Capitalisme
i democràcia 1756-1848
Com va començar aquest engany
Josep Fontana
Edicions 62, 2019
Aquest llibre, publicat després de la mort de
l’historiador Josep Fontana, incideix en el tema de l’evolució del capitalisme,
des de mitjans del segle XVIII fins mitjans del segle XIX. El seu subtítol ja
és tota una declaració d’intencions i malgrat les dates en les quals se situa
allò que se’ns explica, té molt a veure amb la situació actual del mon, durant
la darrera dècada.
El llibre incideix en el tema de les lectures
propagades a través dels manuals i dels llibres d’història canònics, en general, a
l’entorn de mites vigents, sovint considerats indiscutibles, com ara la Revolució Francesa.
Fontana analitza com no hi va haver un trencament amb el feudalisme anterior
sinó que es va produir una transició oportunista, temorenca davant de la
possibilitat de desordres polítics protagonitzats per les masses. El segle XIX,
contemplat des d’aquesta perspectiva, no és tant l’època de les revolucions
burgeses alliberadores com un temps que aplega molts intents de resistència de
pagesos i obrers en contra del capitalisme progressiu.
Tampoc la Revolució Industrial no va millorar gens les condicions de la vida de la gent humil, sinó que la seva situació, en molts casos, es va
deteriorar. El somni d’un mon igualitari va quedar en poca cosa. En els primers temps del capitalisme la
situació d’obrers i pagesos va empitjorar. El recorregut històric,
seriós, però esquitxat d’anècdotes interessants que evidencien la frivolitat
interessada dels dirigents, passa per fets com el Congres de Viena, una trobada
entre les grans potències per a repartir-se el pastís territorial i econòmic.
Espanya no va signar les conclusions del Congrés però va haver d’adaptar-s’hi.
La singularitat hispànica es felicitava, més endavant, de raure en un
endarreriment industrial que protegia el país de revoltes insurreccionals i
demandes obreres.
El capitalisme s’ha justificat amb moltes teories
sobre el seu funcionament automàtic, lligat a les demandes dels mercats.
S’obvia que els estats van utilitzar tota la seva força, amb violència quan
calia, per implantar el sistema econòmic que els convenia. Un dels temes en els
quals s’evidencia el robatori legalitzat és el de la reconversió i pèrdua de
les terres comunals, un fet que es va
produir a diferents països europeus.
Fontana se centra en l’Europa dels estats
però explica com els interessos d’aquests grans estats van contribuir a
estendre les seves urpes als països i territoris colonitzats. Els efectes,
encara poc explicats, van ser terribles en alguns casos, com el de la ruïna
dels teixidors de l’Índia, que va provocar milions de morts a causa de
la fam. Un tema espinós és l’esclavatge, abolit per la Revolució Francesa i
tornat a instaurar amb Napoleó, a causa
de les necessitats econòmiques de les classes dirigents i fins i tot justificat
per pensadors de l’època com si fos natural. I raona, amb dades, com la situació de
l’obrer industrial no era gaire diferent, en molts casos, de la dels esclaus
colonials.
El llibre ofereix una visió panoràmica i
personal d’una època en la qual es van assentar les bases del nostre present
neoliberal. Un temps amb petits parèntesis, que van portar a una relativa
millora de la situació de la gent, en
general, una situació que darrerament sembla recular. El llibre de Fontana ve acompanyat d’una aprofundida bibliografia i
d’un bon nombre de notes aclaridores. Té l’objectiu de mostrar i denunciar les
mecàniques capitalistes, adaptades als nous temps però obre d’altres interrogants,
com ara si les coses podien haver estat d’una altra manera o quina seria la
forma de combatre, avui, la intensificació de la voracitat capitalista. És clar
que tot això entraria en el camp de l’especulació. Fontana, seguidor fidel de la
historiografia marxista, tot i que obert a tota mena de fonts diverses, no
incideix en la situació i evolució real del mon comunista estatalitzat, que potser seria tot un altre tema.
El llibre obre molts camins, convida a
reflexionar sobre els mites establerts i evidencia la necessitat del
coneixement històric aprofundit, per tal de poder ser conscients de la
manipulació a la qual se’ns sotmet, rere el miratge d’una determinada llibertat
democràtica que ens deixa molt poc camp d’acció directa i que afavoreix poders que sovint menen, des de l'ombra, la política suposadament democràtica en la qual ens movem.
