Miscel·lània internàutica

1. Pàgines viscudes

L'altre dia vaig entrar a una llibreria important i pionera de Barcelona, per tal de remenar una mica. L'amo és un senyor amb aspecte intel·lectual, de la meva edat si fa no fa. Vaig poder escoltar entre ell i un noi jove que cercava algun llibre aquesta conversa (més o menys, cito de memòria):

Noi jove (espontani i alegre): Estic buscant el llibre... He llegit per internet que està molt bé.

Llibreter (preocupat i seriós): I et creus totes les bestieses que et diuen per internet?

El fet és que encara hi ha qui creu, de bona fe, que internet és quelcom dubtós, inquietant, dolentot i poc fiable. La veritat és que en els llibres i publicacions convencionals hi he trobat tantes o més errades i bestieses que per la xarxa on, al menys, pots contrastar les informacions de forma ràpida i accedir a opinions diferents. Però em temo que determinats penjaments són inevitables a l'hora de parlar del tema i que s'han convertit en una mena de dogma alternatiu perquè es té tendència a menystenir, com deia el poeta que feia Espanya, allò que s'ignora -o que es vol ignorar-.

2. Llibres versus telesinco

Al carallibre (feisbuc) veig que s'ha creat un grup amb el lema Cada vez que pones Telecinco un libro se suicida, el cartell promocional ha tingut molt d'èxit. No incideix en el tema de la catalanitat, un tema que també ha propiciat condemnes a aquesta inefable cadena, sinó en el de la qualitat i dels continguts.

El que passa és que el lema, enginyós,  recupera el tòpic del llibre bo i la tele dolenta, tot i que la tele en aquest cas té denominació d'origen, el canal 5, i el llibre es considera en general quelcom bo per naturalesa i definició. Hi ha llibres que expliquen i han explicat coses tan ximpletes com aquelles que podem veure i escoltar per telesincu, i que han fet més mal que bé a la societat, però al llibre, en general i de forma popular, se li atribueixen unes bondats de gènere que no aguantarien una anàlisi seriosa. Llegir és bo, no llegir és dolent, i els llibres van a missa. Jo diria què depèn del què, del perquè, del com i del quan, tot plegat. Fa molts anys una campanya a favor dels aleshores condemnats tebeos deia donde hay un tebeo habrá un libro, com que era una època de revalorització del còmic algú ho va reconvertir irònicament en donde hay un tebeo habrá otro tebeo. 

De llibres i de programes de tele n'hi ha de molt bons, bons, dolents, mediocres, avorrits, infumables, condemnables, dolentíssims, insuportables... Com de tot a la vida, persones incloses, i, encara més, també la mirada de l'espectador hi veu una cosa o una altra, segons toca i convé.

3.- Gracietes de la gent simpàtica i empàtica

Teresa Forcades sempre desvetlla passions, a favor i en contra, o, el que es pitjor, ironies ximples desqualificadores. La darrera gracieta és la d'algú que a twitter, tot i declarant, això sí,  que és una paròdia el que fa, utilitza el seu nom, cognom i fotografia, per fer parlar un alter ego de la monja, cosa que em sembla lamentable i d'una gran manca d'imaginació, el mateix que el personatge sobre ella que van inventar al Polònia, un espai d'humor que ja comença a fer una mica de pena,  pel meu gust, i que em fa oblidar els tips de riure que em feia amb els seus acudits del principi. L'humor es crema aviat i s'hauria de ser conscient d'aquest fet tot i que aquests programes creen incondicionalitats massives, què hi farem. A  més, som en un temps de poca imaginació pel que fa a renovar el que ja tenim. I de poques ganes de fer canvis en el context televisiu, potser per allò que deia Sant Ignasi, que en temps de tribulació no s'havien de fer mudances. 

Exemples dels missatges twitter d'aquest alter ego, per tal que es pugui copsar la brillantor creativa de la qüestió parodial de l'espontani:

.La germana "xispes" ha provocat un cortcircuït al quadre de llums, després de beure amb naltros. Pobra!!!

.No tinc res en contra del Sionisme.Sóc molt eclèctica llegint. Puc llegir la Torah, les Upanishad o fins i tot el Mein Kampf.

 .en acabat dutxa. Procuro anar-hi d'hora. Als vespres hi ha cua per dutxar-se !!! Entre el body-milk i la crema anti-arrugues estic estona.

Suposo que la coneguda monja haurà d'aguantar de tot i més una temporada després que el programa del convidat la posés altra vegada d'actualitat i té prou seny i sentit de l'humor com per aguantar el que sigui. En tot cas, allò de la grip i les vacunes i les farmacèutiques encara no hem aclarit del tot i ja no se'n parla, crec que seria molt més humorístic incidir en aquell tema a fons. El problema de determinat humor recurrent que es fa avui dia és que frivolitza temes seriosos i oblida, potser per ignorància intel·lectual -faré una mica la pedant- aquella refistolada ironia catalana antiga que havia estat tan lloada, sense arribar ni de bon tros  a l'estripat xaronisme pitarresc, que seria una altra opció possible i més arriscada. 

4.- Alegries quotidianes amb rerefons literari

*Avui, a Martorelles, parlarem del meu llibre L'inici del capvespre, que han llegit al Club de Lectura i que espero que els hagi agradat. Fa goig veure que el llibre no és mort tot i que una gran majoria no sàpiga ni que va néixer.

*Alfons Navarret, poeta valencià, m'ha demanat una col·laboració quinzenal amb Ràdio Burjassot per parlar de poetes catalanes oblidades o poc conegudes, que són la majoria. Podeu escoltar el primer programa al Tèrbol Atzur.

*El blog del Monestir de les Avellanes ha rebloguejat el poema que vaig dedicar a aquell indret amb motiu d'una estada del qual vaig poder gaudir fa pocs dies.