Si arribes a molt vell pot ser que t'arribin a conèixer aquells que no et coneixien o que no et coneixien gaire o bé que t'oblidin del tot aquells que t'havien conegut. No puc evitar somriure maliciosament en la intimitat davant dels molts experts sobre Bauman que han sorgit de sobte i de tot arreu, amb motiu de la seva mort. En aquests darrers anys fins i tot els més profans en la matèria hem sabut què era, més o menys, això de la modernitat líquida. Un altre tema, el qual ja no podrem debatre amb el pare de la criatura, és si hi ha hagut mai una modernitat sòlida.
Precisament l'atzarosa vida del filòsof, sociòleg i moltes coses més mostra com la fragilitat i la temporalitat són una constant en la vida de la humanitat. Ahir mateix escoltava una taula rodona d'aquestes a les quals assisteixen uns quants dels de sempre i un parell de persones amb més coneixement de causa, els quals, en general, són discrets i prudents i tenen poques opcions d'intervenir. Un dels qui, realment, semblaven saber més coses sobre Bauman va incidir en la seva biografia i en què la seva vida havia tingut alts i baixos, també ideològics.
Expliquen les referències biogràfiques que de petit va patir assetjament per part dels menuts de la seva edat, no sé si a causa del físic o d'altres aspectes diversos, entre els quals un dels més rellevants potser era ser jueu a Polònia. Fins fa, com qui diu, quatre dies, havíem sabut poca cosa sobre l'antisemitisme polonès, que ara ha aflorat gràcies a un parell de pel·licules i alguns llibres. Bauman va ser un comunista convençut i radical, en els temps més foscos del comunisme estatalitzat.
De retorn a Polònia, després d'haver estat instructor polític i militar condecorat, en aquella URSS d'aleshores, va patir unes circumstàncies poc conegudes encara per aquí, les purgues antisemites de finals dels seixanta. Aquells fets van ajudar a escampar fum a l'entorn d'allò altre de la primavera de Praga, i molta bona gent va haver de deixar la seva feina i marxar de Polònia. Bauman va anar a parar a Israel i també es va decebre del pa que donaven per allà als palestins. Tot i que no va renunciar del tot als seus postulats marxistes una vida tan atzarosa havia d'influir en la seva obra, diversa i extensa, molt més polièdrica del que aquests dies ens expliquen.
L'antisemitisme sembla, segons com, cosa dels nazis i poca cosa més, i crec que, en part, es minimitza de forma una mica frívola, encara avui, en segons quines xerradetes de cafè. El pitjor és que ser una víctima no et vacuna per tal que no esdevinguis un botxí, de vegades fins i tot és a l'inrevés ja que et tornes un ressentit i tant te fa qui peti i fins i tot vols venjar-te. A tot arreu hi ha de tot i sovint hem de ballar el ball que toca, de grat o per força. Ara llegia uns fragments del llibre de Mary Beard sobre Roma on explica els estossinaments cruels que va Cèsar amb els gals però també incideix en el fet que aquests no eren uns angelets i que decoraven les seves cabanes amb tot de caps tallas als enemics.
En una ocasió vaig anar a la xerrada d'una sociòloga coneguda, hispanoamericana, que va deixar de volta i mitja els inefables conqueridors hispànics, que feien de les seves mentre els autòctons es dedicaven de forma idíl·lica a les millores agrícoles. Vaig preguntar-li si la gent que vivia per allà era tota ella pacífica, abans de l'arribada dels de la Pell de Brau, o també n'hi havia uns de més arrauxats i sanguinaris que la resta, ja que havia llegit en algun lloc que els asteques, per exemple, en feien de tots colors amb els del veïnat. Se'n va anar pels cerros de Úbeda però no va gosar negar l'evidència: no hi ha un pam de nét.
L'espècie humana és com és i sobre ella, en el fons i molt a fons, va acabar reflexionant Bauman gràcies, crec, a haver pogut arribar a molt vell en condicions i comptar amb una bona perspectiva del que són la vida i la història. No comentaré la seva obra ja que la conec molt poc, com suposo que li passa a la gran majoria, fins i tot a tants experts com opinen aquests dies sobre el nostre món i la seva liqüefacció progressiva. El liquid, per cert, pot venir a partir d'un sòlid o fins i tot d'un gas, que encara és més evanescent i imprevisible, vaja.
4 comentaris:
només són paraules per cridar l'atenció, la modernitat no és ni líquida ni sólida, simplement es transforma constantment, més que res per que és com el concepte Nou, que de seguida ja no és nou i passa a ser vell, diem Nou camp, quan no és nou.
Dit aixó val la pena llegir la 'Modernitat líquida' encerta en les causes que ens han portat fins on som i en el diagnòstic. Com sempre no aporta massa solucions, això és el més complex i difícil, els filòsofs com els economistes són uns grans analistes del que ha passat i perquè ha passat, com els forenses.
Los filósofos se preguntan el porqué de las cosas.
Las cosas no son porque son, sino que tienen causa. No hay casualidades, hay causalidades.
Una de las peores cosas que ha habido en nuestra Educación fue quitar Filosofía de las aulas. La Filosofía ayuda a pensar y a conocer el ser humano.
Cuando se habla de la sociedad líquida lo que nos quiere decir es que el hombre en la actualidad es que estamos obsesionados con la modernización, que significa no aceptar las cosas como son, sino cambiarlas por lo que consideramos algo mejor. Lo modernizamos todo. Las relaciones incluidas y haces que no vivan demasiado tiempo contigo. Todo necesita de un cambio incesante y continuo y hay un horror al aburrimiento. Eso es el mundo líquido, el que se va amoldando como el agua en el recipiente al que le quieres alojar.
Ya no hay nada sólido. No lo hay en las parejas (la gente se casa sin conocerse), ni en el apretón de manos(ya no existe). NO es un juego de palabras FRANCESC, no lo es.
NADA ENCUENTRA UNA FORMA DEFINIDA QUE DURE MUCHO TIEMPO.
Hay otro filósofo al que sigo con el mismo respeto, Mario Bunge, que nos viene a decir algo similar.
Y no vale decir que los filósofos no valen para nada, no es cierto. Son la voz de nuestras conciencias, lo que sucede es que los hemos postergado y hoy nos interesa más lo banal, lo fútil y lo pasajero, y nos incomoda que personas que piensan y hacen de conciencia nos llamen la atención.
Un abrazo
Francesc, molta gent i molts experts opinen 'a toro pasado' i aquí està el problema.
Miquel, no estic del tot segura que donar filosofia a les aules -o el que sigui- resulti positiu o negatiu, jo he fet molta filosofia a Humanitats, he tingut professors molt bons, com el Gonçal Mayos i algun altre però també d'altres que, si no arribo a ser ja una mica grandeta, m'haurien fet avorrir l'assignatura. La veritat és que els aprenentatges depenen més de qui i com els imparteix que de la matèria en concret, o així m'ho sembla.
Publica un comentari a l'entrada