Si arribes a molt vell pot ser que t'arribin a conèixer aquells que no et coneixien o que no et coneixien gaire o bé que t'oblidin del tot aquells que t'havien conegut. No puc evitar somriure maliciosament en la intimitat davant dels molts experts sobre Bauman que han sorgit de sobte i de tot arreu, amb motiu de la seva mort. En aquests darrers anys fins i tot els més profans en la matèria hem sabut què era, més o menys, això de la modernitat líquida. Un altre tema, el qual ja no podrem debatre amb el pare de la criatura, és si hi ha hagut mai una modernitat sòlida.
Precisament l'atzarosa vida del filòsof, sociòleg i moltes coses més mostra com la fragilitat i la temporalitat són una constant en la vida de la humanitat. Ahir mateix escoltava una taula rodona d'aquestes a les quals assisteixen uns quants dels de sempre i un parell de persones amb més coneixement de causa, els quals, en general, són discrets i prudents i tenen poques opcions d'intervenir. Un dels qui, realment, semblaven saber més coses sobre Bauman va incidir en la seva biografia i en què la seva vida havia tingut alts i baixos, també ideològics.
Expliquen les referències biogràfiques que de petit va patir assetjament per part dels menuts de la seva edat, no sé si a causa del físic o d'altres aspectes diversos, entre els quals un dels més rellevants potser era ser jueu a Polònia. Fins fa, com qui diu, quatre dies, havíem sabut poca cosa sobre l'antisemitisme polonès, que ara ha aflorat gràcies a un parell de pel·licules i alguns llibres. Bauman va ser un comunista convençut i radical, en els temps més foscos del comunisme estatalitzat.
De retorn a Polònia, després d'haver estat instructor polític i militar condecorat, en aquella URSS d'aleshores, va patir unes circumstàncies poc conegudes encara per aquí, les purgues antisemites de finals dels seixanta. Aquells fets van ajudar a escampar fum a l'entorn d'allò altre de la primavera de Praga, i molta bona gent va haver de deixar la seva feina i marxar de Polònia. Bauman va anar a parar a Israel i també es va decebre del pa que donaven per allà als palestins. Tot i que no va renunciar del tot als seus postulats marxistes una vida tan atzarosa havia d'influir en la seva obra, diversa i extensa, molt més polièdrica del que aquests dies ens expliquen.
L'antisemitisme sembla, segons com, cosa dels nazis i poca cosa més, i crec que, en part, es minimitza de forma una mica frívola, encara avui, en segons quines xerradetes de cafè. El pitjor és que ser una víctima no et vacuna per tal que no esdevinguis un botxí, de vegades fins i tot és a l'inrevés ja que et tornes un ressentit i tant te fa qui peti i fins i tot vols venjar-te. A tot arreu hi ha de tot i sovint hem de ballar el ball que toca, de grat o per força. Ara llegia uns fragments del llibre de Mary Beard sobre Roma on explica els estossinaments cruels que va Cèsar amb els gals però també incideix en el fet que aquests no eren uns angelets i que decoraven les seves cabanes amb tot de caps tallas als enemics.
En una ocasió vaig anar a la xerrada d'una sociòloga coneguda, hispanoamericana, que va deixar de volta i mitja els inefables conqueridors hispànics, que feien de les seves mentre els autòctons es dedicaven de forma idíl·lica a les millores agrícoles. Vaig preguntar-li si la gent que vivia per allà era tota ella pacífica, abans de l'arribada dels de la Pell de Brau, o també n'hi havia uns de més arrauxats i sanguinaris que la resta, ja que havia llegit en algun lloc que els asteques, per exemple, en feien de tots colors amb els del veïnat. Se'n va anar pels cerros de Úbeda però no va gosar negar l'evidència: no hi ha un pam de nét.
L'espècie humana és com és i sobre ella, en el fons i molt a fons, va acabar reflexionant Bauman gràcies, crec, a haver pogut arribar a molt vell en condicions i comptar amb una bona perspectiva del que són la vida i la història. No comentaré la seva obra ja que la conec molt poc, com suposo que li passa a la gran majoria, fins i tot a tants experts com opinen aquests dies sobre el nostre món i la seva liqüefacció progressiva. El liquid, per cert, pot venir a partir d'un sòlid o fins i tot d'un gas, que encara és més evanescent i imprevisible, vaja.
