelly catalana, podia fer i havia fet molt bon teatre en català i castellà, amb el Mario Cabré van conformar una parella d'una bellesa extraordinària a Mar i i Cel o Terra Baixa. Un dels seus programes d'entreteniment més conegut va ser aquella Fantasia dels dissabtes i, anys després, abans d'esdevenir la soferta esposa del Doctor Caparrós, va ser estimada de forma incondicional pels migrants hispànics amb De España para los españoles, programa que avui em sembla admirable i entendridor i que el seu temps, quan jo era jove, provocava molta brometa ignorant entre els de la meva generació.
Per a una informació més completa sobre Matilde Vilariño:
