RAN DE TERRA, RAN DE CEL

 

Aquest és el darrer poemari de Teresa-Costa Gramunt. Com l'autora manifesta en el pròleg, son poemes escrits de forma lenta, en silenci. Ens explica que venen d'un període de dol per la mort de la mare, i d'una operació molt greu que ella va patir... Experiències que trasbalsen i que incideixen en la nostra vida de forma indefugible. La fragilitat humana té certa atracció per a les ànimes sensibles.

Son aquests versos d'amor en un sentit molt generós, a la gent estimada i admirada, a la natura, a tot un mon immens, bell i fràgil. I també hi copsem referències a un Déu misteriós, percebut de forma diferent per nosaltres, a l'espiritualitat necessària, en un mon que sovint la defuig.

El recull té quatre parts. A la primera, En la mort de la mare i altres poemes, els records materns comparteixen espai amb reflexions sobre la vida i l'amor.

Aquells braços que em sostenien d'infant/ i que els anys havien fet tan fràgils/no han marxat: són aquí amb més virtut...

La segona part porta per títol El més alt amor i la primavera l'autora recull experiències personals amarant-les de transcendència

Ressuscito en una imartge/  aquell retrat dels vint anys/ No sabia de la mort/que arribaria vestida de vermell...

La tercera, 'Vetlla l'art el déu de la vida', retrobem espais i objectes, situant-los en un imaginari molt personal:

Vetella l'art matí i vespre/en la finestra que com pa d'or/s'obre en el mur mur/que ressguarda/del temporal del segle.

La quarta part Retaule de la Vall de Boí l'evocació de l'indret es torna poesia condicionada pels sentiments que provoca.

Somriu la rosa petita,/ en l'alta bardissa cada any fa estiu/Les veus de la Vall/ acaronen el Crist/ en besen la Majestat...

Teresa Costa-Gramunt, amb formació humanística i artística fa anys que es dedica a la creació literària. Col·labora en diferents mitjans, ha publicat i traduït força llibres i ha rebut premis rellevants. És una d'aquestes intel·lectuals que potser no tenen encara la difusió merescuda. Aquest llibre segur que ens evocarà experiències personals, una petita joia per llegir i rellegir de forma lenta, un consol per als neguits més íntims i que connecta en diferents moments amb el mon del present i les seves realitats. Un llibre molt ben editat amb dues precionses pintures de Ton Sant a la coberta i a l'inici del recull.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Costa-Gramunt

https://lanausea.art/2026/04/17/critica-literaria-ran-de-terra-ran-de-cel-de-teresa-costa-gramunt-per-merce-amat/

SANT JORDI, 2024, A NIVELL PERSONAL

Demà, Sant Jordi. Muntanyes de gent, muntanyes de llibres, muntanyes de roses, la gran majoria, sense olor destacat. Malgrat tot faré el meu volt literari. Pel matí he quedat amb una de les meves amigues escriptores, Montserrat Galícia, que ha publicat un llibre sobre òpera a Stonberg. Esmorzarem plegades i anirem a la parada de l'editorial Stonberg una estona.

El llibre ja es va presentar al meu barri i els coneguts i saludats ja el tenen. Tinc la sort de comptar amb una altra amiga escriptora, Sílvia Romero, que també ha publicat fa poc una novel·la, ha tingut el detall  d'inserir un comentari sobre ell a un programa literari que fa a Ràdio Sant Celoni. La Sílvia també em va presentar les 'Velles postals...', a la biblioteca del Poble-sec i me'n va fer un molt bon comentaria al blog 'Llegir.cat'. 

https://www.llegir.cat/2023/12/critica-velles-postals-acolorides-a-ma-de-julia-costa/

Per la tarda aniré a xerrar i, se suposa, signar llibres, a la Plaça del Molino o de la Bella Dorita. Allà hi portarè alguns altres llibres meus. Sant Jordi és un dia que em produeix sentiments ambivalents, com tantes dates i tantes coses. Malgrat tot, és com Nadal, s'ha de celebrar encara que pertanyis a la legió literària de les escriptores minoritàries que, de moment, tot just han entrevistat a les ràdios locals de barris i pobles.