Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adoctrinament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adoctrinament. Mostrar tots els missatges

19.5.17

CONTINGUTS ESCOLARS I QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

Resultat d'imatges de historia de españa 1958

Als qui venim del camp educatiu gairebé ens hauria d'emocionar l'interès social i polític de tanta gent a l'entorn dels continguts dels llibres de text, la veritat. Vol dir, tot plegat, que existeix una gran inquietud a l'entorn del món escolar i de la seva excel·lència. I que fins i tot, ai, es pensa de forma seriosa que allò que s'ensenya a l'escola té efectes contundents en el futur de la persona i de la col·lectivitat. 

En els llibres de text hi he trobat, al llarg dels anys, moltes errades, imprecisions i mitges veritats en tots els camps del coneixement. Quan treballava a l'escola no en vaig trobar cap, de manual, que m'acabés de fer el pes, en cap matèria. Per acabar-ho d'adobar van arribar les tendències minimalistes que consideraven que la informació no havia de ser excessiva, no fos cas que aclaparessin els infants amb massa palla. I van proliferar els dibuixets i aquell invent lamentable dels llibres en els qual s'havien de respondre els exercicis, cosa que va contribuir a augmentar el calaix del món editorial dedicat al tema.

Van existir alguns llibres força bons, com ara els de de Vicens Vices, crec que més o menys refets encara funcionen a l'ESO i el Batxillerat. Després van augmentar les imatges i va minvar molt la informació escrita, això també ha passat amb les revistes amb contingut, per exemple, històric. Les revistes sobre història d'avui tenen moltes bones fotografies, si estan mal explicades o fora de context, en general, ningú no se n'adona. 

Els textos d'aquestes publicacions són breus i, sovint, deficients. Tan sols cal comparar una Historia y vida de la primera època amb aquestes revistes d'ara, tan vistoses, tan telegramàtiques pel que fa al que ens expliquen. I tanta conyeta com es feia amb allò del Reader's Digest!!! És clar que avui, si ens abelleix, ja tenim la xarxa, per ampliar coneixements.

En el temps de la reforma, ja no sé de quina, d'aquella que va suprimir l'EGB, s'havia debatut la necessitat o no d'amollar continguts històrics i polítics en edats tendres, fins i tot es van fer alguns currículums experimentals que tractaven d'enfocar el pas del temps d'una altra manera, menys lligada a la política, però no van tenir èxit i es va tornar al de sempre.

Si no teníem notícies fresques per amanir debats ara s'ha despenjat un sindicat que es diu AMES i que, per cert, incideix en l'educació secundària però opina també sobre la primària, molt preocupat pel tema de l'adoctrinament en els manuals escolars i que ha aconseguit que els manaies estatals demanin informes sobre l'estat de la qüestió, per si no teníem prou feina.

No ens enganyem, l'escola es va inventar, també, per adoctrinar, per fer pàtria (la que sigui), per fer-nos beure a galet. De fet, al principi ja s'anava a doctrina a aprendre de lletra. La neutralitat escolar és un miratge i d'adoctrinaments, si busquem bé, en trobarem per moltes bandes i de totes les tendències. Per sort o no, et fas gran i, si ets una mica inquiet, poses el que t'han ensenyat, a casa o a l'escola, en remull, a veure si aguanta. 

M'emociona i entedreix pensar que algú creu que allò que s'estudiï a cinquè o sisè de primària tindrà un efecte en el futur. La gent de la meva generació va estudiar coses surrealistes i ara ja sabem, o hauríem de saber, que una gran part del que vam memoritzar eren banalitats o, senzillaments, contes xinesos o de Calleja. Me sé todos los cuentos, que deia el poeta. Però també em sé moltes rondalles, llegendes i mitologies diverses.

Portada 121
En un debat dels anys vuitanta en una escola d'estiu, els qui remenaven aleshores les cireretes en el departament nostrat van pontificar sobre la necessitat d'explicar a escola les gestes catalanes i els fets dels nostres herois ja que els altres també ho fan. La raó era de pes, una cosa com ara Guifré el Pilós contra el Cid Campejador. 

És clar que en aquestes històries mítiques s'obvia que molta d'aquesta gent estava emparentada i lligada amb llaços de sang i d'herència. A mi és que els herois patriòtics, siguin d'on siguin i de l'època que siguin, em fan molta angunia, no hi puc fer més. Per tal que s'adoctrinin les criatures cal, és clar, primer de tot, adoctrinar els qui ensenyaran coses a les criatures.

L'escola té un valor tan relatiu que ens faria plorar si hi meditéssim a fons, m'imagino que els fills i filles dels nostres pares de la pàtria actuals han anat a escoles molt bones, catalanes, d'aquestes que eduquen en valors morals i potser uns quants n'han sortit generosos, coratjosos i nobles. Una bona amiga m'explicava que una coneguda seva no es podia creure tot això del senyor Pujol i els seus plançons, considerant que procedia del món de l'escultisme. Santa innocència!

D'aquestes bones escoles, tan cobejades per aquells que tan sols poden comptar amb l'esforçada escola pública del barri on, ai, els nostres plançons es barregen amb la plebs i, encara pitjor, amb la plebs més exòtica procedent del món mundial, n'han sortit un bon munt d'aprofitats i d'allò que en l'argot xaró se'n diu xorisssos, no ho hauríem d'oblidar. El fracàs escolar i l'èxit de les metodologies modernetes s'hauria de valorar a molts anys vista, però això és impossible, la vida és breu. 

En nom de les grans i positives idees de tot tipus, amarades de bones intencions, s'han fet molts disbarats, que ja ho va dir la pobra Madame Rolland davant de la guillotina, en els moments més terribles d'aquella revolució tan sobrevalorada, oh, llibertat, quants crims es cometen en nom teu!

Al capdavall avui el que preocupa, educativament parlant, són més aviat l'anglès i les matemàtiques, som així. Això tan eteri que porta per nom Coneixement del medi social i cultural o una cosa semblant, car dir Geografia i Història sembla avui una vulgaritat, potser dóna un cert vernís ben intencionat però després les criatures es faran grans, aniran a l'esplai o a la discoteca, festejaran, tindran conductes de risc adolescent i no sabem pas com pot evolucionar la seva ideologia pròpia, la seva personalitat o les seves tendències polítiques. 

Tan sols podrem posar un ciri a Santa Rita i esperar que ningú no prengui mal. Encara bo que, de moment, no ens els enviaran a la força al front a lluitar a sang i fetge aneu a saber en nom de quina idea estranya o impossible. Encara bo si no cauen en algun grup arrauxat de tendències violentes, crema-contenidors o estripadores, ni que sigui de forma temporal.

Deien alguns intel·lectuals que havien patit els efectes de l'estalinisme que Rússia devia estimar moltíssim els poetes quan els estossinava, empresonava, torturava i silenciava. Sense arribar a aquests extrems la preocupació per l'escola elemental mostra, ai, com se l'estima tanta gent, de fet hi ha un gran nombre de persones que no hi treballen directament però que viuen d'inventar didàctiques i endegar plans d'estudi, un dia sí i un altre també, què hi farem. Fent un acudir fàcil i xaró: no me 'ames' tanto, va dir el llibre de text al sindicalista inquiet i unionista.

El pitjor de tot plegat és que ara tindrem uns quants dies amb experts educatius opinant sobre el tema i amb experts totòlegs opinant també sobre el tema, fins que no passi alguna altra cosa digna de debat televisiu intensiu. I, a sobre, tot serveix per atiar els focs, grans o petits, amb benzina, una manera com una altra de malmetre la benzina i no fer-la servir per a usos positius i pacífics, com seria desitjable.


9.1.17

ANAR A DOCTRINA A APRENDRE DE LLETRA O A APRENDRE DE LLETRA A DOCTRINA

Resultat d'imatges de LA ESCUELA HA MUERTO

Aquests dies un senyor inefable que volta per les nostres terres ha expressat les seves creences a l'entorn de l'adoctrinament escolar, dirigit en una direcció que a ell no li abelleix. Està molt bé que es contradiguin les seves afirmacions tot i que no caldria, venint de qui venen. Ara bé, també he llegit, al volt de tot plegat, proclames enceses sobre el no-adoctrinament de la institució escolar i això ja és més relatiu i opinable.

L'escola sempre adoctrina i adoctrinarà, per això la van inventar. La lectura i l'escriptura han estat unes grans eines d'adoctrinament, que per això s'anava a doctrina a aprendre de lletra. L'adoctrinament es pot fer de forma barroera i de forma subliminal. També s'adoctrina en les famílies ja que cadascú educa els fills segons les seves creences i dèries personals i els porta a les manifestacions que concorden amb la seva ideologia o a l'església que li pertoca. Fins i tot gent molt liberal, que intenta no adoctrinar, adoctrina, d'alguna manera. Crec que paga la pena, més aviat, ser conscient de què les coses són com són que no pas manifestar de forma abrandada que no són així de cap de les maneres.
Resultat d'imatges de EL FRACASO DE LA ESCUELA

Sobre l'escola, la primària sobretot, es parla i escriu molt i sempre se li troben defectes quan jo crec que, ara per ara i des de fa anys és el sector educatiu que funciona millor, en comparació amb el altres nivells, àdhuc fins arribar als cursos de doctorat o als màsters papadineros. A l'escola sempre sembla que les coses no es fan bé o que s'haurien de fer d'una altra manera. No és que ho sembli, és que ens diuen que és aixi i els de la professió arriba un moment en el qual arribem a pensar que realment ens hem de reciclar a cada moment, com les escombraries. El pitjor és que els recicladors potser no s'han reciclat i la cosa no rutlla.

Ara, per exemple, es diu que els estudiants de magisteri faran més pràctiques o que es triaran els millors estudiants per a fer de mestres. Això ja estava inventat en el pla professional de la República i després se'n va fer una còpia modesta amb el Pla de 1967, que va ser el meu i que crec que va donar bons resultats fins que es va malmetre per totes bandes i van fer un altre pla, i un altre, i un altre ja que cal justificar el sou de tanta gent com elabora reformes, plans i planets des dels despatxos i despatxets. Perdem tant de temps inventant la sopa d'all que no queda temps per a endegar l'escudella de tota la vida com caldria.

Qualsevol problema social troba ressò en algun expert de tertúlia que manifesta que allò s'ha d'ensenyar a l'escola i aquesta insistència ha generat una mena de complex d'inferioritat en molts mestres i ha aconseguit que ells mateixos, amb poques excepcions, valorin poc els molts assoliments aconseguits gràcies a la seva tasca quotidiana la qual no cal, ni de bon tros, que s'empari sota teòrics objectius trencadors o innovadors els quals, ben sovint, d'innovadors tenen poca cosa. La secundària i l'ensenyament a nivells superiors, quan els nois i noies ja tenen o creuen tenir un cert criteri, són una altra història que no conec a fons, però em temo que l'adoctrinament continua sent persistent. 

Els debats a l'entorn de la neutralitat de l'escola eren habituals durant la meva joventut, també es publicaven molts llibres crítics amb la institució que abogaven fins i tot per la seva supressió o substitució per alguna altra cosa. Potser pagaria la pena rellegir-los a fons i veure com han quallat en algun aspecte o en cap.

Com que aquesta altra cosa no es va saber ben bé en què consistia, aquells debats es van anar abaltint. Un tema espinós és el de la vocació, jo crec que per damunt de la vocació es troba la professionalitat car he conegut persones que havien fet magisteri perquè potser no van poder fer una altra cosa i han estat uns excel·lents professionals. I també persones que m'han manifestat amb passió la seva vocació incondicional i eren lamentables, a l'hora de la veritat. 

Per això no m'agrada gaire escoltar allò de que a algú li agraden molt els nens, a banda de què en l'actualitat la frase pot semblar fins i tot una perversió. Per damunt de la tendresa que ens desvetllen els infants hi ha el respecte que es mereixen com a clients de la institució escolar i que comporta esforçs importants per part dels adults. El pitjor és que aquests vocacionals eteris sovint no entomen com caldria les seves errades professionals, encegats per una dedicació professional que creuen excel·lent i que gairebé sembla religiosa.

Els experts que teoritzen sobre l'escola o que adoctrinen els adoctrinadors des de, per exemple, les universitats, o aquest munt d'invents paraescolars que se suposa que assessoren els mestres i que moltes vegades el que fan és carregar-los de feina i fer-los perdre el temps, sovint no coneixen l'educació a fons ni de forma directa i continuada. 

L'educació en els primers nivells és una de les professions en les quals hi ha, encara, un divorci més gran entre la realitat i els qui legislen sobre la realitat o marquen les pautes a seguir i publiquen llibres eteris sobre mètodes i didàctiques. Poques vegades els mestres de base són cridats a opinar sobre educació, a no ser que ja hagin assolit una categoria superior, que passa per les direccions escolars i, a la llarga, per anar a fer alguna cosa que no sigui el tracte perllongat amb els infants.

El pitjor és que arribar a ser conscient de com ens han anat adoctrinant, i no tan sols a l'escola, sinó per totes bandes, comporta fer anys i tenir perspectiva. De petita depens per a tot dels adults, de més grandeta creus durant una temporada que els adults són rucs i que la teva generació canviarà el món, ja que ha vist la llum de la veritat solidària i voler és poder. Per tal que no ens adoctrinessin i fóssim lliures hauríem de poder triar família, lloc de naixement, llengua d'intercanvi, classe social i un munt de coses més. De vegades escolto pares i mares joves valorar escoles amb criteris tan subjectius i doctrinaris que fan angúnia. 

Però jo també vaig fer el mateix quan era mare jove, a l'escola dels meus fills fins i tot els portaven a dur galetes artesanals als presoners polítics de l'època i es rumbejava un patriotisme català d'allò més guai.  I allò em semblava, aleshores, extraordinari. És clar que l'escola oficial de l'època era casposa i rància, en general, tot i que no tant ni de forma tan generalitzada com volien fer creure els progres, entre els quals potser fins i tot m'hi vaig comptar durant un temps, de forma convençuda i arrauxada, que tothom té un passat.

És una llàstima que quan arribes a assolir unes engrunes de saviesa comprensiva estiguis a les portes de la demència senil i de l'oblit involuntari. Per això els humans i les humanes sempre ensopeguen amb les mateixes pedres o amb d'altres de semblants. No hi ha res en aquest món que es pugui prendre de forma literal en la seva totalitat, em temo. Si meditem en el fet que de l'escola franquista en van sortir pocs franquistes, de la religiosa, molts ateus, i que d'escoles catalanes, actives i democràtiques n'han sortit uns quants trepes, corruptes, explotadors i aprofitats,  cal replantejar-nos a fons la diferència entre allò que volem que passi i allò que passa o pot passar, en realitat, car l'espècie humana és com és i hi podem trobar de tot.

Després la gent se sorprèn i es decep de la realitat, com ara l'amiga d'una amiga que dubtava dels pecats pujolians pel fet que el pecador pillat s'havia educat, en part, en allò tan bonic de l'escoltisme català.