19.5.17

CONTINGUTS ESCOLARS I QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

Resultat d'imatges de historia de españa 1958

Als qui venim del camp educatiu gairebé ens hauria d'emocionar l'interès social i polític de tanta gent a l'entorn dels continguts dels llibres de text, la veritat. Vol dir, tot plegat, que existeix una gran inquietud a l'entorn del món escolar i de la seva excel·lència. I que fins i tot, ai, es pensa de forma seriosa que allò que s'ensenya a l'escola té efectes contundents en el futur de la persona i de la col·lectivitat. 

En els llibres de text hi he trobat, al llarg dels anys, moltes errades, imprecisions i mitges veritats en tots els camps del coneixement. Quan treballava a l'escola no en vaig trobar cap, de manual, que m'acabés de fer el pes, en cap matèria. Per acabar-ho d'adobar van arribar les tendències minimalistes que consideraven que la informació no havia de ser excessiva, no fos cas que aclaparessin els infants amb massa palla. I van proliferar els dibuixets i aquell invent lamentable dels llibres en els qual s'havien de respondre els exercicis, cosa que va contribuir a augmentar el calaix del món editorial dedicat al tema.

Van existir alguns llibres força bons, com ara els de de Vicens Vices, crec que més o menys refets encara funcionen a l'ESO i el Batxillerat. Després van augmentar les imatges i va minvar molt la informació escrita, això també ha passat amb les revistes amb contingut, per exemple, històric. Les revistes sobre història d'avui tenen moltes bones fotografies, si estan mal explicades o fora de context, en general, ningú no se n'adona. 

Els textos d'aquestes publicacions són breus i, sovint, deficients. Tan sols cal comparar una Historia y vida de la primera època amb aquestes revistes d'ara, tan vistoses, tan telegramàtiques pel que fa al que ens expliquen. I tanta conyeta com es feia amb allò del Reader's Digest!!! És clar que avui, si ens abelleix, ja tenim la xarxa, per ampliar coneixements.

En el temps de la reforma, ja no sé de quina, d'aquella que va suprimir l'EGB, s'havia debatut la necessitat o no d'amollar continguts històrics i polítics en edats tendres, fins i tot es van fer alguns currículums experimentals que tractaven d'enfocar el pas del temps d'una altra manera, menys lligada a la política, però no van tenir èxit i es va tornar al de sempre.

Si no teníem notícies fresques per amanir debats ara s'ha despenjat un sindicat que es diu AMES i que, per cert, incideix en l'educació secundària però opina també sobre la primària, molt preocupat pel tema de l'adoctrinament en els manuals escolars i que ha aconseguit que els manaies estatals demanin informes sobre l'estat de la qüestió, per si no teníem prou feina.

No ens enganyem, l'escola es va inventar, també, per adoctrinar, per fer pàtria (la que sigui), per fer-nos beure a galet. De fet, al principi ja s'anava a doctrina a aprendre de lletra. La neutralitat escolar és un miratge i d'adoctrinaments, si busquem bé, en trobarem per moltes bandes i de totes les tendències. Per sort o no, et fas gran i, si ets una mica inquiet, poses el que t'han ensenyat, a casa o a l'escola, en remull, a veure si aguanta. 

M'emociona i entedreix pensar que algú creu que allò que s'estudiï a cinquè o sisè de primària tindrà un efecte en el futur. La gent de la meva generació va estudiar coses surrealistes i ara ja sabem, o hauríem de saber, que una gran part del que vam memoritzar eren banalitats o, senzillaments, contes xinesos o de Calleja. Me sé todos los cuentos, que deia el poeta. Però també em sé moltes rondalles, llegendes i mitologies diverses.

Portada 121
En un debat dels anys vuitanta en una escola d'estiu, els qui remenaven aleshores les cireretes en el departament nostrat van pontificar sobre la necessitat d'explicar a escola les gestes catalanes i els fets dels nostres herois ja que els altres també ho fan. La raó era de pes, una cosa com ara Guifré el Pilós contra el Cid Campejador. 

És clar que en aquestes històries mítiques s'obvia que molta d'aquesta gent estava emparentada i lligada amb llaços de sang i d'herència. A mi és que els herois patriòtics, siguin d'on siguin i de l'època que siguin, em fan molta angunia, no hi puc fer més. Per tal que s'adoctrinin les criatures cal, és clar, primer de tot, adoctrinar els qui ensenyaran coses a les criatures.

L'escola té un valor tan relatiu que ens faria plorar si hi meditéssim a fons, m'imagino que els fills i filles dels nostres pares de la pàtria actuals han anat a escoles molt bones, catalanes, d'aquestes que eduquen en valors morals i potser uns quants n'han sortit generosos, coratjosos i nobles. Una bona amiga m'explicava que una coneguda seva no es podia creure tot això del senyor Pujol i els seus plançons, considerant que procedia del món de l'escultisme. Santa innocència!

D'aquestes bones escoles, tan cobejades per aquells que tan sols poden comptar amb l'esforçada escola pública del barri on, ai, els nostres plançons es barregen amb la plebs i, encara pitjor, amb la plebs més exòtica procedent del món mundial, n'han sortit un bon munt d'aprofitats i d'allò que en l'argot xaró se'n diu xorisssos, no ho hauríem d'oblidar. El fracàs escolar i l'èxit de les metodologies modernetes s'hauria de valorar a molts anys vista, però això és impossible, la vida és breu. 

En nom de les grans i positives idees de tot tipus, amarades de bones intencions, s'han fet molts disbarats, que ja ho va dir la pobra Madame Rolland davant de la guillotina, en els moments més terribles d'aquella revolució tan sobrevalorada, oh, llibertat, quants crims es cometen en nom teu!

Al capdavall avui el que preocupa, educativament parlant, són més aviat l'anglès i les matemàtiques, som així. Això tan eteri que porta per nom Coneixement del medi social i cultural o una cosa semblant, car dir Geografia i Història sembla avui una vulgaritat, potser dóna un cert vernís ben intencionat però després les criatures es faran grans, aniran a l'esplai o a la discoteca, festejaran, tindran conductes de risc adolescent i no sabem pas com pot evolucionar la seva ideologia pròpia, la seva personalitat o les seves tendències polítiques. 

Tan sols podrem posar un ciri a Santa Rita i esperar que ningú no prengui mal. Encara bo que, de moment, no ens els enviaran a la força al front a lluitar a sang i fetge aneu a saber en nom de quina idea estranya o impossible. Encara bo si no cauen en algun grup arrauxat de tendències violentes, crema-contenidors o estripadores, ni que sigui de forma temporal.

Deien alguns intel·lectuals que havien patit els efectes de l'estalinisme que Rússia devia estimar moltíssim els poetes quan els estossinava, empresonava, torturava i silenciava. Sense arribar a aquests extrems la preocupació per l'escola elemental mostra, ai, com se l'estima tanta gent, de fet hi ha un gran nombre de persones que no hi treballen directament però que viuen d'inventar didàctiques i endegar plans d'estudi, un dia sí i un altre també, què hi farem. Fent un acudir fàcil i xaró: no me 'ames' tanto, va dir el llibre de text al sindicalista inquiet i unionista.

El pitjor de tot plegat és que ara tindrem uns quants dies amb experts educatius opinant sobre el tema i amb experts totòlegs opinant també sobre el tema, fins que no passi alguna altra cosa digna de debat televisiu intensiu. I, a sobre, tot serveix per atiar els focs, grans o petits, amb benzina, una manera com una altra de malmetre la benzina i no fer-la servir per a usos positius i pacífics, com seria desitjable.


11 comentaris:

Consol ha dit...

Em semblen unes reflexions molt encertades. És una llàstima que els temes educatius es prenguin d'aquesta manera tan frívola i maliciosa.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Sempre acaben potinerjant i usant l'ensenyament per finalitats polítiques, i tot això surt a ran d'un pseudo-sindicat proper a C's, el màxim responsable del qual és home de la FAES.

gloria abras pou ha dit...

Jo estic molt contenta dels llibres que vaig tenir. És clar que tampoc tenia sentit crític però varen ser com finestretes que em varen convidar a endinsar-me en aquells temes que m'eren plaents i em resultaven fàcils d'assimilar.
El teu discurs és molt nihilista, Júlia però com que ningú té la veritat absoluta jo seguiré creient en el profit que vaig treure d'aquells temps i m'ha servir després.
Per cert, "...a doctrina a aprendre de lletra" potser es deia però jo recordo l'expressió de la cançó "a costura a aprendre de lletra" perquè la marededéu era una nena i, està clar que cosia.
Que el Gobierno vulgui immiscir-se en els nostres textos és una burda estratègia més d'aquesta guerra sense sang -i millor- que estem vivint. Es desperten molt tard, trobo.

Júlia ha dit...

Gràcies, Consol.

Júlia ha dit...

Francesc, és que tot s'aprofita per a 'les causes'.

Júlia ha dit...

Glòria, a mi m'agradaven molt els llibres d'escola, fins i tot em rellegia sovint els de la meva mare, però ara me'ls miro en perspectiva i en copso molts aspectes ideològics lamentables, la veritat, tot i que tampoc no em van afectar gaire.

A la cançó tradicional menciona la costura, efectivament. De fet s'aprenia de lletra -si és que s'aprenia- on es podia, i la costura era un indret tradicional, moltes vegades lligada a les escoles de monges i a l'ensenyament de nenes. Però, de fet, les poques beceroles que es podien assolir en d'altres temps anaven lligades a la doctrina, molta alfabetització va néixer amb intenció d'adoctrinar, religiosament o políticament. Durant anys s'afirmava fins i tot que la història d'un poble començava quan aquest 'escrivia'. Tot i amb això, en el mon d'avui, és impensable l'analfabetisme però en d'altres èpoques es podia viure de forma normalitzada sense llegir ni escriure, hi havia un ensenyament oral molt important.

A la Mare de Déu se la representa molt sovint en la pintura llegint, fins i tot de petitona, un altre tema és analitzar el que llegeix, sovint són profecies relatives al seu estatus i el seu futur.

Galderich ha dit...

Estic amb tu Júlia, m'emociona que hagi gent que cregui que els coneixements que intentem ensenyar als nostres alumnes són decissius per a les seves vides i sobretot del País!!!

Això m'estimula i em fa enterrar el meu permanent pesimisme i escepticisme sobre el tema...

Júlia ha dit...

Galderich, m'alegro que hi hagi algú tan escèptic com jo pel que fa a determinats continguts 'escolars', de fet amb ensenyar a llegir, escriure i les quatre regles ja n'hi hauria ben bé prou i em temo que és el que menys s'ensenya a fons.

Júlia ha dit...

Potser per una senzilla raó, els educadors i els educadors d'educadors no dominen gaire aquestes matèries...

xavier pujol ha dit...

El govern estatal, els pseudo-sindicats casposos i la premsa cavernària es retro-alimenten.
Una idea els uneix: combatre la nostra llibertat.

Júlia ha dit...

Cert, Xavier, amb tal de fer la punyeta tot serveix. Ara bé, més enllà del tema que ens ocupa hi ha llibres de text molt penosos.