11.1.13

RETORN A PIMBURG: RATES, POLÍTICS I CORRUPCIÓ GENERALITZADA



Com que tinc una mena de paranoia amb el tema de TV3 i la critico sovint em sembla que també és just que admeti l'excel·lència de la versió que ens va oferir del ja clàssic Retaule del Flautista. Bons actors, bona posada en escena tenint en compte el mitjà al qual es dirigeix, la televisió, i que per tant no pot ser tan sols teatre musical filmat amb una sabata i una espardenya.

Aquesta obra és molt més que un text teatral o que un record. Malgrat que hagin passat tants anys des de la seva estrena, en ple tardo-franquisme, i que el missatge sigui en ocasions excessivament transparent, el final poc rodó i les rimes, de vegades, una mica faciletes, no ha perdut gens de gràcia. Més aviat hi ha aspectes que encara semblen avui més actuals que en el seu moment. Cal recordar que a Madrid, en una versió castellana de Tábano, en va ser prohibida la representació.

Tinc un molt bon record de quan la vaig veure per primera vegada, a l'enyorat CAPSA. Hi vam anar amb una amiga i amb la meva mare que crec que s'ho va passar molt bé. Era, a més, el Dia Mundial del Teatre, i en la mitja part ens van llegir el tradicional manifest, que em sembla que aquell any estava escrit per Neruda. Fa una mica de pena comprovar com un gran nombre d'aquells actors i actrius, l'autor, l'escenògraf i moltes persones relacionades amb el muntatge original ja no hi són, algunes de les quals perdudes de forma prematura, així és la vida. Molts grups han fet aquest muntatge en diferents ocasions però crec que va esdevenir el símbol d'una època i d'unes possibilitats, el mateix que va passar anys després amb el muntatge d'Antaviana. Moltes coses que s'han fet en teatre català són hereves, de prop o de lluny, d'aquell Retaule i d'aquell flautista.

Espero que TV3 no faci que aquest treball sigui una perla solitària i que, a més, aprofiti la feina passant la versió de l'obra més vegades. Tots estan genials però destacaria un burgmestre-Joan Pera molt personal, diferent de l'inoblidable Garsaball, més murri i irònic i que destaca en els primers plans, cosa que en el teatre convencional no es pot apreciar. Per passar una molt bona estona.

Post-post

Tot just ahir a la tarda penjava aquesta entrada teatral i m'assabento aquest mati amb tristor de la mort d'Anna Lizaran, també prematura encara, considerant les mitjanes actuals. Descansi en pau.

7 comentaris:

Galderich ha dit...

Em baixaré el vídeo per veure-ho amb tranquil·litat. Gràcies per a aquesta recomanació.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja tinc feina per aquest cap de setmana, encara que en Pera em posa molt nerviós.
Gràcies per la recomanació.

Júlia ha dit...

De res, Galderich.

Júlia ha dit...

Francesc, tens raó,però el Pera depèn de la direcció i del text, com molts actors.

Olga Xirinacs ha dit...

Oh, Júlia, fas bo el meu post d'avui perquè confies que l'obra que comentes no sigui una "perla solitària".
El que hi ha és un desert sencer transitat per escasses caravanes de bajanades. Si hi ha alguna 'rara avis' la passen a altes hores de nit, no fos que el poble se'ns tornés il·lustrat de cop.
Una abraçada.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Olga, és una desgràcia, fa uns dies van tornar a passar el reportatge sobre Montserrat Figueres, al 33, molt interessant, però el primtime és per cracks de l'esport, com aquest nen que grimpa pels cims, quan mor un escriptor li dediquen cinc minutets i encara, això si és 'mediàtic', una pena tot plegat. Per no fer no fan ni programes seriosos de música 'moderna'.

Xiruquero-kumbaià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.