6.9.09

Pecats públics i vicis privats




Som en un món estrany on allò que no es veu o allò del que no es parla, no existeix. I a l'inrevés, quan es parla molt d'alguna cosa, acaba sent real. Que ja ens ho deia el món feliç de Huxley, que no sé quantes repeticions feien una veritat i que valia més llençar que no pas apedaçar. Amb la grip, per exemple, aquest any ens estan amollant una pallissa mediàtica destinada, suposo, a fomentar el consum de fàrmacs. De fet, ja m'han arribat uns quants power points ben intencionats que m'expliquen, per si no ho sabia, la perversió dels laboratoris multinacionals i com en el món mor molta gent de malalties que aquí fan riure, sense que la cosa sembli preocupar massa gent, més enllà de quatre esforçats cooperants que intenten ajudar els pobres com poden i els deixen.

Fa anys es van posar de moda documentals a l'estil de
Mondo Cane que mostraven els contrastos cruels del món. A casa nostra en recordo un, crec que del malaguanyat Jacint Esteva, on es feia un repàs per estranyes tradicions hispàniques aleshores, durant els anys 60, plenament vigents. De fet, només cal mirar la tele per accedir a coses semblants, fetes, però, sense cap mena d'intenció crítica. Fa uns dies sortia un hospital nostre, net i asèptic, on tothom, personal sanitari i usuaris, es queixaven del fet que durant uns dies no funcionava... l'aire condicionat. S'estan construint edificis que no permeten obrir finestres per a ventilar els espais de forma adient, poc aïllats de la calor i del fred, amb un excés de vidre, però ja hem admès que l'aire aquest és inevitable i amb aquesta moda de les botigues sense portes hem d'entomar escalfors i fredors quan anem a peu per la vorera, a més d'haver de trampejar les, suposadament ecològiques, bicis. Encara més, ens han convençut que és absolutament necessari, l'aire artificial. Una estona després, en un altre informatiu, vaig poder veure un hospital del tercer món que feia esgarrifar per la manca d'allò més imprescindible, de veritat. De fet, una de les coses més sorprenents és que una avaria en l'aire condicionat d'un hospital sigui una seriosa notícia d'informatiu convencional.

Aquí, a Europa, ens gastarem milions en vacunes per una grip i hi ha molta gent que té unes perspectives de vida de trenta, quaranta anys, i encara bo. Sembla que no s'hi pot fer res, per evitar els despropòsits a nivell universal, però, per altra banda, sembla també que ens hem de
mentalitzar -horrible paraula- per saber enmig de quines injustícies ens movem. De vegades em fan més por els mentalitzadors que els agressors mediàtics, la veritat.


A la meva estimada ciutat, s'ha obert un debat -no sé si se'n pot dir
debat, d'això- sobre la prostitució al carrer. Jo crec que el problema de la ciutat no és la prostitució, la prostitució actual és un element més de la degradació del centre urbà, on en pocs anys s'han deixat perdre establiments emblemàtics, els pocs que quedaven, i s'ha orientat tot vers un turisme colorista i d'espardenya, d'espardenya bruta i suada. Es pot veure gent beguda o drogada, bruta, dormint per terra, enmig d'escombraries, per molts indrets de pas, fins i tot al centre de la plaça de Catalunya, l'accés al metro acostumar a mostrar aquestes realitats tot sovint. El que ha generat les protestes, però, no ha estat la prostitució, sinó que es difonguessin unes fotografies sobre el que passa, als diaris. Fa alguns anys també va haver-hi una campanya de premsa mostrant la brutícia ciutadana i també aleshores, davant de les fotografies a la premsa, l'ajuntament va dictar, crec, una mena de normativa que no sé on deu haver anat a parar. I encara més anys enrera no es va començar a controlar una mica el tema de la droga fins que aquesta va generar un excés de perillosa delinqüència i uns quants veïns de diversos barris no van mostrar filmacions i fotografies als mitjans informatius. No entenc com la gent de l'ajuntament, que treballa al mig d'aquest panorama, no s'havia adonat de la gravetat de la qüestió fins al punt que només ha dit alguna cosa quan s'ha fet soroll. Encara que visquin, per exemple, a Pedralbes, segur que més d'un dia deambulen pel carrer Fernando, vaja, m'ho imagino. De fet, també és freqüent que allò que no ens afecta directament perquè no passa al portal de casa no ens sembli rellevant, mentre passi a casa d'un altre...

De la prostitució no se'n pot parlar en general, com s'acostuma a fer ara. N'hi ha de moltes menes, com de restaurants, de bars i del que sigui. N'hi ha de cara i de barata. Hi ha autònomes, treballadores a sou i explotades. Hi ha, ben segur, moltes coses que desconeixem d'aquestes xarxes estrangeres que es dediquen a la prostitució però també a molts altres tipus de delinqüència. Hi ha un refrany antic que diu para ser p... i no ganar nada, vale más ser mujer honrada que d'alguna manera admet que tots tenim un preu. Una cosa és el debat moral sobre el tema de l'amor pagat i l'altre la marginació pura i dura.

Aquests sorolls mediàtics s'acaben fent el
paripé uns quants dies, amb redades policials puntuals que no serveixen per a res. De vegades el problema mig se soluciona de cara a la galeria, com va passar amb les noies de la Ronda de Sant Antoni, en un tram de la qual sempre, des que jo era petita, hi ha hagut prostitució, autòctona o forastera. Desconeixem, és clar, el destí de totes aquelles jovenetes agressives que omplien el camí des del mercat de Sant Antoni a gairebé la Plaça de Catalunya, se'ls van facilitar papers i l'accés a feines honrades? De fet, a qui li preocupa, el destí dels marginats? Avui la cosa, en aquell punt, torna a ser més discreta i pecat amagat, o mig amagat, és mig perdonat. Però la Rambla, ai, la Rambla...


Com en tantes coses, els poders públics van improvisant segons convé a les protestes de la gent o al soroll que provoca la visió de la realitat a través de les fotografies o filmacions que es difonen de forma excessiva. I això que de fotografies i filmacions se'n fan a carretades. Com al metro, on t'avisen que no pateixis, que les càmares vigilen... La qüestió de la prostitució ha bandejat un altre debat recent, el de si es podia o no anar despullat per la ciutat. Constato que la majoria de nus integrals són masculins, fins i tot els de cintura cap amunt, em temo que els femenins haurien generat moltes més protestes. Ara, pilotes fora, l'alcalde demana que a nivell estatal es prohibeixi o controli la prostitució al carrer. La veritat, si no fes riure faria plorar, tot plegat.



Per cert, fa uns quants anys també recordo que pel centre de Barcelona van dir que havia arribat un grup de prostitutes franceses que feien la competència a les autòctones i aquestes es van... manifestar, per protestar; era l'època de les manifestacions per tota mena de coses. Al Molino, l'inoblidable Escamillo oferia una divertida escena sobre el tema, ell vestit de lagarterana, fent el paper de la treballadora sexual autòctona, discutint amb una francesa amb minifaldilla sobre el tema i sobre la necessitat de l'autòctona de fer cursos per correspondència, avui serien on line. Ara hi deu haver poca treballadora autòctona dedicada a aquesta feina en els sectors més humils, potser la prostitució catalana o hispànica és en els nostres temps, m'imagino, majoritàriament de luxe i de cuina creativa i es desenvolupa en comfortables pisets amb aire condicionat. Cosa de la qual n'hauríem d'estar contents. I contentes. O no?

Afegeixo al post una imatge que molt amablement m'ha fet arribar l'amic Galderich, és un dibuix inèdit del gran Tomàs Padró, l'esbòs d'un acudit, en el qual dues senyores de vida dubtosa, una d'anglesa i una de catalana, porten al terreny de la seva feina la qüestió, aleshores molt debatuda i controvertida, del proteccionisme i el lliurecanvisme, l'any 1870. Podeu trobar més coses sobre aquest gran dibuixant i periodista aquí. És una llàstima que els nostres afanys culturals no passin per recuperar seriosament la tasca d'aquests grans personatges de la premsa d'aleshores, segur que aprendríem història DE VERITAT.



8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Tu ho has dit, la foto de el Pais ha estat el detonant, perqué de prostituciò fa uns quants anys que n'hi ha, però eren les nostres putes, les de tota la vida. Una senyora amiga de la meva mare era puta i tenia una casa amb noies, tot organitzat, net, polit. Potser és una qüestió d'estil i les que tenim ara la majoria de fora m'estàn molt mancades. Encara que li diguin qualsevol una bona puta no pot ser-ho qualsevol.

Clidice ha dit...

Júlia, del teu article, interessant, ben trenat i sucós, n'extrec aquesta frase: "De fet, a qui li preocupa, el destí dels marginats?". No preocupa a ningú, ni als de dalt, ni als del costat. Perquè en comptes d'atacar qui permet una societat amb marginació, el demés ens la passem fent comentaris racistes, classistes, i tots els istes que hi vulguis posar. Gràcies pel teu text :)

Galderich ha dit...

Júlia,
Jo crec que les fotos del País el que han fet és mostrar realment on les prostitutes de les Rambles exergeixen la seva professió. Quan veiem noies enmig de descampats tothom suposa que se'n van el bosquet més proper o dintre del cotxe del client però en el cas de les Rambles sino hi ha meublés o pensions en actiu el camp de treball es redueix. Això és el que ha fet saltar les alarmes a l'Ajuntament.
Particularment, si haig de ser sincer, no m'havia plantejat mai on exercien la prostitució les noies que veia a les Rambles alguna nit que he passat per allà. Dic passar perquè el terme passejar seria inapropiat perquè a la nit les Rambles són un caos i no només per la prostitució.

M. Antònia ha dit...

Sempre es parla d'elles, i els consumidors? La majoria homes. Poden fer el què vulguin? Com els que llencen bruticia, s'els hauria d'educar i que la recollissin. Diuen que no és legal. A les escoles ensenyen a fer-ho. Ara no és temps d'esclavitud, per que les persones brutes els fa falta sempre algú darrera que vagi recollint el què deixen . Una altra cosa sons els excrements i orins, no diguem d'animals, que per tot n'està ple. Fa fàstic, ells tenen el dret d'embrutar, i jo a canvi, quin dret tinc? contribuir al pagament de la neteja, i mai és net. Fins quan? Hi ha molt que dir.

Júlia ha dit...

Francesc, en tots els oficis hi ha els qui destaquen, els xapusses i els qui treballen en negre, no es pot parlar 'en general' d'aquest tema.

Insisteixo que la cosa de Barcelona no és aquesta, a mi em fa la mateixa angúnia veure escenes de sexe 'cutre' com aquestes que veure senyors dormint al carrer, plens de ronya, entre gossos i excrements, o piles de turistes borratxos orinant i vomitant. Cosa que he vist sovint darrerament pels carrers 'del centre'.

Júlia ha dit...

Clídice, l'únic país que s'ha pres seriosament la qüestió fins ara ha estat Suècia, pel que fa a la prostitució. Encara que també té les seves crítiques, però al menys allà han erradicat aquestes xarxes. Hi ha qui diu que se'n van als països del costat, és clar...

Aquí som especialistes en 'no fer res'...

Júlia ha dit...

Ep, Galderich, sobre les dels bosquets també hi ha hagut soroll en molts municipis. Jo crec que la cosa es dispara quan hi ha un excés d'oferta visible.

Sobre les Rambles i Barcelona, en general, és el que ja he comentat, el problema no és la prostitució sinó 'tot el conjunt', la veritat que a certes hores fa angúnia donar un volt per aquells verals, més que res perquè acabes deprimida i amargada, si t'ho prens massa seriosament, tot el que veus.

Júlia ha dit...

Tens tota la raó, Maria Antònia. Fins ara l'únic país, que jo sàpiga, que ha anat 'pels clients' ha estat Suècia. Però, és clar, és un país molt especial amb menys immigració, poca població i molt desenvolupat en els aspectes socials. I ara que no em diguin allò de que allà hi ha molts suïcidis, que aquí també i els fan passar per 'accidents'.