15.6.13

ACTUALITAT MEDIÀTICA SELECTIVA




Cada  any, com si es tractés d'un fet insòlit i extraordinari, les televisions i mitjans informatius dediquen un bon feix d'hores a comentar el tema de la selectivitat. Per a més suc ara resulta que han trobat errades als exàmens i talment sembla que el món s'enfonsa. Escolto coses hiperbòliques, com ara que en aquests exàmens els nois i noies s'hi juguen el futur. El futur... N'hi ha haurà molts que canviaran d'estudis, que abandonaran, que es decebran, que faran una carrera brillant i no trobaran feina després i fins i tot mediocres espavilats amb coneixences que faran bitlles i ocuparan llocs rellevants de forma injusta. Hi haurà de tot. N'hi haurà de feliços, que formaran una família o una cosa semblant i tindran el seu racó vital assumit i estimat i d'altres solitaris, aventurers, crítics en excés. Hi haurà també, entre ells, els futurs polítics honrats i els corruptes, els líders del demà, quan els qui tenen el poder avui vagin acceptant que ja és hora de relleus. El futur és imprecís i ple de dubtes i té poc a veure amb selectivitats i fracassos escolars, la veritat.

Jo crec que als joves selectivitzats els deu fer més mal que no pas bé tanta faramalla mediàtica. No vull ni pensar com cobririen els mitjans la sortida cap al servei militar dels xicots d'abans, per exemple. Per sort, tot passa, ve l'estiu, els polítics se'n van a navegar amb les seves barquetes i quan arribi la nova tardor ens marejaran amb els preus del material escolar o també amb aquelles imatges dels menuts de les escoles que ploren el primer dia en el qual els comencem a domesticar de forma seriosa, fent-los passar per l'adreçador de l'escola convencional, tan activa com es vulgui però sempre condicionada a les dèries polítiques i socials dels adults, de grat o per força. De fet ja ha començat el tema escolar, amb això de què en alguns llocs no hi ha prou escola pública per a la demanda. Hi ha aspectes del present que, tal i com s'expliquen, semblen grans problemes, grans desgràcies que farien repetir al meu pare, si fos viu, allò que repetia tot sovint amb ironia: massa tips.

Fa anys, molts, quan jo era jove, hi va haver grans protestes en contra de la selectivitat. Vaig arribar a fer ja una mena de selectivitat de prova, llarga i feixuga. És clar que aleshores la vida era molt més selectiva i a la universitat n'hi arribaven quatre i encara. Quan els més progres d'aquests quatre privilegiats van tenir poder i una càtedra van implantar la selectivitat i ara sembla que l'inefable ministre la vol treure, cosa que de no ser pel pack que ens volen amollar no estaria del tot malament, la veritat. En fer-te gran et vas mirant les coses amb escepticisme, tot és com una mena de gran teatre del món, calderonià, però calderonià posat al dia, és clar. O sigui, sense normes ni rimes, però teatre al capdavall, cada dia menys solemne i més atrotinat en molts aspectes. O potser és que amb els anys també vas veient amb més claredat la pols de la tramoia.

A més a més, ara resulta que a les proves de sisè de primària s'han obtingut uns resultats en català una mica galdosos. No entenc això d'uns exàmens que tan sols serveixen per a veure com està el panorama, la veritat. Posats a fer, si s'ha de seleccionar després, potser que siguin estil les revàlides d'abans i que tinguin un pes també a nivell individual. No sé com eren els exàmens aquest curs però quan encara treballava sempre em van semblar, en general, d'una mediocritat absoluta aquestes proves, un intent d'aconseguir bons resultats fos com fos, vaja. Com quan es passen enquestes o es fan estudis, és clar. Surt gairebé sempre allò que ha de sortir que per això hi ha els experts que les endeguen, tot i que se'ls pugui escapar alguna falta d'ortografia de tant en tant. La consellera ha explicat que s'ha augmentat la dificultat i que s'han fet més proves en entorns econòmics complexos. On es feien, abans? Per cert, es va dir que es deslliuraria els centres del pes de la burocràcia i més aviat ha estat a l'inrevés, segons m'expliquen.

13 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Mi apreciada :
Ayer me tocó clase de refuerzo escolar. Tengo como compañero a Joan, entre otros. Joan es profesor de Instituto y además es uno de los miembros que comprueban los exámenes de selectividad. A raíz de lo de esta semana, me explicó que el problema de tres incógnitas se podía resolver igual, dando en vez de 1, el resultado de 3, pero que no se pedía el resultado concreto de 1, y por lo tanto despejando las tres incógnitas, el problema quedaba resuelto. Lo que pasa (según él) que lo que quieren es decir que la selectividad que es PÚBLICA y es la única que iguala en pruebas, a los centros privados de los estatales se haga en cada centro. de manera que las notas las de cada Instituto, colegio o centro. Y eso NO PUEDE SER. Porque los privados INFLAN las notas hasta un 1.8 MÁS (uno con ocho) que los estatales y al final en la nota de corte, solo entrarían los niños de los colegios privados.
Me dijo también que los chicos de los colegios públicos suelen sacar de promedio un 0,2 MÁS de nota en la selectividad que los de los colegios privados . O sea, la diferencia viene a ser de 2 puntos.
Seguiremos hablando del tema.
salut

Deric ha dit...

A la meva època també s'hi va estar en contra de la Selectivitat i també recordo que en els examens sempre hi havia algun error. Però és clar, llavors res d'això sortia a la premsa...

Júlia ha dit...

Miquel, estoy de acuerdo en lo que dices, aunque en lo de privado y público hay que matizar mucho, muchísimo, de colegios públicos los hay de muchas clases y barrios y sé que también se maquillan notas y resultados en algunos públicos, entre el Costa y Llobera (público) y el Vedruna del Raval habría mucho a considerar. He trabajado siempre en la pública y he visto de todo, el barrio, ligado a la clase social, marca mucho más que el hecho de ser público o privado.

Sobre el tema de los errores, a mi me han contado los mismo gente que entiende de mates y las faltas de ortografía podían deberse a errores informáticos, no diré que no sean importantes pero no tan graves.

Sobre la selectividad, hay mucho a comentar y debería hacerse un debate en profundidad, así como sobre el tema de la universidad en la actualidad, llena de elefantes que no se pueden mover de ninguna manera y generando gente brillante que no puede acceder a dar clases allí si no se hace amigo de alguien de peso. En fin.

Júlia ha dit...

Deric, el tema de la selectivitat ha servit per a tota mena de coses, des de fer-se'n una lectura discriminatòria a fer-ne una de democràtica, depèn de qui mana i de com s'explica. I, cert, d'errors n'hi ha hagut sempre i n'hi haurà, i crec que s'han magnificat de forma oportunista. Al servei de què i de qui? Això no ho tinc gens clar.

Júlia ha dit...

Incluso el sector del barrio debe considerarse, trabajé en Santa Eulàlia, barrio de L'Hospitalet, teníamos un veinte por ciento de forasteros y pocos problemas pero unas calles más arriba había otra escuela pública que nadie de la gente antigua del barrio quería porque su entorno era mucho más difícil y desfavorecido, allí la immigración llegaba al noventa por ciento y la pobreza era mucho mayor, hay que estudiar la realidad en profundidad pero a veces se generaliza de forma muy alegre, incluso cuando se habla de 'repartir'.

Tot Barcelona ha dit...

A raíz de tu último escrito, decirte que, mi hijo Icaro, es Educador Social de calle. Trabaja en Hospitalet y, que si , que hay que matizar al hablar de reparto.
Hay quien le va a pedir las becas de comedor cuando en realidad pueden sufragarlo.
No todo es lo que parece ser.
Un abrazo y buen fin de semana.
salut

Daniel F. ha dit...

"proves en entorns econòmics complexos".... Veo que en catalán también existen los eufemismos..
Un saludo.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo creia que els mitjans cada anys passaven la mateixa gravació d'anys enrere sobre ls ecxamens de la selectivitat, car ve a ser com el dia de la marmota, cada any el mateix, sinó fos pels errors enguany en les preguntes o problemes dels examinadors.
Ja té nassos que en els enunciats d'uns exàmens de selectivitat que són un cop l'any, hi hagi errors com un article en castellà o una mala definició d'un problema de matemátiques.

Júlia ha dit...

Miquel, con eso de las becas también he visto de todo, se hace mucha demagogía a l'entorno del tema.

Júlia ha dit...

Temujín, en catalán, en chino y en arameo.

Júlia ha dit...

Francesc, però no eren errors greus i s'han magnificat no sé per quins interessos mediàtics.

Montse ha dit...

Júlia (i els altres):
- per una banda, penso que taaaaanta gent preparant, coordinant i-no-sé-quantes-coses-més les proves de selectivitat, ja podrien haver-se'n adonat, no, de les faltes?

- per altra banda afirmo: en tots els exàmens que he fet al llarg de la meva vida (o en la majoria) sempre hi ha hagut un moment d'aquells en què algú que s'hi fixava més, descobria un error, fos d'imprempta, fos una petita o gran falta d'ortografia, tant en català com en castellà.

Què passava, llavors? que el que s'hi havia fixat ho comentava i llavors, els profes o els vigilants, ho feien públic. Es corregia l'error i es continuava treballant.

Ningú no es moria, cap mitjà de comunicació venia a demanar "teca" per publicar i ningú no pensava que en aquell petit o ogran error li anés cap mena de futur.

Massa tips, tens raó!

Júlia ha dit...

Montse, no hauria d'haver-hi erros però s'han magnificat, no sé amb quins interessos, tot i que en Miquel en comenta alguns.